Arxiu d'etiquetes: pobles

Cava, la -Baix Ebre-

(Deltebre, Baix Ebre)

Poble, a l’esquerra de l’Ebre. És el cap del municipi i el nucli de població més important del delta i el seu centre geogràfic.

El creixement de la Cava s’inicià amb la construcció del canal de l’esquerra de l’Ebre (1911), que possibilità la colonització de les terres, fins aleshores totalment improductives.

L’hàbitat és relativament disseminat i és, pràcticament, unit a Jesús i Maria, junt amb el qual, el 1977, formaren el municipi actual.

El 1967 desaparegué el carrilet que, des del 1927, l’unia amb Tortosa (26 km).

Caulès de Vidreres

(Vidreres, Selva)

Poble, al vessant septentrional del puig Ventós, al sector oriental del terme.

L’església parroquial, d’origen romànic, és dedicada a santa Susanna.

Pertanyia al comtat de Cabrera.

Casterner de les Olles

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (878 m alt), de l’antic municipi d’Espluga de Serra, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, damunt un contrafort de la serra de Sant Gervàs.

La seva antiga parròquia (Sant Llorenç) pertanyia al monestir d’Alaó.

Aigua amunt del poble hi ha l’antic hostal de Barrugats.

Castellviny

(Sort, Pallars Sobirà)

Poble, fins al 1970 del terme d’Enviny, en una roca anomenada el penal de Castellviny, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt el poble de la Bastida de Sort, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve.

Castellvell -Solsonès-

(Olius, Solsonès)

(o Castellvell de SolsonaPoble (848 m alt), a l’oest de la ciutat de Solsona, damunt la qual, i al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel (des del 1132, de la canònica de Solsona), de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics.

El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer I de Barcelona, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona; pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la Primera Guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell (que enclou l’antic) dit castell de Solsona; l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari de la Mare de Déu del Castell.

La famosa fira de Torregassa se celebra dins aquest terme.

Castelltort -Solsonès-

(Guixers, Solsonès)

(ant: TortPoble (884 m alt), a la vall de Lord, damunt la riba dreta de l’aigua de Valls; de la seva església parroquial (Sant Climent), del segle XVIII, depèn la de Guixers.

Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica (segle XII). La parròquia fou donada a la canònica de Solsona.

A l’Espluga Negra hi ha restes eneolítiques.

Castelltallat -Bages-

(Sant Mateu de Bages, Bages)

Poble, al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel (de la qual depèn la de Claret dels Cavallers), situat vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa.

Corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat (936 m alt), altiplà allargat entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al nord de la de la riera de Rajadell, al sud, que l’han erosionat.

Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa.

Castellsarroca *

(Alt Penedès)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí Sarroca.

Castelló de Tor

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Poble i nucli més important de l’antic municipi de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l’entrada de la vall de Boí.

A l’esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l’edat mitjana, hi ha el santuari del Remei.

L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la de Llesp. Fins a la fi de l’antic règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida.

Castellnou d’Oluges

(Cervera, Segarra)

(ant: Castellnou d’OlujaPoble, situat a l’esquerra del Sió.

El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou. Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla.

L’església parroquial (Sant Pere), refeta el segle XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou.