Arxiu d'etiquetes: pobles

Sallagosa (Alta Cerdanya)

10 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,35 km2, 1.306 m alt, 1.068 hab (2013)

(fr: Saillagouse) Situat a la vall del Segre, al peu del coll Rigat.

Hi té importància l’agricultura; el secà es destina sobretot a cereals i el regadiu a prats per al bestiar. Ramaderia bovina, ovina i equina. Indústria alimentària (conserves d’embotits) i del sector terciari. Hi té lloc un petit mercat. Darrerament ha experimentat un ràpid creixement degut al turisme i als esports d’hivern.

El poble, vora el Segre, té el nucli antic a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de Santa Eugènia, d’origen romànic (segle XII, renovada el segle XVIII). Fou capital de la vegueria de Cerdanya.

Dins el seu terme hi ha els pobles de Ro i Vedrinyans i la caseria d’Ans.

Salines d’Elda, les (Alt Vinalopó)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 61,71 km2, 490 m alt, 1.597 h (2015)

(cast: Salinas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vinalopó Mitjà. Terreny muntanyós, accidentat per les serres de Cabrera, de La Umbria i la serra de les Salines (1.090 m alt), on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines.

El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines, que abans de la dessecació ocupava 1,5 km2, amb 5 km de perímetre. Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 obligà a desplaçar el poble 1 km al nord-oest. La meitat del terme és ocupat per pastura, pinedes i garriga rasa.

Agricultura de secà dominada per la vinya, que és el conreu més important. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Villena.

El poble té un traçat quadriculat. L’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abat.

Salem (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,63 km2, 350 m alt, 432 hab (2015)

Situat al límit amb el Comtat, a la foia de Salem, que forma la vall alta del riu de Micena i al sud s’alça bruscament a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, sector ocupat en gran part per boscs de pins.

La base econòmica fonamental és l’agricultura, que ocupa la meitat septentrional del terme, més planera, amb fort predomini del secà sobre el regadiu (aigua de fonts). Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), oliveres, vinya i melons. La indústria compta amb una fàbrica de calçat. Àrea comercial de Gandia. L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965.

El poble, d’origen àrab, és al sector més pla; església parroquial de Sant Miquel.

La baronia de Salem o Foia de Salem comprenia, a més, els llocs de l’Alcúdia de Salem, Benixervi, Elca, Beniatjar i el Ràfol de Salem.

Enllaç web: Ajuntament

Salelles (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,12 km2, 15 m alt, 4.887 hab (2013)

(fr: Saleilles) Situat a la plana del Riberal, entre la Fossella, al nord, i el riu Rard, al sud; al sud-est de Perpinyà.

Agricultura de regadiu (fruiters, hortalisses). Al secà hi ha conreus de vinya, que ocupa la major part del terme i és la font de riquesa principal, una part és destinada a la producció de vi de taula, una altra a la de vi dolç de qualitat superior i la resta a vi d’aperitiu; hi ha un important celler cooperatiu. Indústria de la construcció. Població en ascens.

El poble és situat a poca distància a l’esquerra del Rard, al voltant de la seva església parroquial de Sant Esteve, romànica (segle XI), que conserva els notables retaules de sant Mateu, de santa Clara i de sant Esteve, del començament del segle XVII.

El municipi se segregà el 1923 del de Cabestany.

Bons, les

1 Resposta

(Encamp, Andorra)

(o Sant Romà de les Bons, ant: Labons)  Poble (1.336 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, al límit septentrional del terme, en un coster, sota les restes del castell de les Bons (una torre de planta quadrada).

L’església de Sant Romà és romànica (segle XII), restaurada modernament; les pintures murals que la decoraven foren traslladades al Museu d’Art de Catalunya.

Bonrepòs -Horta-

6 Respostes

(Bonrepòs i Mirambell, Horta)

(o ant: Bellrepós) Poble (27 m alt) i cap del municipi, situat al llarg de l’antiga carretera de València a Barcelona, a la dreta del barranc de Carraixet. Actualment és unit al seu agregat de Mirambell en un sol nucli.

Era una antiga alqueria islàmica. El 1574 la seva església del Pilar fou erigida en parròquia, de la qual depenen Mirambell i les Cases de Bàrcena.

Bonremei *

Deixa un comentari

(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Altre nom del poble de Mont-rebei.

Bono -Ribagorça-

5 Respostes

(Montanui, Ribagorça)

Poble (1.063 m alt) i antic municipi: 77,76 km2, emplaçat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana. S’hi conserva una part de l’església de Sant Pere, d’origen romànic.

Formà municipi amb els pobles d’Aneto, Estet i Forcat fins al 1966 que fou annexat a l’actual.

Sacanyet (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 30,50 km2, 1.015 m alt, 80 hab (2015)

(cast: Sacañet) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb els Serrans, a la divisòria d’aigües entre el Palància i el Túria. El territori és força muntanyós, accidentat per la serra d’Andilla i gran part del mateix és incult o boscat.

Només una petita part del terme és conreat; cereals de secà i llegums. Ramaderia ovina i cabrum.

El poble és a l’esquerra del barranc de Pedregós, dividit per la plaça de l’església en dos nuclis. L’església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís, municipi al qual pertangué, amb el poble de Canals, fins al 1842.

Enllaç web: Ajuntament

Rugat (Vall d’Albaida)

3 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,03 km2, 296 m alt, 179 hab (2015)

Situat al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’est de la comarca.

Els conreus ocupen tres quartes parts del terme, amb predomini dels conreus mediterranis de secà, principalment la vinya, seguida dels arbres fruiters, les oliveres i els cereals; el regadiu, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous. Pertany a l’àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, és al sector més pla; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. El castell de Rugat era una fortalesa d’origen islàmic. Pertangué a la corona fins a mitjan segle XIV i esdevingué centre de la baronia de Rugat.

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Barraix.