Arxiu d'etiquetes: pobles

Benferri (Baix Segura)

7 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 12,4 km2, 52 m alt, 1.910 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’horta d’Oriola, en un terreny pla, drenat per la rambla de Favanella.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà; el regadiu s’alimenta d’aigua del canal d’Albatera. Els principals conreus són els cereals, oliveres i horta, seguits dels ametllers i la vinya, destinada a la producció de vi de taula. La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La població ha tingut diverses pujades i baixades durant el segle XX.

El poble es troba entre la rambla de Favanella i la carretera a Oriola; hi destaca l’església parroquial de Sant Jeroni, construïda el 1622, el mateix any en què el municipi s’independitzà d’Oriola. Pertangué al marquès de Rafal.

Benetússer (Horta)

8 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,76 km2, 11 m alt, 14.529 hab (2014)

Situat al sud de València, ciutat amb la qual limita. El terme, molt petit, s’estén a l’oest de l’antiga carretera de València a Alacant.

No existeix cap hectàrea dedicada a l’agricultura i la base de l’economia local és la indústria, sobretot de mobles i de la fusta, però també alimentària, tèxtil i química.

El terme, ocupat en gran part per edificacions, és de fet un barri de València i ha multiplicat gairebé per cinc la seva població a partir del 1950, principalment a causa de la immigració.

El poble, d’origen islàmic, forma, de fet, una aglomeració amb Alfafar i Sedaví; hi destaca el palau senyoria (que en substituí un d’existent al segle XIV) i l’església parroquial de Santa Maria (modificada posteriorment), ambdós foren bastits al començaments del segle XVII.

Dins el terme es troba el barri de la Florida.

Enllaç web: Ajuntament

Beneixida (Ribera Alta)

5 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 3,2 km2, 35 m alt, 686 hab (2014)

Situat a la vall Farta, a la dreta del Xúquer, al sud-oest de València.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (cereals i cítrics -taronges-), que ocupa gairebé la totalitat del terme i s’alimenta principalment de l’aigua de les sèquies procedents del Xúquer i que li serveix la comunitat de regants. També hi ha alguns magatzems de preparació de fruita. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic, i s’ha vist afectat per diferents catàstrofes: un terratrèmol el 1748, una gran riuada el 1864 i, darrerament, el 1982, l’esfondrament de la presa de Tous. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El terme municipal comprèn l’enclavament de la lloma de la venta de Carbonell, separat d’ell, i el barri de Beneixideta.

Enllaç web: Ajuntament

Benavites (Camp de Morvedre)

8 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 4,27 km2, 40 m alt, 632 hab (2014)

Estès per la vall de Segó, al nord de Sagunt.

L’agricultura de regadiu (taronges, nespres, altres fruites i arròs), que ocupen, de fet, tot el terme i que aprofita l’aigua de la font de Quart, és la base de l’economia local, complementada per algunes petites indústries derivades de l’activitat agrícola (magatxems de preparació de fruita). Àrea comercial de València. La població ha anat augmentant lleugerament des del 1900, fins a la dècada del 1970 en que s’ha estabilitzat.

El poble, prop de la carretera de Barcelona a València, es troba unit a l’antic lloc de Benidalaf de les Valls; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels i la torre de Benavites (segles XIV-XVI), restaurada el 1984.

El terme comprèn també el petit enclavament d’Alarap, dins el terme municipal de Quartell, i els despoblats d’Almorig i Santa Coloma. Després del 1624 esdevingué marquesat de Benavites.

Enllaç web: Ajuntament

Benasau (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,04 km2, 701 m alt, 158 hab (2014)

Situat a la conca alta del Frainos, en un terreny muntanyós accidentat pels contraforts occidentals de la serra de la Serrella, a la dreta del Penàguila, afluent del riu d’Alcoi, al nord d’Alacant.

Els recursos econòmics del municipi es limiten pràcticament a l’agricultura (dues terceres parts del terme són conreades), bàsicament de secà (cereals, oliveres i ametllers i conreus d’horta). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina l’explotació directa. Àrea comercial d’Alcoi.

El corrent emigratori, que ha estat constant ja des del final del segle XIX, ha reduït fins a una tercera part la població del municipi en només cent anys.

El poble fou un antic lloc de moriscs. L’església parroquial és dedicada a Sant Pere.

El terme comprèn també el llogaret d’Ares del Bosc.

Benaixeve (Serrans)

10 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 69,8 km2, 715 m alt, 212 hab (2014)

(cast: Benagéber) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vora del pantà de Benaixeve, al curs mitjà del Túria. El terme, accidentat pels contraforts de les serra d’Utiel, és muntanyós, i és ocupat per una important vegetació natural: boscos de pins (que són explotats econòmicament).

