Arxiu d'etiquetes: pobles

Barxeta (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 28,62 km2, 93 m alt, 1.606 hab (2014)

Situat en una plana lleugerament ondulada, a l’esquerra del riu de Barxeta, afluent de l’Albaida, a l’est de la comarca, al límit amb la Safor, al nord-est de Xàtiva. Les terres no conreades són ocupades per brolles i aprofitades com a pasturatges d’hivern.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres), i també del regadiu (tarongers, sobretot, i hortalisses), complementada per la ramaderia, l’avicultura i algunes indústries derivades de l’agricultura, com molins d’oli.

El poble, una antiga alqueria del terme de Xàtiva, es troba al pla de Barxeta, a l’esquerra del riu de Barxeta; hi destaca l’església parroquial, construïda el 1733. Hi passa la carretera de Xàtiva a Gandia.

Enllaç web: Ajuntament

Barx (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 16,1 km2, 325 m alt, 1.317 hab (2014)

(ant: Barig) Situat al nord-est de la comarca, en una vall voltada de muntanyes, com les de Mondúver, les quals tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d’aigua, en algunes de les quals s’han trobat restes prehistòriques importants (cova de les Malladetes), al nord-oest de Gandia. L’àrea no conreada és ocupada per pinedes i pasturatges permanents.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb predomini del secà, on s’hi conreen oliveres, vinya i ametllers. El regadiu aprofita les aigües del subsòl: cítrics, cereals i llegums. Cria de bestiar de llana (oví). Hi ha algunes activitats industrials. Àrea comercial de Gandia.

El poble es troba enclavat sota el pic de Penyalba.

Dins el terme hi ha també el llogaret de la Drova i la colònia de la Puigmola.

Enllaç web: Ajuntament

Barraques (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 42,15 km2, 981 m alt, 194 hab (2014)

(cast: Barracas) Situat a l’extrem occidental de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Sogorb, i separat de la vall del Palància pels altiplans més meridionals de l’Alt Millars, on hi ha l’altiplà de Barraques. El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines.

La base de l’economia local és la ramaderia (ovina), complementada per l’agricultura de secà (principalment blat). Les terres no conreades són ocupades per boscos d’alzines i pasturatges d’estiu. Àrea comercial de Sogorb. La població, sobretot a partir del 1950, ha minvat notablement.

El poble és situat prop de la carretera de Sagunt a Saragossa.

Dins el terme municipal es troba el santuari de la Vallada.

Enllaç web: Ajuntament

Barcarès, el (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,65 km2, 2 m alt, 4.080 hab (2012)

(ant: el Port de Sant Llorenç) Situat a la costa, a la Salanca, vora l’estany de Salses, al nord de la desembocadura de l’Aglí. Es el municipi més septentrional de la costa catalana.

La vida econòmica del terme, limitada tradicionalment a la pesca, ha experimentat una espectacular transformació durant els últims decennis amb l’arribada del turisme, que no ha parat de créixer i ha provocat una forta estirada de la població. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba situat a la platja de la Salanca. Hi ha un important port esportiu.

Dins el terme hi ha l’antiga torre de defensa de Sant Àngel. Del 1939 a 1942 albergà el camp del Barcarès, destinat a acollir a refugiats de la guerra civil espanyola.

Banyuls dels Aspres (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10.53 km2, 115 m alt, 1.237 hab (2012)

Situat a la plana litoral, en contacte amb el baix Vallespir, a l’esquerra del riu Tec, a la contrada dels Aspres.

Gairebé només s’hi cultiva la vinya, a causa de la sequedat del terreny, i és la principal font d’ingressos del municipi, degut a la producció de vi de qualitat. Hi ha una societat cooperativa vinícola, centre del Moviment Intercooperatiu dels Aspres del Rosselló que produeix vins negres de taula i de la zona de Costes de l’Alt Rosselló que produeix vi dolç natural, i que aplega diverses cooperatives de la zona.

El nucli antic del poble o Vila Vella, agrupat al voltant de l’església gòtica de Sant Andreu (del segle XV), conserva part de les muralles medievals. El 1873 hi va ser trobada una antiga metròpoli, possiblement ibèrica.

