Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Cornel Ferraz, Antonio

(Benasc, Alta Ribagorça, 31 desembre 1745 – València, 14 febrer 1821)

Polític i militar. Fou secretari de guerra de Carles IV (1799-1801), capità general de Mallorca (1796-98), de València (1798-99) i de Catalunya (1799).

Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat. El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa.

Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc (1801).

Coll i Llach, Pere

(l’Havana, Cuba, 1868 – Barcelona, 1972)

Empresari i polític. Fill de Pere Coll i Rigau.

Instal·lat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries. Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba.

Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupa fins a l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i visqué molts anys a l’estranger.

Codinacs, Berenguer de

(Catalunya, segle XIV)

Mestre racional. Fou conseller de Pere III de Catalunya durant més de vint anys.

Féu una tasca remarcable al front de la tresoreria reial. Tingué bon paper en diversos assumptes polítics i diplomàtics.

Formà al consell que decidí la governació establerta pel monarca al regne de València.

Cierva y Peñafiel, Juan de la

(Múrcia, 1864 – Madrid, 1938)

Polític conservador. Ministre de governació al govern Maura.

La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica (juliol 1909) fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament.

Català i Calzada, Manuel

(Cassà de la Selva, Gironès, 19 gener 1841 – Girona, 4 desembre 1923)

Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret.

Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09.

Cassanyes, Jaume Josep

(Canet, Rosselló, 11 setembre 1758 – 22 abril 1843)

Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI.

Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents.

El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l’Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber.

Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90).

Carsy, Joan Manuel

(València, 18 desembre 1808 – 8 gener 1857)

(o Carsi)  Periodista i polític. Oficial expulsat de l’exèrcit, es traslladà a Barcelona, on va col·laborar en el periòdic “El Republicano”.

En produir-se l’alçament del 1842 contra Espartero, presidí la Junta Revolucionària, però al cap de poc temps fou substituït per elements més moderats i hagué d’exiliar-se.

Carreras i Rebugent, Martí

(Figueres, Alt Empordà, 1860 – 1924)

Polític. Fou regidor de Figueres del 1892 al 1895. En aquest càrrec promogué una campanya a favor de la jornada de treball de vuit hores per als obrers municipals.

Més tard fou alcalde de la ciutat. Hi féu notables millores, Destacà al partit republicà i com a afavoridor de la Solidaritat Catalana.

Carbonell i Anton, Francesc de P.

(Barcelona, segle XIX – 1886)

Advocat i polític. Fou professor d’idiomes al Conservatori del Liceu. És autor d’una obra didàctica per aprendre l’alemany.

Publicà crítiques musicals, especialment al “Diario de Barcelona”.

Fou diputat provincial.

Capdevila, Josep Anton

(Catalunya, segle XVIII – Buenos Aires, Argentina, segle XIX)

Polític. Emigrà a l’Argentina. Fou regidor de Buenos Aires.

Durant les invasions angleses a l’Argentina de 1806-07 tingué un actuació destacada vetllant per la ciutat i col·laborant a l’expulsió dels atacants.