Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Triay i Humbert, Cristòfol

Deixa un comentari

(Alaior, Menorca, 1948 – )

Polític i empresari. Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa (PIMEM) de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991.

Començà la seva activitat política durant els anys 1960 quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina. El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca.

El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del Govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca, que mantingué fins el 1999.

Trias i Capó, Josep Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1790 – 1875)

Polític. Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56. Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic.

Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre de 1868. Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical.

Trènor i Palavicino, Tomàs

4 Respostes

(València, 6 abril 1864 – Madrid, 21 març 1913)

Polític. Primer marquès del Túria. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli. Estudià a l’Academia de Artilleria i assolí el grau de tinent coronel (1910). Conservador, fou diputat a corts; president de l’Ateneu Mercantil de València (1909), projectà i dirigí l’organització de l’Exposició Regional (1909) i de la Nacional (1910) de València.

Traslladat a Madrid, constituí (1910) la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació.

Era germà de Leopold i pare de Xavier Trènor i Azcárraga.

Traver i Lloria, Vicent Tomàs

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – València, 15 abril 1831)

Jurista. Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València. El 1810, durant la guerra del Francès, fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa.

Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència (1812), fet que provocà una crisi de govern.

Tormo i Monzó, Elies

1 Resposta

(Albaida, Vall d’Albaida, 23 juny 1869 – Madrid, 21 desembre 1957)

Historiador de l’art, advocat i polític. Fou catedràtic d’història de l’art a Madrid des del 1903 i, conjuntament amb Gómez Moreno, cofundador del “Archivo Español de Arte y Arqueología”.

És autor de diversos llibres: Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista (1913), Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (1933), La sala de las Musas en el Museo del Prado, etc.

Tomàs i Taengua, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 18 agost 1893 – 4 maig 1972)

Dirigent sindical i polític. Obrer metal·lúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors.

Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra (fins al 1971), secretari general de l’UGT i (fins al 1970) membre de la comissió executiva del PSOE.

Fou diputat a corts (1936) i residí exiliat a França des del 1939. Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles.

Tomàs i Renteria, Josep

Deixa un comentari

(Binissalem, Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1944)

Dirigent republicà. Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma.

Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers. Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933.

Tixedor, Francesc Xavier Valeri de

1 Resposta

(Prada, Conflent, 16 novembre 1744 – 18 abril 1818)

Polític i jurista. Fill de Francesc Xavier de Tixedor i del Solà, al qual succeí en els càrrecs oficials. Assistí als estats generals del 1789.

Thous i Orts, Gaspar

3 Respostes

(Benidorm, Marina Baixa, 17 juliol 1836 – Isla de los Negros, Filipines, 14 octubre 1891)

Escriptor i polític. Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme; fundà la revista literària “El Pensamiento” de Madrid i el periòdic satíric “El Fuelle”. El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana.

Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de “La Unión Católica” i dirigí “La Señera”, “El Almogávar” i “El Zuavo”. Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep, el periòdic satíric de tendència carlina “El Palleter” (1882), que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novel·la amb el mateix títol.

És autor també de poesies catalanes i de diverses obres teatrals en castellà.

Thous i Llorenç, Maximilià

Deixa un comentari

(València, 24 novembre 1900 – 25 octubre 1957)

Escriptor i polític. Milità en el valencianisme. Fou el promotor de les “Taules de poesia” i director de l’Editorial Valenciana.

La seva poesia, digna i renovadora dins el context valència, es publicà tardanament: Primer recull de versos (1949) i Tabac i esqueix (1953).