Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Siscar i Siscar, Gabriel

2 Respostes

(Oliva, Safor, 17 març 1760 – Gibraltar, 12 agost 1829)

Marí, matemàtic i polític. Germà de Francesc. Catedràtic de nàutica i de matemàtiques. Governador militar de Cartagena durant la guerra del Francès, fou membre de la regència de Cadis durant el període 1810-14 i 1820.

En tornar Ferran VII de Borbó fou condemnat a mort, però pogué fugir a Gibraltar (1823), on visqué gràcies a una pensió de Wellington.

Entre les seves obres de matemàtiques sobresurten Tratado de Aritmética, Trigonometría esférica y Cosmografía para uso de las guardias marinas i unes Tablas astronómicas.

Simon i Delitala, Mateu Lluís

3 Respostes

(l’Alguer, Sardenya, 21 setembre 1761 – París, França, 10 maig 1816)

Jurisconsult, polític i bibliòfil. Fill de Bartomeu Simon i germà de Domènec i de Joan Francesc. Expulsat temporalment de Sardenya per l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou acusat també de col·laborar amb els jacobins francesos.

Declarat bonapartista, després d’anar a París, fou nomenat procurador imperial al tribunal de Savona i conseller (1812) de la cort de Gènova; presidí també cort especial de Parma, i el 1814 es naturalitzà francès.

Escriví alguns tractats (De origine immutatis ecclesiarum, 1787) i estudis històrics, com Notizie storiche sui viaggi dei papi in Francia (1805) i Giornale storico di Cagliari. Pòstumament, li han estat publicats també Mémoirepour Napoléon (1967) i Sardegne durante la Rivoluzione Francese (1974). Escriví poesia en català.

Simó i Marín, Manuel

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 desembre 1868 – València, 1 setembre 1936)

Advocat i polític. Llicenciat en dret (1892). Carlí, fundà (1911) el “Diario de Valencia”; fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts. Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica.

Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular (1922). Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València.

Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39.

Sevilla Andrés, Diego

Deixa un comentari

(València, 15 juny 1911 – agost 1982)

Advocat i polític. Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València. Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ha ocupat després diversos càrrecs dins FET y de las JONS i ha estat vice-president de la diputació de València, procurador a les corts i conseller nacional del Movimiento.

Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional (legislación extranjera) (1950), Esquema de historia constitucional de España (1948), Antonio Maura, la revolución desde arriba (1954), Canalejas (1956), Del 19 de marzo al 14 de abril (1959), Historia política de la España roja (1954), De la república al comunismo (1959), El Portugal de Oliveira Salazar (1957) i La revolución de 1854 (1960).

Serra i Busquets, Sebastià

1 Resposta

(Son Ferriol, Palma de Mallorca, 1950 – )

Historiador i polític. Llicenciat en història a la Universitat de Navarra, fou professor d’història a la Universitat de les Illes Balears.

Des del 1972 contribuí a la lluita antifranquista, a Mallorca, des de grups polítics d’esquerra i nacionalistes. Fou un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca, on ocupà el càrrec de secretari polític. Fou diputat al Parlament balear (1983 i 1987).

Col·laborador de “Randa”, “L’Avenç” i “Historia-16”. Dirigí el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani, de la Universitat de les Illes Balears. Fou director l’Institut d’Estudis Baleàrics (2007-10).

Ha desenvolupat una decidida tasca de promoció dels estudis històrics contemporanis a Mallorca, promovent tota mena de congressos, reunions científiques i publicacions col·lectives, sobretot respecte a temes com les migracions, la premsa i el món cultural.

Entre les seves publicacions destaquen L’Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1986), La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica (1993), Cultura i compromís polític a la Mallorca contemporània (1995), La transició a les Illes Balears (1998) i Els anys vint a les Illes Balears (1999).

Serra, Francesc

Deixa un comentari

(Xilxes, Plana Baixa, segle XVIII – Madrid, 1814)

Eclesiàstic i polític. Professor de retòrica al seminari de nobles de València, fou bibliotecari del palau arquebisbal.

A les corts de Cadis defensà la supressió de la inquisició, i provocà una polèmica entre Joaquim Mas (Carta sobre la facultad del papa de absolver a todos los fieles, 1813) i ell (Carta en contestación a las reflexiones sobre su dictamen, relativo a la Inquisición, 1813).

Publicà Diálogos retóricos, Instituciones métricas i altres obres.

Sempere i Masià, Francesc

1 Resposta

(València, 1859 – 24 gener 1922)

Editor i polític. Començà la seva carrera com a llibreter de vell. Vinculat a la fracció del partit republicà que encapçalava a València Blasco Ibáñez, ocupà diversos càrrecs polítics de caràcter local.

Col·laborà amb Blasco en l’organització de l’Editorial Prometeo i el 1900 fundà F. Sempere i Companyia, a través de les quals dugué a terme una àmplia tasca de difusió d’obres literàries i històriques, i també de compendis i estudis de legislació laboral.

La seva aportació fonamental, però, fou la publicació de traduccions dels més importants teòrics socialistes i anarquistes (Mazzani, Marx, Engels, etc) i de dirigents obrers de la Península (Lorenzo, Josep Prat).

Fou regidor de València (1909) i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port, a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre.

Selva i Mergelina, Josep

Deixa un comentari

(València, 10 juliol 1884 – 10 maig 1932)

Polític. Setè marqués de Villores. Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit.

Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella (1919), que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comissió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya. Alfons Carles de Borbó (1931) el ratificà en el lloc.

Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República. Pertangué a la Mestrança de València i a diverses altres entitats.

Seguí i Seguí, Tomàs

Deixa un comentari

(Esporles, Mallorca, 24 desembre 1891 – Porreres, Mallorca, 4 febrer 1937)

Polític socialista. Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918. Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde (1931-33).

Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36.

Fou torturat i executat pels franquistes.

Sastrón i Piñol, Manuel

Deixa un comentari


(Mont-roig de Tastavins, Matarranya, segle XIX – Madrid, 25 abril 1911)

Escriptor i polític. Fou governador a Batangas (Filipines).

Publicà La insurrección de Filipinas (1897), La insurrección de Filipinas y guerra Hispanoamericana en el Archipiélago… (1901), Colonización de Filipinas (1897) i Filipinas. Pequeños estudios… (1895).