(la Nou de Berguedà, Berguedà)
Poble (999 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant meridional, els cingles de Malanyeu, contrafort occidental de la serra de Catllaràs.
L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment; depèn de la de la Nou.
Poble, en procés de despoblament, situat al sector septentrional del terme.
El castell de Malacara, és esmentat ja el segle XI dins la marca de Berga.
L’església de Santa Maria és sufragània de la de Ferran.
(Castellfollit del Boix, Bages)
Poble, al límit amb Anoia, al peu del coll Gossem, antic hostal al camí d’Igualada a Manresa.
L’església parroquial de Sant Andreu és obra de la fi del segle XVIII; hi ha ruïnes de la primitiva església, romànica.
El castell de Maians, documentat el 967, fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages des de la seva fundació.
Poble, situat a la ribera del Sió, al nord de la vila, a la vora del canal d’Urgell.
L’església parroquial (Sant Llorenç) depèn de la de Seró. Havia estat emmurallat.
Prop seu hi ha la notable masia de can Benet del Segarrenc, bastida el 1680.
Urbanització del tipus ciutat-jardí, situada al camí antic de Collserola, entre l’avinguda del Doctor Andreu i la carretera de l’Arrabassada.
Fou promogut el 1955 pel FAD per als seus associats.
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell i aflueix al Segre dins el terme de Bassella. El lloc és esmentat ja el 1163.
Es conserven ruïnes de la primitiva església (Sant Pere), romànica, que tenia pintures al fresc, al costat de la qual hi havia hagut un castell, convertit actualment en pagesia. Una nova església parroquial fou bastida al segle XVIII.
Dins l’antic terme hi ha el Bancal dels Sacs.
Poble (1.263 m alt), situat als vessants septentrionals dels cingles de Costafreda, al vessant dret de la vall de Saldes.
L’església de Sant Sadurní depèn de la Saldes.
Poble. Fins al 1970 era del terme de Fontllonga. Situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, al sector meridional de l’antic terme.
Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Fontllonga.
Poble (748 m alt), situat a l’esquerra del Flamicell, aigua amunt del congost d’Erinyà, a l’extrem meridional de la vall Fosca.
Havia estat dels comtes de Pallars.
Poble (766 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Llorona (840 m alt), contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda.
L’església parroquial de Sant Andreu és romànica (segle XV); és esmentada ja el 1019, i pertangué a la canònica de la seu de Girona. En depenen les de Corsavell i de Bassegoda.
Dades dels Països Catalans 