Veure> Hortells (poble i antic municipi).
Poble, a l’alta vall de Sant Feliu de la Múria o de Verí, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó.
Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria (1.590 m alt), obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu.
Port natural, a l’extrem oriental de l’illa, que s’obre al sud del cap de la Mola, i és resultat de la falla produïda a la zona de contacte dintre els terrenys paleozoics i terciaris, on convergeixen les calcàries miocèniques (Migjorn) i els esquistos devonians (Tramuntana), assenyala el límit entre els dos sistemes geològics de l’illa.
Té 5,5 km de longitud, de 225 a 750 m d’amplada i gairebé 30 m de fondària. A l’entrada hi ha es Castell, i al fons, Maó, ambdues a la riba dreta.
Constitueix l’abric natural més important de la Mediterrània, el qual ha estat aprofitat per a la instal·lació d’un port.
Vall estesa des del vessant meridional del pic de Cataverdís, el port de Llengonella i el port d’Arinsal fins a Llorts, a la ribera d’Ordino.
Centren la coma els estanys de Llengonella, l’emissari dels quals és la riera de Llengonella.
Vall a la capçalera de la vall d’Arinsal, des del port de coma Llempla (obert entre l’alt de la Capa i el pic Negre) fins al riu d’Arinsal, aigua amunt d’aquest poble.
Capçalera nord-oriental de la vall d’Incles. S’origina als estanys de Juclà, d’origen glacial, com la vall (antic circ), a més de 2.300 m alt.
La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals: la cresta de Juclà al nord-oest i al nord, i la de Sisqueró a l’est i al sud-est, separades pel port de Juclà, que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall.
Llogaret, al peu del penyal (332 m alt), que avança en forma de peduncle angulós al litoral; el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el nord-oest i el sud, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà– que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost.
Al suau coster del nord hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana (des del segle V aC) i d’altres restes ibèriques i medievals.
La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d’una factoria de garum (banys de la Reina). Modernament s’ha redossat un petit port al costat oest i unes drassanes de certa importància.
Cim (2.452 m alt) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí, al sud del port de Gelada (2.075 m alt), al camí de Senet a Barruera.
Poble (12 m alt), situat a la vora nord-oest de la badia o port de Fornells, el més important de la costa de Tramuntana, al nord del cap de Fornells.
Port protegit dels vents gràcies a la longitud (5 km) i l’amplada (2 km) de la badia, al fons de la qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls, amb unes salines. Dins el port hi ha tres illes: Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros.
L’origen és una fortificació (en resten les runes) construïda al segle XVIII per Felip IV. Esdevingué poble de pescadors i té molta anomenada la llagosta.
La poca profunditat del port el fa útil només per a petits vaixells de pesca i d’esplai. Gràcies a la bellesa del lloc, és un dels centres turístics de l’illa, amb una important indústria hotelera. L’església actual de Sant Antoni Abat és del 1800.
Recentment ha estat descoberta, i l’han començada a excavar, la basílica paleocristiana del port de Fornells, al fons de la badia, d’una sola nau, amb absis de la mateixa amplada, circular a l’interior i recte a l’exterior.
Coll obert entre el pic d’Envalira i el pic Negre (2.812 m alt) o pic de la Fontnegra, a la línia de crestes que separa les valls de l’Arieja i del Segre (vall de Campquerdós).
Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra, on neix l’Arieja.
Dades dels Països Catalans 