Poble (682 m alt), situat al sud del terme, al vessant septentrional de la serra del Pubill.
L’església (Santa Fe) depèn de la parròquia de Bassella.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Guardiola de Segre
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: pobles
Guardiola de Font-rubí
Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la riera de Vilobí, al peu de la serra de Font-rubí.
L’església parroquial és l’església de Santa Maria de Bellver.
Guardiola de Bages *
(Bages)
Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Salvador de Guardiola.
Guàrdia Pilosa, la
Poble, a l’extrem oriental del municipi. L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Es documentat a partir del segle XI. Actualment queden poques restes del castell de la Guàrdia Pilosa, del segle XIII i abandonat cap al segle XVII.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Guàrdia Lada, la
(Montoliu de Segarra, Segarra)
(o Guardiolada) Poble, situat a 780 m alt a l’est del cap del municipi, al peu d’un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera.
Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada.
De l’església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany.
Guàrdia d’Urgell, la
(ant: Guardiadei) Poble, situat en un sector del terme, separat del principal pel d’Agramunt.
L’església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Tornabous.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Guàrdia dels Prats, la
(ant: la Guàrdia d’Ermemir) Poble, situat al nord de la vila, prop de la riba dreta del riu d’Anguera.
El lloc, esmentat ja a la fi del segle XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus.
L’església parroquial (Sant Jaume) conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir (1695-1705) l’arquebisbe Josep Llinars.
Al nord hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats.
Guàrdia de Sagàs, la
Poble i santuari (Santa Maria de la Guàrdia), situats a 675 m alt, en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 (en depenen Biure i Valldoriola) i el primitiu edifici fou ampliat aleshores (damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment).
La imatge, talla romànica (segles XIII-XIV) que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa (també destruïda), fou traslladada després al santuari.
Guàrdia d’Ares, la
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble (1.594 m alt) de l’antic municipi de Noves de Segre, situat en un turó, a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia.
L’església, romànica, depèn de la de Taús.
Fou municipi independent fins el 1972, actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L’antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d’Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.
Gualter
(la Baronia de Rialb, Noguera)
(ant: Gauter) Poble, 1 km a l’oest del monestir de Gualter.
L’església fou parroquial fins a la guerra civil de 1936-39.
Dades dels Països Catalans 