Arxiu d'etiquetes: pobles

Bages de Rosselló (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,95 km2, 17 m alt, 3.960 hab (2012)

Situat als turons que separen les aigües del Tec i del Rard.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura, sobretot la vinya, i la indústria derivada de la viticultura (cooperativa vitícola que produeix vi de qualitat superior i destil·lació d’alcohol), també hi ha conreus d’arbres fruiters i hortalisses, que són regats mitjançant sèquies. Àrea comercial de Perpinyà.

La població, que al començament del segle XX havia començat a minvar, ha experimentat a partir del 1960 una important recuperació.

El poble està emplaçat al llarg de la carretera d’Elna a Tuïr i es troba al voltant de l’església parroquial que està dedicada a sant Andreu, d’estil romànic.

Dins el terme hi ha també el castell i antic terme de Rard.

Baells (Llitera)

9 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 39,82 km2, 610 m alt, 113 hab (2014)

Situat als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça, al nord-oest de Lleida. A la part muntanyosa del terme hi ha alzinars, rouredes i pasturatges.

L’economia local es basa en l’agricultura, especialment de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), la ramaderia, la cria d’animals de granja i l’apicultura, activitats que tanmateix no han impedit una progressiva davallada de la població a partir del 1920. Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba al peu del Montdevalls i al voltant del palau de Baells, antic castell senyorial. Hi destaca l’església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn també els pobles de Natjà i de Sorita de Llitera.

Azuébar *

Deixa un comentari

(Alt Palància)

Nom castellà de la vila d’Assuévar.

Ayódar *

Deixa un comentari

(Alt Millars)

Nom castellà del poble d’Aiòder.

Avellans *

Deixa un comentari

(Conat, Conflent)

Forma antiga del nom del poble de Vellans.

Aurora de Lluçanès *

Deixa un comentari

(Osona)

Nom adoptat l’any 1937 per al municipi de Sant Boi de Lluçanès.

Aulina * -Garrotxa-

Deixa un comentari

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Veure> Sant Ponç d’Aulina  (església i antic poble).

Aüira *

Deixa un comentari

(Campdevànol, Ripollès)

Veure> Sant Pere d’Aüira  (poble i antiga parròquia).

Atzúbia, l’ (Marina Alta)

6 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 14,74 km2, 102 m alt, 744 hab (2013)

(ant: l’Atzúvia dels Roques o la Vila dels Roques; ort ant: l’Adsúvia) Situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra de Gallinera i de la serra Negra, a l’oest de Dénia i drenat per la rambla de Gallinera. La zona muntanyosa és coberta de pinedes i brolles.

El conreu de les terres, bàsicament de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cirerers), no ha impedit una lenta davallada de la població durant la segona meitat del segle XX. Àrea comercial de Gandia.

El poble es troba al peu del puig de la Creu. Era lloc de moriscs que restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609.

El terme municipal comprèn també el poble de Forna, agregat el 1910.

Enllaç web: Ajuntament

Atzeneta d’Albaida (Vall d’Albaida)

5 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,04 km2, 450 m alt, 1.175 hab (2014)

Situat al nord-est d’Ontinyent, al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d’Agullent, la qual separa la vall de la comarca del Comtat, és travessat pel barranc d’Atzeneta.

La major part de les terres conreades són de secà (oliveres, garrofers i ametllers), hi ha una petita part de regadiu (arbres fruiters, llegums i hortalisses) que aprofita l’aigua del riu d’Albaida, mitjançant un canal regulat per la junta de regants. També hi ha algunes indústries tèxtils (manufactures d’espart) i de la fusta. Àrea comercial d’Ontinyent.

El poble es troba prop de la carretera de València a Alcoi, al començament del port d’Albaida.