(o d’Ossó, ant: Castell-lliuró) Poble (372 m alt), a la dreta del Sió.
La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (segle XII).
Es conserva el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató.
El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí.
Hi han estat descobertes les restes d’una gran vil·la romana amb mosaics.
Poble de l’antic municipi d’Aristot, al Baridà, al fons de la vall i a la dreta del torrent de Castellnou, afluent, per la dreta, del Segre.
La seva parròquia (Sant Gervasi) succeeix la de Carcolze, llogaret del seu terme actual, igual com els banys de Sant Vicenç, vora el Segre, i el mas de Sant Vicenç, al camí de Bescaran.
Poble, situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar.
De la seva església parroquial (Sant Simeó) depenen les de Bassella, Guardiola de Segre i Mirambell.
Al segle XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble (1.511 m alt) de l’antic municipi de Benés, damunt la riba dreta de la ribera d’Avellanos.
De l’església parroquial (Sant Pere) depenen les de Castellvell de Bellera i d’Avellanos.
El segle XIX formà part del municipi d’Avellanos.
(Bages)
Nom donat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Castellet.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Poble (159 m alt) i antic cap del municipi, damunt un serrat calcari encinglerat a la dreta del riu de Foix, en un meandre que l’envolta. Domina actualment el pantà de Foix.
Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet (molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March), esmentat ja al segle X, a la marca del comtat de Barcelona; el 1405 Martí I l’Humà en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles; al segle XVII passà als comtes de Santa Coloma.
L’església parroquial de Sant Pere és romànica (modificada al segle XVII).
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
(pop: el Castell) Poble (1.104 m alt). En un sector de l’antic municipi de la Pobleta de Bellveí, a la dreta del Flamicell.
L’església depèn de la parròquia d’Antist.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o la Vila i la Vall de Castellbó, ant: Castell-lleó) Poble (802 m alt) i antic municipi (105,99 km2), integrat (1970) a l’actual, situat a la sortida de l’alta vall de Castellbó.
L’església parroquial, que té un remarcable portal gòtic i porta clavetejada, fou l’antiga col·legiata de Castellbó entre els segles XV i XIX. Hi ha nombroses cases (moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del segle XIX) que conserven elements gòtics.
La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbó (el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbó), centre del vescomtat de Castellbó.
Dins l’antic terme hi havia els monestirs d’Albet i de Costoja.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
Poble (188 m alt) i antic cap del municipi, a la dreta del Llobregat, en un meandre, aigua amunt del Borràs, actual cap del municipi.
Es formà prop de l’antic castell de Castellbell; l’església de Sant Vicenç és romànica (segle XII). L’antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble (1.301 m alt) i antic municipi (20,93 km2) del Pallars Sobirà, annexat el 1972 a l’actual.
L’antic terme era drenat pel riu de Castellàs, afluent del Segre.
El poble és a l’esquerra del riu de Castellàs; l’església parroquial és dedicada a sant Joan; es conserva la casa senyorial de Servós.
Pertangué al vescomtat de Castellbó.
Dades dels Països Catalans 