(Rosselló, segle XVI)
Cavaller. Fou batlle general del Rosselló. Es distingí a la resistència contra la invasió francesa de 1570.
Icart, Lluís d’ -batlle-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: polítics/ques
Ibn Wägib
(País Valencià, segle XI)
Alfaquí de València. Membre de la puritana família dels Banü Wägib. Partidari del fanatisme almoràvit, durant el setge del Cid revoltà el poble contra Ibn Gahhäf, el qual substituí en el govern de la ciutat.
Restituït Ibn Gahhäf, fingí de lliurar la ciutat a al-Musta’ïn de Saragossa per tal de guanyar-se el desorientat poble, però, descobert, fou lliurat per Ibn Gahhäf al rei de la taifa de Saragossa.
Ibarra i Manzoni, Aurelià
(Alacant, 21 gener 1834 – 17 novembre 1890)
Historiador i polític. Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona. De retorn a Alacant (1853), es dedicà als estudis arqueològics.
Fou oficial de la Milícia Nacional i s’adherí al pronunciament del 1854 i patí diversos empresonaments fins al destronament d’Isabel II de Borbó (1868). Fou membre de la comissió revolucionària d’Elx.
Durant l’estada que féu a Itàlia fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma, fundà l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i fou visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia.
Escriví diversos estudis d’història local, com Illice, su situación y antigüedades (1879), Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx, i una Historia de Elche desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, que restà inacabada.
Huguet i Segarra, Gaietà
(Castelló de la Plana, 19 abril 1882 – 11 novembre 1959)
Polític. Fill de Gaietà Huguet i Breva. Estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París.
Fundà, a Castelló, la Joventut Nacionalista (1909) i Esquerra Republicana del País Valencià. A partir del 1935, per mitjà de l’entitat cultural Proa, promogué la cultura catalana al País Valencià.
El 1936 passà a Esquerra Valenciana i hagué d’exiliar-se després de la guerra civil, fins al 1953.
Renovà la Fundació Gaietà Huguet, fundada pel seu pare.
Huguet i Rotger, Joan
(Ferreries, Menorca, 13 març 1954 – )
Polític. Inicià la seva carrera el 1983 encapçalant la candidatura d’Alianza Popular al Consell Insular de Menorca.
D’aleshores ençà, i durant l’època en què el Partit Popular governà les institucions polítiques de les Balears, ha ocupat múltiples càrrecs públics: fou vicepresident i portaveu del Govern Balear (1983-91), president del Consell Insular de Menorca (1991-95) i president del Parlament de les Illes Balears (1995-99).
També ha ocupat diversos càrrecs en el si del Partit Popular: president del partit a Menorca (1983-95) i a les Illes Balears (1995-96); membre de la Junta Directiva Nacional (1983-99) i del Comitè Executiu Nacional (1996-99).
Després fou diputat al Parlament de les Illes Balears i vicepresident d’INSULA (Organització per al Desenvolupament Sostenible de les Illes), dependent de la UNESCO.
Huguet i Breva, Gaietà
(Castelló de la Plana, 24 juliol 1848 – 26 novembre 1926)
Escriptor i polític. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Cap al 1865 se n’anà a Sud-Amèrica, i fou professor de francès al Fort Edwards Institute (Nova York).
Retornat a Castelló fou propietari rural i cap al 1874 entrà al partit federal de Francesc Pi i Margall, i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor.
Escriví nombrosos articles en català, a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics. També és autor de l’opuscle Orientacions valencianes (1905).
Amb la seva fortuna personal, subvencionà diverses iniciatives culturals.
Herrero i Sánchez, Josep Joaquim
(Requena, Plana d’Utiel, 1859 – Madrid, 20 juny 1944)
Escriptor. Visqué a Madrid des de la seva joventut, on col·laborà en diverses publicacions periòdiques.
Fou diputat a corts pel districte de Vilademuls (1898) i senador per la Universitat de València.
Publicà els reculls poètics Estrofas i Leyendas y fantasías i diverses traduccions.
Hédiger i Olivar, Emili
(Maó, Menorca, 4 agost 1847 – Madrid, novembre 1911)
Militar i polític. S’especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra. Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea (1868). Arribà al càrrec d’almirall.
Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures.
Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar.
Guiter, Josep Antoni
(Torrelles de la Salanca, Rosselló, 24 febrer 1761 – París, França, 29 juny 1829)
Polític. Estudià a Perpinyà, es doctorà en teologia i fou ordenat sacerdot. Amb motiu de la Revolució francesa, abandonà l’estat eclesiàstic i fou alcalde de Perpinyà (1790-92).
Representant dels Pirineus Orientals a la Convenció, s’oposà a l’execució de Lluís XVI. D’actitud moderada, fou empresonat pels jacobins i alliberat a la caiguda de Robespierre (1794).
Diputat dels Pirineus Orientals al Consell dels Cinc-cents, aprovà el cop d’estat napoleònic (1799). Durant els Cent Dies (1815) fou diputat una altra vegada.
Guinot i Vilar, Salvador
(Castelló de la Plana, 31 desembre 1866 – 30 juny 1944)
Polític i escriptor. Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador. Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació.
Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual col·laborà assíduament.
Publicà, a part diversos treballs sobre Joan Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats (1899), refoses sota el títol d’Escenes Castellonenques (1902); Fuentes lierarias de la lengua valenciana (1922) i El poeta Jaime Gazull (1924).
Dades dels Països Catalans 