Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Martí i Miquel, Mateu

(Palma de Mallorca, 16 octubre 1889 – 29 juliol 1936)

Lliure pensador. Conegut per Ateo Martí. Afiliat al partit socialista (1919-23), col·laborà posteriorment amb els comunistes (partit pel qual fou candidat a diputat a corts el 1933) i amb els anarquistes (col·laborador de “Cultura Obrera”).

Fundà la Lliga Laica a Mallorca (1930) i fundà i dirigí “Sotana Roja” (1931).

Fou afusellat pels franquistes a l’inici de la guerra civil.

Martí i Miquel, Jaume

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 13 abril 1840 – Madrid, febrer 1910)

Periodista i polític. Fou membre del partit republicà federal i fundà a Madrid el setmanari il·lustrat “El Siglo” (1865) i a València “La República Federal” (1868).

Traduí diversos poetes estrangers i col·laborà als diaris “La Discusión” i “La Democracia”.

Marianao, marquès de *

Veure> Salvador de Samà i de Torrents  (polític català, 1861-1933).

Marí i Calbet, Antoni

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 26 gener 1932 – 23 novembre 2023)

Polític i metge. Estudià medicina a la Universitat de València (1950-56) i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers (1958), i també en obstetrícia i ginecologia.

Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut. Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa des del 1970 fins al 1983.

Militant del Partit Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de sanitat i afers socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern Balear.

Durant més de deu anys, des del 1987 fins al 1999, presidí el Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Després fou diputat del Parlament de les Illes Balears i conseller del Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Marcos i Cano, Darius

(Sogorb, Alt Palància, 21 octubre 1887 – Tolosa, Llenguadoc, 10 gener 1940)

Metge i polític. Regidor de València (1923) com a membre del Partit d’Unió Republicana Autonomista. Membre del Partit Radical-socialista (1931), després fou diputat per Esquerra Republicana (1935).

Va ser director general de mines (1933), sots-secretari d’Agricultura (al ministeri de Marcel·lí Domingo) i sots-secretari d’Obres Públiques durant tota la guerra civil.

Marco i Sanchis, Josep

(València, 13 març 1830 – Madrid, 2 novembre 1895)

Escriptor i polític. Es casà amb la novel·lista Pilar Sinués. Residí a Madrid. Hi féu periodisme. Dirigí els quaderns “Pro Patria” i fundà la revista “España Musical y Literaria”.

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzant i de to humorístic, com Los flacos (1870), La mujer compuesta (1872), Figuras de cera (1876), El gato negro (1878), La feria de las mujeres (1883), Adán y Eva, etc.

Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública.

Marco i Nadal, Enric

(València, 3 maig 1913 – 13 novembre 1994)

Polític. Secretari general de la CNT (1946-47). Condemnat a mort l’any 1947, li fou commutada la pena i restà empresonat 17 anys.

El 1965 negocià una possible col·laboració entre anarcosindicalistes i la CNS.

És autor de Condenado a muerte. Trazo autobiográfico (1966).

Marco i Miranda, Vicent

(Castelló de la Plana, 20 març 1880 – València, 23 desembre 1946)

Polític. Regidor per València i diputat provincial de nomenament governatiu (abril 1931).

Fou diputat a corts els anys 1931 i 1933, i també el 1936 com a membre i fundador de l’Esquerra Valencianista.

Manno i Díaz, Josep

(l’Alguer, 17 març 1786 – Torí, Itàlia, 25 gener 1868)

Historiador i home de lleis. Fill d’un comandant del port de l’Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d’Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto.

Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l’eliminació del feudalisme. Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria.

És autor de l’extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27).

Manent i Victory, Joan

(es Castell, Menorca, 1879 – Alaior, Menorca, 1936)

Polític republicà. Organitzador de les Joventuts d’Unió Republicana a Menorca (1910-11) i promotor del Partit Republicà Radical. Fou governador civil de les Balears (1931-35).

Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.