Banyuls de la Marenda (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 42,43 km2, 5 m alt, 4.652 hab (2012)

(ant: Banyuls del Maresme, fr: Banyuls-sur-Mer) Situat a la zona costanera, al límit amb l’Alt Empordà. El relleu és en part accidentat per la serra de l’Albera.

Les principals fonts de riquesa de municipi són el conreu de la vinya, dedicada a la producció de vi dolç, i el turisme, que ha partir del 1950 ha donat un nou impuls a la població.

El poble, que ocupa la cala de Banyuls, conserva l’antiga església parroquial, dita de Sant Joan d’Amunt, d’estil romànic; l’actual és de construcció moderna. També hi ha un monument a les víctimes de la Primera Guerra Mundial, obra de l’escultor Aristides Maillol, fill de la població.

Dins el terme, hi ha els veïnats de Perafita, de la Rectoria i del Puig del Mas, a més d’algunes masies i torres de defensa medievals.

Banys d’Arles, els (Vallespir)

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 29,43 km2, 240 m alt, 3.680 hab (2012)

(ant: els Banys del Tec; fr: Amélie-les-Bains) Situat a banda i banda del riu Tec.

Les principals fonts d’ingressos del municipi provenen del turisme i del comerç, gràcies a les estacions d’aigües sulfuroses. També és important la indústria, sobretot del paper, i la ramaderia. La població ha augmentat progressivament a partir de mitjan segle XIX.

A partir del 1840, l’administració francesa va donar al municipi el nom oficial d’Amélie-les-Bains, en honor de la reina Maria Amàlia, que hi passava temporades.

El poble conserva nombroses restes romàniques, sobretot termes, i les restes de l’antiga església dels Banys, del segle XII.

El terme comprèn els antics municipis de Palaldà i de Montalbà de l’Església.

Banyeres de Mariola (Alcoià)

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 50,3 km2, 816 m alt, 7.174 hab (2014)

Situat al vessant occidental de la serra de Mariola, a la contrada de la vall de Biar, regat d’est a oest pel Vinalopó. El terreny, molt abrupte, és ocupat en bona part per boscos de pins i pastures.

A les terres de conreu hi domina el secà (cereals, olivera, ametllers i vinya); les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (cereals, fruiters, patates, alfals). Amb tot, la principal font de riquesa del municipi és actualment la indústria (bàsicament tèxtil i paperera), per influència de la pròxima ciutat d’Alcoi, circumstància que li ha permès doblar la població a partir del 1950.. Àrea comercial d’Alcoi

El poble, sota el tossal de l’Àguila, conserva restes de l’antic castell de Banyeres, on hi ha un museu sobre les festes de moros i cristians. També hi destaca l’església parroquial de Santa Maria (construïda a mitjan segle XVIII en substitució de l’antic temple gòtic).

Al terme hi ha nombroses masies disseminades als caserius de la Marjal, el Bovar i el Camp d’Or, i al més allunyat dels Pinarets.

AjuntamentTurisme

Balones (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 11,2 km2, 660 m alt, 139 hab (2014)

Situat als vessants meridionals de la serra d’Almudaina, a la vall de Seta, afluent del riu d’Alcoi, al nord-est d’Alcoi. El territori és molt accidentat, amb brolles i pasturatges d’hivern.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà (oliveres, ametllers, cereals i vinya), que tanmateix no ha evitat una progressiva davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble és emplaçat a la serreta de Balones. Formà part del marquesat de Guadalest. L’església parroquial és dedicada a sant Francesc.

Dins el terme, que comprèn el despoblat de Costurera, s’han trobat restes ibèriques.

Baixàs (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 18,91 km2, 95 m alt, 2.587 hab (2012)

(ant: Baixans) Situat a la part oriental i meridional del massís de Pena, per damunt les terres al·luvials de la ribera de la Tet, entre aquest riu i l’Aglí.

Arbres fruiters. La vinya té caràcter de monocultiu i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior, van provocar un important augment de la població durant el segle XIX i han donat peu a la creació de dues cooperatives vinícoles. També hi ha una pedrera de marbre i algunes fàbriques de calç. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, situat al peu de la muntanya de Pena, conserva part de les fortificacions medievals, hi destaca l’església parroquial, d’estil gòtic, amb el retaule major del 1674.

Dins el terme hi ha també el santuari de Santa Caterina.