Arxiu d'etiquetes: pobles

Atzúbia, l’ (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 14,74 km2, 102 m alt, 744 hab (2013)

(ant: l’Atzúvia dels Roques o la Vila dels Roques; ort ant: l’Adsúvia) Situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra de Gallinera i de la serra Negra, a l’oest de Dénia i drenat per la rambla de Gallinera. La zona muntanyosa és coberta de pinedes i brolles.

El conreu de les terres, bàsicament de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cirerers), no ha impedit una lenta davallada de la població durant la segona meitat del segle XX. Àrea comercial de Gandia.

El poble es troba al peu del puig de la Creu. Era lloc de moriscs que restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609.

El terme municipal comprèn també el poble de Forna, agregat el 1910.

Enllaç web: Ajuntament

Atzeneta d’Albaida (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,04 km2, 450 m alt, 1.175 hab (2014)

Situat al nord-est d’Ontinyent, al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d’Agullent, la qual separa la vall de la comarca del Comtat, és travessat pel barranc d’Atzeneta.

La major part de les terres conreades són de secà (oliveres, garrofers i ametllers), hi ha una petita part de regadiu (arbres fruiters, llegums i hortalisses) que aprofita l’aigua del riu d’Albaida, mitjançant un canal regulat per la junta de regants. També hi ha algunes indústries tèxtils (manufactures d’espart) i de la fusta. Àrea comercial d’Ontinyent.

El poble es troba prop de la carretera de València a Alcoi, al començament del port d’Albaida.

Astet *

(Montanui, Ribagorça)

Grafia antiga del poble d’Estet.

Assuera *

(Plana Baixa)

Forma antiga del nom del poble de Suera.

Assentiu, l’ *

(Noguera)

Forma antiga del nom del poble de la Sentiu de Sió.

Aspà, l’ * -Berguedà-

(Saldes, Berguedà)

Grafia antiga del poble de l’Espà.

Asp (Vinalopó Mitjà)

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 69,79 km2, 241 m alt, 20.248 hab (2014)

(cast: Aspe) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la depressió que travessa el sistema pre-bètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral, al sud-est d’Elda.

L’agricultura, repartida a parts iguals entre el regadiu (gràcies a que el terme és regat pel Vinalopó i la rambla de Tarafa) i el secà (cereals, oliveres i vinya), i algunes activitats industrials com la fabricació de soles de cautxú, així com la indústria de mobles, plàstics, material d’electrònica i de la construcció, són la base de l’economia local. Àrea comercial d’Alacant.

El municipi (l’antic Asp Nou, per contraposició a Asp Vell, actualment un despoblat) comprèn alguns caserius, com els de la Forma, l’Ofra i Tolomó.

Arzillac, torre d’ *

(Rosselló)

Antic nom del poble de la Torre d’Elna.

Artesa d’Onda

(Onda, Plana Baixa)

Poble, a l’esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda.

Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d’Onda, els quals s’hi mantingueren fins a l’expulsió del 1609 (el 1602 era habitada per 38 famílies morisques).

La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales.

Arrú *

(es Bòrdes, Vall d’Aran)

Forma catalanitzada del nom del poble d’Arró.