Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Fulgenci (Baix Segura)

8 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 19,75 km2, 4 m alt, 9.021 hab (2015)

(cast: San Fulgencio) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Vinalopó, a l’esquerra del Vinalopó, prop de la seva desembocadura i al nord del delta del Segura.

L’agricultura, en gran part de regadiu i amb predomini de les hortalisses, n’és la riquesa principal. Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional, ara ja desaparegut. Àrea comercial d’Elx.

El poble és al sud del terme, s’integrà a l’establiment de les Pies Fundacions. L’església parroquial és dedicada a sant Fulgenci.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Lo Martínez i Lo Pedreño.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Feliu d’Avall (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,79 km2, 85 m alt, 2.572 hab (2013)

(fr: Saint-Féliu-d’Avall) Situat al contacte entre el Riberal i els Aspres, estès a la dreta de la Tet fins al límit amb la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera del Soler.

L’economia es basa en l’agricultura: de secà s’hi conreen oliveres i vinya; hi ha conreus de regadiu (fruites i hortalisses), que són regats amb aigua de la Tet, a les hortes properes al riu, i dels canals de Castellnou i de Perpinyà, a la resta del terme. Cooperativa vinícola, que produeix vi corrent, vi de qualitat superior i vins de taula. Indústria de la ceràmica.

El poble és situat a la plana al·luvial de la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial de base romànica.

El terme comprèn, a més, les antigues esglésies de Sant Martí de la Riba i de Santa Anna de les Eres.

Sant Feliu d’Amunt (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,11 km2, 85 m alt, 985 hab (2013)

(fr: Saint-Féliu-d’Amont) Situat al Riberal, de la riba dreta de la Tet a la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià.

La principal activitat econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu, gràcies a la canalització de l’aigua del Bulès i de la Tet (canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà), i es destinada a hortalisses i fruiters (albercocs i préssecs); també hi ha vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlat. Ramaderia ovina.

El poble és situat a la dreta de la Tet, a la confluència amb la riera de Sant Julià, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, antic monestir de Sant Feliu d’Amunt.

Sant Esteve del Monestir (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,67 km2, 33 m alt, 11.846 hab (2013)

(fr: Saint Estève) Situat al Riberal, entre els contraforts meridionals del massís calcari de la Pena i la riba esquerra del riu Tet, a l’oest i dins l’àrea d’influència de Perpinyà.

La població viu principalment de l’agricultura de regadiu: verdures i fruita (préssecs i albercocs), que aprofiten l’aigua de la Tet a través de les sèquies del Vernet i de Pià. Al secà es cultiva vinya. Cava cooperativa; producció de vi dolç natural. Indústria conservera, elèctrica, de mobles, etc. Nucli industrial gràcies a la proximitat de Perpinyà. Població en ascens, sobretot en el període 1960-80, en què es va sextuplicar.

El poble es troba al límit septentrional de la plana regada, a l’indret de l’antic monestir de Sant Esteve d’Agusa, al voltant del qual sorgí.

Sant Esteve de Llitera (Llitera)

5 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 72,15 km2, 420 m alt, 498 hab (2015)

(cast: San Esteban de Litera) Situat entre el riu de la Sosa de Peralta, afluent del Cinca, i el canal d’Aragó i Catalunya, que rega el sector meridional del terme; accidentat per la serra de la Gessa, al sector occidental de la comarca i que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera. La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar.

Agricultura de secà (cereals, oliveres), així com de regadiu, amb conreus d’horta i sobretot fruiters. Ramaderia porcina, ovina i bovina. Granges d’aviram i de conills. Indústries derivades de l’agricultura (elaboració de pinsos i molins d’oli). Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

La vila és als contraforts de la serra de la Gessa. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.

El municipi comprèn el poble i l’enclavament de Rocafort de Llitera i l’ermita de la Guàrdia.

Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló)

10 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,80 km2, 6 m alt, 10.716 hab (2013)

(fr: Saint-Cyprien) Situat a la Salanca, a l’est de la comarca, a la plana costanera (aiguamolls), on hi ha la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca.

Agricultura de regadiu (fruiters i hortalisses), així com de secà (vinya), la qual ocupa els terrenys més propers a la costa; producció de vins. Ramaderia (bestiar boví, oví i cabrum). Activitat pesquera (sardines), en regressió. L’afluència de turisme, gràcies a l’atracció de la platja, ha desenvolupat la indústria hotelera, així com la de la construcció, i s’han creat noves urbanitzacions a la costa. Població en ascens.

El poble correspon a l’antiga vil·la Salix. Església parroquial dels segles XII-XIII.

Dins el terme hi ha l’església i antic poble de Vila-rasa.

Sant Antoni de Benaixeve (Camp de Túria)

3 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 8,74 km2, 7.981 hab (2015)

(cast: San Antonio de Benagéber) Situat en l’extrem més oriental del territori comarcal. Posseeix, per tant, una situació privilegiada degut al fet que el nucli urbà està proper a València. Fins el 1998 formava part de l’Horta. Limita amb els municipis de Bétera, l’Eliana, la Pobla de Vallbona i Paterna.

Encara que a l’origen va estar basada en la colonització agrícola de les noves terres (secà i regadiu), en l’actualitat, gràcies a la seva proximitat a la capital, predomina el sector serveis al convertir-se en un centre residencial.

Aquest municipi va néixer en la dècada del 1940. A l’antic poble de Benaixeve (Serrans), l’any 1932 va començar el pantà de Benaixeve que obligaria als seus habitants a emigrar, els quals s’instal·laren a Sant Isidre de Benaixeve (al terme de Montcada) i a aquest mateix. Es van confeccionar 75 lots de terreny composats per a 75 colons.

Després d’un llarg procés d’interessos polítics i econòmics, seguint el corresponent procés de compareixences i aportació d’informes, el 8 d’abril de 1998, es va publicar el decret pel qual es declarava nou municipi independent.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Andreu de Sureda (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,73 km2, 35 m alt, 3.288 hab (2013)

(fr: Saint-André) Situat al riberal del Tec, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l’Albera i la Ribereta, o riera de Sant Andreu (que neix en aquesta serra, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca al mar al grau de la Ribereta, al sud i molt a prop de la desembocadura del Tec).

Agricultura de regadiu: hortalisses i fruiters (albercoquers, presseguers, pereres i pomeres), així com de secà, dominada per la vinya, principal font de riquesa del municipi, que dóna vins de qualitat superior i vins dolços d’aperitius; hi ha un celler cooperatiu. Població en ascens.

El poble és situat a la dreta de la riera de Sant Andreu, a la carretera de Ceret a Argelers, al voltant de l’església parroquial, antic monestir de Sant Andreu de Sureda.

El terme també comprèn el poble de Tatzó d’Amunt.

Sanet i els Negrals (Marina Alta)

4 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 21,10 km2, 83 m alt, 674 hab (2015)

(cast: Sanet y Negrals)  Situat a la vall del riu Girona, al seu sector mitjà conegut amb el nom de la Rectoria del Ràfol, al sud-oest de Dénia.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; hi predomina el regadiu (amb aigua procedent del Ràfol) sobre el secà; els conreus més extensos són els cítrics, els garrofers i una part d’horta. Àrea comercial de Gandia.

El cap del municipi és Sanet de la Rectoria (on hi ha l’església parroquial de Santa Anna), que forma un continu amb el poble dels Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà; ambdós pobles són d’origen àrab i formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i definitivament, amb el nom actual, des del 1834.

Enllaç web: Ajuntament

Bordell

Deixa un comentari

(Talavera, Segarra)

Altre nom de l’antic poble de Rodell.

La font de Bordell és un dels orígens del riu d’Ondara.