(Sant Julià de Lòria, Andorra)
(ant: Xovall) Llogaret de la parròquia. Situat en una petita plana formada a la dreta de la Valira, tocant a la confluència amb el riu d’Aós.
Un antic pont de pedra, el pont d’Aixovall, l’uneix a la riba esquerra de la Valira, on passa la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella.
És esmentat ja l’any 1176.
Antic hostal, a la carretera de Barcelona a Lleida, a la vora de la riera de l’Anoia, on hom cobrava un portatge.
Al segle XIX hi fou construït el pont del Ganxo.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic terme, des del segle XIX enclavament (5,34 km2) entre els termes de Malpàs, Espluga de Serra, Bonansa i Sant Orenç.
És travessat per la Noguera Ribagorçana; el pont de Cellers és inundat pel pantà d’Escales.
(Coll de Nargó / Organyà, Alt Urgell)
(o de l’Espí) Antic pont entre els dos municipis. D’un sol arc, sobre el Segre, al congost que limita els dos termes.
Ha estat dit, erròniament, que fou aquest el pont des d’on els carlins llençaren el comte d’Espanya després d’haver-li donat mort (1839).
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (716 m alt), situat en un coster a l’esquerra del torrent d’Erinyà o de Serradell (que neix a la serra de Setcomelles), prop de la seva confluència amb el Flamicell. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
Prop seu, a l’Escap del Congost (on hi ha l’antic pont d’Erinyà) s’inicia l’important congost d’Erinyà, obert pel Flamicell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp.
Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell.
Pont d’origen romà damunt el Llobregat. Corresponia a la via Augusta.
En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat de l’arc, que sosté l’entaulament. Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l’altra banda del pont.
L’arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39.
Des del 1931 és monument nacional.
(mas de Cavall) Antic terme i masia, al voltant de l’església de Sant Pere de Cavall, a l’esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l’antic pont de Cavall, sota els cingles de la Llosa del Cavall, aigua amunt de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
Poble (188 m alt) i antic cap del municipi, a la dreta del Llobregat, en un meandre, aigua amunt del Borràs, actual cap del municipi.
Es formà prop de l’antic castell de Castellbell; l’església de Sant Vicenç és romànica (segle XII). L’antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic.
Despoblat (485 m alt), fins al 1964 pertanyia al municipi de Tragó de Noguera, prop de la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana (que el camí de Fet a Balaguer travessa pel pont de Blancafort); gairebé deshabitat el 1960, ha estat inundat per les aigües del pantà de Canelles.
La parròquia era dedicada a sant Salvador.
A la dreta del riu hi ha un sector de l’antic terme, dit la quadra de Blancafort.
Poble, situat en un contrafort de la serra de Cadí, a l’esquerra del Segre, vora el barranc de Barguja.
Al capdamunt del poble hi ha l’església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar, antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya. Aquest castell fou ocupat per tropes alemanyes durant la guerra de Successió.
Al final del segle XIX, Bar formava encara un municipi.
Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la carretera general que segueix el curs del Segre, prop de l’antic pont de Bar, origen del poble de Pont de Bar.
Entre Bar i el Quer Foradat, al mig de la mata de Bar, hi ha un petit empriu dels municipis de Toloriu i de Cava.
Dades dels Països Catalans 