Arxiu d'etiquetes: pobles

Ròtova (Safor)

11 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 7,59 km2, 74 m alt, 1.285 hab (2015)

Situat al peu dels contraforts meridional del Mondúver i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d’oest a est. El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori.

Important agricultura de regadiu (tarongers) que aprofita l’aigua del Vernissa i de pous; el secà (oliveres, garrofers, vinya i ametllers) es reduït. Hi ha magatzems de preparació de fruita.

El poble, antiga alqueria islàmica, és a la dreta del Vernissa; a l’església parroquial de Sant Bartomeu hi fou traslladat el retaule major del monestir de Cotalba i la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Els Escrivà esdevingueren comtes de Rotova (1799).

El terme comprèn, a més, l’antic terme i castell de Borró, l’enclavament de l’Erm i la cova prehistòrica del Barranc Blanc.

Enllaç web: Ajuntament

Rotglà i Corberà (Costera)

17 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 6,23 km2, 116 m alt, 1.144 hab (2015)

(o Roglà i Corberà) Situat a l’esquerra del Cànyoles, afluent de l’Albaida, al nord de la comarca. El seu terme, planer al sud, s’ondula lleugerament vers l’oest i el nord.

La superfície conreada ocupa gran part del terme, amb predomini del regadiu (tarongers, arbres fruiters i hortalisses), possibles gràcies als regatges derivats del Cànyoles i de pous. Els conreus de secà, en altres temps dominants, es redueixen al conreu d’oliveres, vinya, garrofers i ametllers. Cria d’aviram. L’activitat industrial és la derivada del sector agrícola. Àrea comercial de Xàtiva. Part de la població treballa a les indústries de Canals i Xàtiva.

El cap municipal és el poble de Roglà, que forma un sol nucli amb el de Corberà.

El terme comprèn, a més, els despoblats de Martí Tallada, l’Alqueria de Gil i les Alqueries de Galceran Sanç.

Enllaç web: Ajuntament

Romana, la (Vinalopó Mitjà)

13 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 43,3 km2, 480 m alt, 2.431 hab (2015)

(o la Romana de Tarafa) Situat a les ribes de la rambla de la Romana, afluent per la dreta del Vinalopó, al sud-oest de Novelda, al sistema Subbètic valencià i envoltat de muntanyes.

L’agricultura, tradicionalment de secà, s’ha vist beneficiada pels regatges derivats de pous i fonts i, gràcies a això, els conreus de regadiu, abans minoritaris, s’han estès per tot el terme. Els principals conreus són els ametllers, els cereals i, especialment, la vinya. Àrea comercial d’Alacant.

El poble és anomenat la Romana de Baix; església parroquial de Sant Pere. La població donà nom al marquesat de la Romana.

El municipi compta amb nombroses caseries, entre les quals Alcanà, Algaiat, els Bertrans, la Boquera, els Palaus, les Joveres, els Canisis, la Solana Alta, la Solana Baixa, l’Ombria Alta i l’Ombria Baixa de la Romana.

Fou segregat de Novelda el 1929.

Enllaç web: Ajuntament

Bonamira, el Rafalet de *

Deixa un comentari

(Safor)

Antic nom del municipi de Llocnou de Sant Jeroni.

Rodés (Conflent)

13 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,11 km2, 210 m alt, 632 hab (2013)

(ant: Roders, fr: Rodès)  Situat a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Rosselló, a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera i el pas de Rodés. El sector meridional està accidentat pels darrers contraforts dels Aspres.

S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. Producció de vi de taula i de vi de qualitat superior. També s’hi conreen fruiters i hortalisses. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’assenta en un coster, a la dreta de la Tet, al límit mateix de la comarca. Hi consta el castell de Rodés (del segle XI).

El terme comprèn els antics termes de Croses (amb l’església parroquial de Domanova), de Glevella i de les Cases i el despoblat de Ripodera.

