(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Poble (199 m alt), situat 5 km a l’est del cap del municipi, a l’est de Masdemboquera, prop de la riba dreta del riu de Llastres.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Formava part del terme general de Tivissa.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), al vessant meridional del tossal de Cornells, vora l’antic terme de Sapeira, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana.
L’església depèn de la parròquia de la Torre de Tamúrcia.
Era de la jurisdicció del monestir d’Alaó.
Poble, situat uns 4 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera de Lleida.
Depèn eclesiàsticament de Fontscaldes.
És esmentat ja el segle XII.
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Caseria i estació balneària (o balneari de l’Espluga de Francolí), situat uns 2 km al sud de la vila i pròxim al monestir de Poblet.
Les fonts ferruginoses manganoses existents (font del Ferro) originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, les quals es convertiren, el segle XIX, per iniciativa de Pere Antoni Torres, en les actuals instal·lacions hoteleres i balneàries.
(Masllorenç, Baix Penedès)
(ant: Masnarbonès) Poble, situat al sector oriental del terme.
L’església de Sant Bartomeu depèn de la de Masllorenç.
Hi ha estiueig.
(Pedret i Marzà, Alt Empordà)
Poble i capital del municipi, situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d’aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament.
El lloc és esmentat ja el 1060.
El castell de Marzà fou adquirit l’any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes.
(Maçanet de la Selva, Selva)
Poble, situat al sud-oest de la vila.
L’església parroquial (Sant Pere) havia estat possessió del monestir de Breda.
El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera.
(Esponellà, Pla de l’Estany)
Llogaret, al sud-oest del poble. Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320.
Al nord-est, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís, amb una capacitat de 68 hm³.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Poble i cap del municipi, situat a la dreta del Segre, a la confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu a Puigcerdà.
Sorgí d’una farga o martinet; com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà.
Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell.
(el Montmell, Baix Penedès)
Poble (518 m alt), situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la riera de Marmellar, sota les ruïnes de l’antic castell de Marmellar (dites popularment els Castellots). El castell, esmentat ja el 1023, fou de la corona.
L’església de Sant Miquel, del castell, romànica, també en ruïnes (on hi havia unes notables pintures, molt primitives, que han estat restaurades i traslladades al Museu d’Art de Catalunya), fou la parroquial fins al 1377.
A l’església del castell hom intentà de fundar, el 1148, un priorat canonical regular de Sant Ruf d’Avinyó, sota l’advocació de Santa Maria, però no prosperà.
Dades dels Països Catalans 