Nom adoptat el 1937 per al municipi de Pedret i Marzà.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Marata -Vallès Oriental-
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
Poble, situat a l’esquerra de la riera de Corró.
L’església parroquial de Santa Coloma és romànica (segle XI). El lloc és esmentat ja el 940.
Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al segle XIV; al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936.
Maranyà
(la Tallada d’Empordà, Baix Empordà)
Poble, situat 1,4 km al nord del cap del municipi. L’església parroquial romànica (segle XI) de Sant Esteve depèn de l’arxiprestat de Girona.
Formà part de la batllia reial de Verges. S’hi han localitzat restes d’època romana.
Manyanet
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble (1.488 m alt), situat al vessant meridional del tossal d’Aigua Blanca, dominant la vall del riu de Manyanet (nom que pren el sector de capçalera del riu de Bellera), que neix al cap de Llevata.
De la seva església parroquial depèn el llogaret de Mesull.
Manresana dels Prats, la
(els Prats del Rei, Anoia)
Poble, situat al sud-est de la vila.
L’església de Sant Andreu, sufragània de la parròquia dels Prats, és esmentada ja el 1126.
El castell de la Manresana depenia també de la vila dels Prats del Rei.
Manresana, la
(Sant Ramon de Portell, Segarra)
Antic poble, situat a l’oest del cap del municipi, pràcticament conurbat, al voltant de l’antic castell de la Manresana, centre del marquesat de la Manresana.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Formà municipi independent fins el 1940, que es fusionà amb el de Portell per constituir el nou municipi de Sant Ramon.
Malpàs -Alta Ribagorça-
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.090 m alt), situat a la dreta del torrent de Peranera.
Pertangué a la baronia, després comtat, d’Erill.
Formà municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, els pobles, llogarets i despoblats d’Erillcastell, Erta, Peranera, Esperan, Raons, Casòs, Massivert, Montiberri, Castellars i Gironella.
Malpartit
Poble i enclavament (16,34 km²), situat al nord-oest del sector principal, entre els termes de Rosselló, Alpicat, Lleida, Almacelles i Alguaire.
L’església parroquial (la Trinitat) depèn de la d’Alpicat.
Malmercat
Poble, enlairat damunt la Noguera Pallaresa, a la dreta del barranc de Malmercat, afluent d’aquell per l’esquerra.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu. Hi ha un notable edifici senyorial.
Pertangué als comtes de Pallars (segle XIV) i als vescomtes de Vilamur (segle XVIII).
Malgrat -Segarra-
Poble, dins l’antic terme de la Prenyanosa. Situat a la dreta de la ribera del Sió, davant el cap del municipi.
L’església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d’origen romànic, però molt restaurada; és sufragania de la de Sant Miquel de la Prenyanosa.
Damunt el poble hi ha, aturonades, les restes de l’antic castell de Malgrat, esmentat ja el 1078 dins la marca de Berga, que fou possessió de Santa Maria de Solsona.
Dades dels Països Catalans 