Sector del port, dins el terme des Castell, a llevant de cala Figuera.
És un barri residencial.
(o de Framiquel) Coll (2.409 m alt) del Pirineu, situat al peu del pic Negre d’Envalira, prop de la frontera amb França, on se separen les aigües del vessant mediterrani (la Valira) de les de l’atlàntic (l’Arieja).
És el port més alt del Pirineu, amb carretera que travessa Andorra i enllaça amb la Catalunya Nord. És molt freqüentat a causa de la proximitat del Pas de la Casa (a uns 9 km), el principal centre andorrà d’esports de neu.
(Villargordo del Cabriel, Plana d’Utiel)
Pont sobre el Cabriol, a la carretera de les Cabrelles, al límit actual del País Valencià amb Castella, l’accés al qual, pels dos vessants del riu, és fa mitjançant revolts molt acusats (port de Contreras).
Fou construït en 1841-51 per l’enginyer Lucio del Valle, per tal d’evitar el pas del riu pel pont de Pajazo.
Actualment la carretera evita aquest pont aprofitant la presa del pantà de Contreras, construït vers el 1969 i destinat a la producció d’energia hidroelèctrica i al regatge de les hortes valencianes; té 880 milions de m3 i és estès, en gran part, dins la província castellana de Conca.
Platja i port de pescadors de la vila, a ponent del cap de Tossa.
Cim (3.028 m alt), situat a la línia de crestes entre la comarca i Comenge (Llenguadoc).
Al vessant occità domina el circ de Clarabide, al qual s’accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide (2.664 m alt).
Vall drenada per la Valira de Castanesa, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana aigua amunt del Pont de Suert, de modelatge de tipus fluvial. Comprèn l’antic terme de Castanesa i part dels de Montanui, les Paüls i Bonansa.
La capçalera, que s’estén fins al congost de Siscarri, és encerclada al nord-est per la serra de Llauset (2.910 m alt), que la separa de la vall de Barravés, i al nort-oest, per la serra Negra (2.650 m alt).
A ponent, les crestes del pic de Castanesa (2.858 m alt) fan de partió d’aigües amb la vall de Benasc, accessible pel port de Castanesa, des de la Vallhiverna, i pel coll del Baciver, per Cerler.
Segueix el pic de Baciver (2.725 m alt) i la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), que davallen pel coll de l’Espina (1.276 m alt) i pel pic de Santa Llúcia (1.542 m alt), els quals aïllen l’alta vall de la de l’Isàvena.
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 71,4 km2, 10 m alt, 91.415 hab (2014)
(cast: Torrevieja) Situat al litoral mediterrani, a la zona de parla castellana del País Valencià, inclou les salines de Torrevella i de la Mata, que, explotades des del segle XVIII, són les més importants d’Europa: d’ençà que el 1928 un canal les enllaçà, formen una única explotació.
El port de Torrevella és aprofitat també per a activitats de pesca. Els conreus ocupen una extensió reduïda i la seva influència dins l’economia local és molt minsa: ametllers, vinya, cereals, cítrics i hortalisses. Torrevella és un gran centre turístic, amb molts apartaments a la costa i urbanitzacions, a més d’una nombrosa oferta hotelera. Depèn de les àrees comercials d’Elx i d’Alacant. Notable ascens demogràfic.
La ciutat és al sud del promontori del cap Cerver; va ésser reconstruïda després del fort terratrèmol del 21 de març de 1829 amb cases d’una sola planta; l’església parroquial de la Concepció fou inaugurada el 1887; obtingué el títol de ciutat el 1926.
Enllaç web: Ajuntament
(o Cala Rajada) Poble, a la costa, al sud-oest de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.
Format al segle XIX a l’indret de can Climentó com a llogaret de pescadors. Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig; la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència.
A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge. Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador. L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939.
Ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.
Barri d’estiueig, Situat a la costa, a l’est de la ciutat, tocant al nucli de població des Coll d’en Rabassa.
Té un port de pesca i esportiu.
Dades dels Països Catalans 