Poble, al vessant meridional del Montsec, uns 2 km a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La jurisdicció civil i eclesiàstica pertanyia a l’abadia d’Àger.
L’església parroquial (Sant Gregori) és obra de mitjan segle XIX.
(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)
(o les Cases d’En Roig) Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la riera de Rafamans, al límit amb el terme de Cervelló, on sorgí com a raval de l’antic nucli principal aprofitant els petits regadius del fons de la vall.
La parròquia (Sant Antoni de Corbera) fou segregada modernament de la de Santa Maria, de Corbera de Dalt.
(pop: Contestins) Poble, a l’esquerra del Ter, aigua avall de Bonmatí, que en depèn eclesiàsticament; prop seu hi ha l’antic hostal de Constantins.
L’església parroquial (Sant Vicenç) és esmentada ja el 1182.
Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Calders.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Poble, a la dreta del riuet d’Escaladei, a l’indret de l’antiga conreria de la cartoixa d’Escaladei, on passa el camí d’accés.
Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració (1835) fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica (la Mercè), les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres; aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble (anomenat inicialment la Unió d’Escaladei) creat el 1843 per Antoni Niubó, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir.
Ha rebut, oficialment, el nom de la Cartoixa d’Escaladei.
Poble, a l’antic terme de l’Aranyó, prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l’antic castell de Concabella i de l’església parroquial de Sant Salvador.
A llevant hi ha l’antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella.
Poble, pràcticament deshabitat, de l’antic municipi d’Anya, situat en un serrat, al vessant meridional de la serra de Comiols, a ponent de la carretera d’Artesa a Tremp, prop de l’hostal de Folquer.
La seva església (Sant Romà), formà part de la demarcació parroquial de Folquer i Comiols.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Poble (1.006 m alt) i capital del municipi, situat vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial (Sant Quirze) conserva ferros forjats d’una església més antiga.
Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona.
Poble (395 m alt), al peu de la muntanya de Grialó, a la plana de l’esquerra del Segre, regada pel primer tram del canal d’Urgell.
L’església parroquial és annexa de la de Vilves.
El segle XIII és esmentat el castell de Collfred.
Poble (495 m alt) de l’antic terme de Tudela de Segre, al vessant occidental de la muntanya de Grialó.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Poble (1.180 m alt) de l’antic municipi de Barruera, en un coster a la dreta de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estret de les Cabanasses.
L’església parroquial de Santa Maria és romànica (segle XII) amb decoració escultòrica (capitells i un crismó); conserva un notable retaule gòtic i dues talles del segle XVI.
La senyoria pertanyia a la mitra de Lleida.
Dades dels Països Catalans 