Arxiu d'etiquetes: pobles

Benifato (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 11,9 km2, 658 m alt, 168 hab (2014)

Estès per la vall de Guadalest i situat al nord-est d’Alacant. El terreny és muntanyós, accidentat al sud i a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’Aitana, on hi ha pasturatges que són aprofitats per la ramaderia ovina.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l’agricultura de secà, localitzada als vessants baixos, on formen feixes; produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda; el regadiu (hortalisses) aprofita aigües temporals dels barrancs. Antigament hi hagué un actiu comerç de neu. Àrea comercial d’Alcoi.

La minsa economia del municipi ha provocat un progressiu descens de la població iniciat ja a començaments del segle XX.

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Dins el terme es troba el llogaret d’Atzeneta.

Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre)

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 4,3 km2, 34 m alt, 2.229 hab (2014)

Estès per la vall de Segó, al nord-est de Sagunt. Del 1884 al 1906 formà un sol municipi amb el terme de Faura, el qual va rebre el nom de la Vila de la Unió. Una part del terme és ocupada per boscos de pins, garrigues i pasturatges.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers i vinya); el regadiu (taronges i hortalisses) s’han estès darrerament, gràcies a l’augment de cabal de la font de Quart. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris. La ramaderia és poc important. Àrea comercial de València.

Al poble, pràcticament unit a la vila de Faura, hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Gil.

Dins el terme es troben els despoblats de la Garrofera, els Frares i els Llogarets.

Enllaç web: Ajuntament

Benifairó de la Valldigna (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 20,2 km2, 40 m alt, 1.616 hab (2014)

Situat a la Valldigna, drenat pel riu de Xeraco i accidentat cap al sud per la muntanya de Xeresa, al sud-est d’Alzira.

La base de l’economia local és l’agricultura, situada als sectors més plans, i que alternen a parts iguals el secà (garrofers), que ocupa els vessants muntanyosos, i el regadiu (tarongers), el qual aprofita aigua elevada. La propietat de la terra és poc repartida. L’activitat industrial es redueix a la fabricació d’embalatges per a taronges. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població augmentà lentament des del segle XVIII fins al 1950, en que s’estacionà.

El poble, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del riu de Xeraco; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, del segle XVII, d’estil xorigueresc.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell d’Alcalà d’Alfàndec, dit de la Reina Móra, i el despoblat d’Alfulell.

Enllaç web: Ajuntament

Benidoleig (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 7,54 km2, 131 m alt, 1.189 hab (2014)

Situat al curs baix del riu Girona, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a la part sud, al sud-oest de Dénia i al nord-est d’Alacant.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura (hom conrea tres quartes parts del terme), amb un lleuger predomini del secà (cereals, garrofers i oliveres) sobre el regadiu (sobretot tarongers), que aprofita aigües elevades del riu. La propietat de la terra és repartida, i el règim d’explotació és directe. Hi ha petita indústria de ceràmica. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu de la muntanya de Segili; l’església parroquial, sota l’advocació de la Sang, hi va ser construïda al segle XIX.

Dins el terme hi ha la coneguda cova de les Calaveres i els caserius de l’Alcúdia, la Costereta i Segili. Fou el centre de la baronia de Benidoleig.

Enllaç web: Ajuntament

Benicull de Xúquer (Ribera Baixa)

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 3,56 km2. 34 m alt, 993 h (2015)

Situat a l’oest de la muntanyeta de Benicull (34 m alt), que dóna nom a un altre barri del terme (la Muntanyeta de Benicull).

Predomina l’agricultura amb el cultiu de cítrics.

La primera vegada que apareix documentat el topònim Benicull és en 1914. S’han trobat vestigis de poblament que van des de l’Eneolític fins a l’Edat del Bronze en la zona coneguda com La Pedrera. A finals del segle passat s’hi assentaren diverses famílies procedents de Benigànim.

El poble està situat al marge dret del riu Xúquer, a la seua conca baixa. La història de Benicull, com a municipi, és molt curta: obtingué la segregació de Polinyà de Xúquer en 1987 i es convertí en Entitat Local; el reconeixement com a municipi independent és de 2003. Hi havia, en el moment de la constitució municipal, 855 habitants.

Enllaç web: Ajuntament

Benicolet (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,3 km2, 241 m alt, 628 hab (2014)

Situat al curs del riu de Vernissa, que travessa el terme en direcció nord-oest – sud-est, en un terreny gairebé tot pla, accidentat només a la zona est, on el terme limita amb la comarca de la Safor, al sud-oest de Gandia.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i arbres fruiters); hi ha una part de cultius de regadiu per a consum local. La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió. Els seus recursos són més aviat limitats, circumstància que ha provocat, sobretot entre el 1960 i el 1980, un important corrent emigratori a Barcelona i València. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu d’un turó, a la dreta del Vernissa.

Dins el terme hi ha el despoblat de Xeta.

Enllaç web: Ajuntament

Beniatjar (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,35 km2, 417 m alt, 250 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, en un terreny molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, pels quals devallen els únics corrents fluvials: el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar, al sud de València.

La zona més plana i baixa del terme és ocupada per l’agricultura, bàsicament de secà (cultius mediterranis: vinya i olivera i, subsidiàriament, cereals), principal activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Gandia. La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris. La població, afectada per l’emigració, ha disminuït progressivament durant el segle XX.

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha el despoblat de Carbonera, on s’aixeca l’antic castell de Benicadell.

Beniarjó (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,8 km2, 48 m alt, 1.815 hab (2014)

Situat a l’horta de Gandia, a la riba dreta del riu d’Alcoi, al sud de Gandia.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs), alimentada a través de sèquies amb aigües de l’Alcoi, i complementada per algunes activitats industrials derivades sobretot de l’agricultura. Fou centre del conreu de canyamel. Àrea comercial de Gandia. A partir del 1960, tanmateix, la població tendeix a disminuir.

El poble, una antiga alqueria islàmica, conserva les ruïnes del palau dels Marc (els poetes Pere Marc i el seu fill Ausiàs Marc, foren senyors del lloc). L’actual església parroquial és dedicada a Sant Joan Baptista.

Dins el terme es troben els despoblats de Pardines i de Vernissa.

Enllaços web: Ajuntament – Centre FP la Safor

Beniardà (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 15,74 km2, 464 m alt, 208 hab (2014)

Estès per la vall de Guadalest, a la vora del seu embassament, al nord-est d’Alacant. El relleu, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella i els occidentals de la serra d’Aitana.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura, que ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu s’hi cultiven tomàquets i cebes. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha sofert una minva constant a partir de finals del segle XIX.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del Guadalest; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a començaments del segle XVII.

Dins el terme municipal es troben els despoblats de Beniàssim, Beniqueis i Benialet, i la masia i partida de Mesquida.

Beniarbeig (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 7,40 km2, 42 m alt, 1.926 hab (2015)

Estès per la vall baixa del riu Girona, a la seva ribera esquerra, al nord-est d’Alacant. El terreny és pla, llevat del sector nord, accidentat pels contraforts de la serra de Segàrria.

La principal font d’ingressos del municipi prové de l’agricultura, tant de secà (ametllers, garrofers, oliveres i vinya) com de regadiu (tarongers i hortalisses), aquest darrer gràcies a les aigües derivades del Girona. Últimament la població s’ha estabilitzat, gràcies a la immigració, procedent del sud de la Península, que ha compensat l’hàbit emigratori autòcton, dirigit especialment a França.

El poble era una antiga alqueria islàmica; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.

El terme comprèn els despoblats de Benicadim i Beniomer.

Enllaç web: Ajuntament