La ramaderia (bestiar oví, que aprofita les pastures naturals) i l’agricultura, bàsicament de secà (cereals) malgrat la construcció del pantà, dominen la vida econòmica del municipi. La població minvà bruscament a partir del 1953, un cop enllestides les obres hidràuliques.

Aquestes, d’altra banda, van negar el poble primitiu i la capitalitat municipal va ser traslladada al llogaret de Nieva (on hi ha l’ermita de Sant Isidre, del segle XVIII), i una part de la població es dispersà per tres nou nuclis creats als municipis de Montcada de l’Horta (Sant Isidre de Benaixeve), Paterna (Sant Antoni de Benaixeve) i la Pobla de Vallbona. L’església parroquial de Santa Maria ha estat edificada de nou prop del pantà.

El terme municipal comprèn també els llogarets de Cortes i de Vilanova.

Benafer (Alt Palància)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 17 km2, 587 m alt, 171 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant septentrional de la vall del Palància, a l’esquerra del riu, del qual és una mica apartat, al nord-oest de Sogorb. El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents.

Els recursos econòmics del municipi són limitats, basats en l’agricultura de secà (vinya i olivera) i de regadiu (cereals i llegums) i en la ramaderia ovina, porcina i cabruna. Àrea comercial de Sogorb. La població, en conseqüència, s’ha vist molt afectada per l’emigració, iniciada ja a partir de la segona meitat del segle XIX.

El poble fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del segle XIV. A l’església parroquial de Sant Salvador es conserva una talla atribuïda a Xoriguera.

Enllaç web: Ajuntament

Bellús (Vall d’Albaida)

8 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 9,5 km2, 180 m alt, 325 hab (2014)

Situat a la mateixa vall del riu d’Albaida, afluent del Xúquer, al sud de Xàtiva, a la zona muntanyosa del terme, corresponent a la serra Grossa, on el riu forma l’estret de les Aigües de Bellús. Una gran part del terme no és conreada, especialment a la zona muntanyosa, on hi ha boscos de pins i matollar.

Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l’agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (oliveres, vinyes, cereals i melons), i de dues petites indústries, una tèxtil i l’altra alimentària. També hi ha una font d’aigües medicinals, que són comercialitzades i que han donat lloc al balneari de Bellús. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca l’església parroquial de Santa Anna. L’1 de setembre de 1522 hi tingué lloc la batalla de Bellús, on els agermanats foren derrotats per les tropes reials.

Dins el terme hi ha el jaciment de la cova Negra, un dels més importants del paleolític mitjà als Països Catalans, i els poblats de Tossal Redó i del Tossal del Caldero, del bronze valencià.

Enllaç web: Ajuntament

Bellreguard (Safor)

9 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,91 km2, 15 m alt, 4.712 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial de la Llaguna, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud-est de Gandia i prop de la costa. El terme comprèn dos nuclis separats, el nucli urbà primitiu, a l’interior, i l’anomenat Corral d’Hinet, obert a la mar a través de la platja de Bellreguard.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, totalment de regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a la sèquia comuna de Gandia, derivada del riu d’Alcoi que regen el terme. Les terres de regadiu són molt repartides i explotades quasi totalment per llurs propietaris. Al segle XVII fou un important centre sucrer, amb plantacions de canyamel. També hi ha ramaderia estabulada (bovina, ovina i porcina) i avicultura. Compta amb una petita flota pesquera. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, és situat vora la carretera de València a Alacant. A la zona marítima hi ha el barri d’estiueig de la Paloma.

Enllaç web: Ajuntament

Bellestar de la Frontera (Fenolleda)

8 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 20,51 km2, 380 m alt, 225 hab (2012)

(fr: Bélesta) Situat al límit amb el Rosselló, a ponent del coll de la Batalla. El terme, drenat per la riera de Cabrerissa, s’estén al peu del vessant meridional de la serra que separa els rius de la Tet i de l’Aglí. Hi ha restes d’alzinar, brolla i pasturatges.

Els recursos econòmics del municipi, dominats pel conreu de la vinya, són però limitats, circumstància que ha provocat una davallada de la població, sobretot a partir del segon terç del segle XX. Àrea comercial de Perpinyà. 

El poble, vora la carretera d’Illa a Sant Pau de Fenollet, fou inicialment un castell que defensava la frontera meridional del regne de França.

Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de Caladroer i el veïnat de Llebrers, és troba l’església pre-romànica de Jonqueroles, que havia donat nom al terme.

El català que es parla al territori, com en altres llocs fronterers de la comarca, és de transició cap a l’occità.