Rocafort (Horta)

12 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,32 km2, 35 m alt, 6.829 hab (2015)

(o Rocafort de Campolivar)  Situat en terreny pla, al nord-oest de València.

L’alta sèquia de Montcada rega el terme amb aigües del Túria i permet l’agricultura de regadiu, els principals conreus són les hortalisses i els tarongers. Petita indústria de fabricació de materials per a la construcció i del paper. Urbanitzacions i lloc de segones residències de qualitat amb nombroses torres. Àrea comercial de València.

La població tingué un fort augment al llarg del segle XIX, accelerat modernament per la proximitat de la ciutat de València.

El poble és a dalt d’un turó, al nord de Godella; convent augustinià de Sant Sebastià (1434), amb l’església parroquial (segle XVII).

Enllaç web: Ajuntament

Roca d’Albera, la (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,51 km2, 142 m alt, 2.148 hab (2013)

(fr: Laroque- des-Albères) Estès des del cim de la serra de l’Albera, al peu del puig Neulós, fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la riera de la Roca. La part muntanyosa del terme és boscada (bosc de la Roca)

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya i fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers). Producció de vi. Explotació forestal. No hi ha ramaderia. Població en ascens.

El poble es formà al voltant de l’antic castell de la Roca, situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de la Roca, amb l’església parroquial, romànica.

Dins el terme municipal hi ha el despoblat de Rocavella (o Torrent) i l’església i antic lloc de Tanyà.

Riola (Ribera Baixa)

3 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 5,60 km2, 10 m alt, 1.835 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial de la riba dreta del Xúquer, el territori és pla.

La sèquia dels Quatre Pobles, amb aigües procedents del Xúquer, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu dedicada sobretot als tarongers i, en menor grau, a les hortalisses; l’arròs havia estat un monocultiu, però és en regressió. La indústria principal és la derivada de l’agricultura. Àrea comercial de València.

Augment de prop del 65% de la població des del 1900 (llavors, 1.058 h), però des del 1950 ha sofert un estancament demogràfic, i fins i tot un retrocés d’ençà mitjans decenni de 1980.

El poble (riolencs), d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer; l’església parroquial de Santa Maria és obra de mitjan segle XVIII. Formà part de la baronia de l’Honor de Corbera.

El municipi comprèn també el despoblat i partida de Nacla.

Enllaç web: Ajuntament

Rigardà (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 3,61 km2, 298 m alt, 363 hab (2009)

(fr: Rigarda)  Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló, entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet, És drenat per la riera de Rigardà, afluent dretà de la Tet. La part muntanyosa del terme és, en part, boscada.

S’hi conreen principalment vinya i fruiters. Perd població (250 h el 1936), bé que d’ençà del 1962, quan assolí el mínim de tot el segle XX, no ha deixat de créixer.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on és conserva una creu processional i una custòdia d’argent, del segle XV, procedent del veí despoblat de Vilella. Formà part del vescomtat de Jóc.

Ribesaltes (Rosselló)

22 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 28,75 km2, 21 m alt, 8.299 hab (2009)

(fr: Rivesaltes) Situat al Riberal, al nord de Perpinyà, a banda i banda de l’Aglí, a la seva confluència amb el Robol. El terme és pla.

L’economia és basa en l’agricultura que ocupa gran part del terme. Els conreus de regadiu s’estenen vora l’Aglí i es destinen a la producció de fruites (albercocs, prèssecs) i verdures. El secà és dedicat a la viticultura (vi de Ribesaltes). Hi ha caves cooperatives, que comercialitzen vins negres i vins dolços naturals (moscatell). Augment del 42% de la població des del 1936 (llavors 5.009 hab).

El poble és situat a la dreta de l’Aglí, al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu (refeta el segle XVII). Dins el terme hi ha l’aeroport de Perpinyà, el Mas de les Garrigues i les ruïnes d’època romana de Les Parets d’En Borró.