Arxiu d'etiquetes: pobles

Benifairó de la Valldigna (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 20,2 km2, 40 m alt, 1.616 hab (2014)

Situat a la Valldigna, drenat pel riu de Xeraco i accidentat cap al sud per la muntanya de Xeresa, al sud-est d’Alzira.

La base de l’economia local és l’agricultura, situada als sectors més plans, i que alternen a parts iguals el secà (garrofers), que ocupa els vessants muntanyosos, i el regadiu (tarongers), el qual aprofita aigua elevada. La propietat de la terra és poc repartida. L’activitat industrial es redueix a la fabricació d’embalatges per a taronges. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població augmentà lentament des del segle XVIII fins al 1950, en que s’estacionà.

El poble, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del riu de Xeraco; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, del segle XVII, d’estil xorigueresc.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell d’Alcalà d’Alfàndec, dit de la Reina Móra, i el despoblat d’Alfulell.

Enllaç web: Ajuntament

Benidoleig (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 7,54 km2, 131 m alt, 1.189 hab (2014)

Situat al curs baix del riu Girona, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a la part sud, al sud-oest de Dénia i al nord-est d’Alacant.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura (hom conrea tres quartes parts del terme), amb un lleuger predomini del secà (cereals, garrofers i oliveres) sobre el regadiu (sobretot tarongers), que aprofita aigües elevades del riu. La propietat de la terra és repartida, i el règim d’explotació és directe. Hi ha petita indústria de ceràmica. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu de la muntanya de Segili; l’església parroquial, sota l’advocació de la Sang, hi va ser construïda al segle XIX.

Dins el terme hi ha la coneguda cova de les Calaveres i els caserius de l’Alcúdia, la Costereta i Segili. Fou el centre de la baronia de Benidoleig.

Enllaç web: Ajuntament

Benicull de Xúquer (Ribera Baixa)

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 3,56 km2. 34 m alt, 993 h (2015)

Situat a l’oest de la muntanyeta de Benicull (34 m alt), que dóna nom a un altre barri del terme (la Muntanyeta de Benicull).

Predomina l’agricultura amb el cultiu de cítrics.

La primera vegada que apareix documentat el topònim Benicull és en 1914. S’han trobat vestigis de poblament que van des de l’Eneolític fins a l’Edat del Bronze en la zona coneguda com La Pedrera. A finals del segle passat s’hi assentaren diverses famílies procedents de Benigànim.

El poble està situat al marge dret del riu Xúquer, a la seua conca baixa. La història de Benicull, com a municipi, és molt curta: obtingué la segregació de Polinyà de Xúquer en 1987 i es convertí en Entitat Local; el reconeixement com a municipi independent és de 2003. Hi havia, en el moment de la constitució municipal, 855 habitants.

Enllaç web: Ajuntament

Benicolet (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,3 km2, 241 m alt, 628 hab (2014)

Situat al curs del riu de Vernissa, que travessa el terme en direcció nord-oest – sud-est, en un terreny gairebé tot pla, accidentat només a la zona est, on el terme limita amb la comarca de la Safor, al sud-oest de Gandia.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i arbres fruiters); hi ha una part de cultius de regadiu per a consum local. La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió. Els seus recursos són més aviat limitats, circumstància que ha provocat, sobretot entre el 1960 i el 1980, un important corrent emigratori a Barcelona i València. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu d’un turó, a la dreta del Vernissa.

Dins el terme hi ha el despoblat de Xeta.

Enllaç web: Ajuntament

Beniatjar (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,35 km2, 417 m alt, 250 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, en un terreny molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, pels quals devallen els únics corrents fluvials: el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar, al sud de València.

La zona més plana i baixa del terme és ocupada per l’agricultura, bàsicament de secà (cultius mediterranis: vinya i olivera i, subsidiàriament, cereals), principal activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Gandia. La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris. La població, afectada per l’emigració, ha disminuït progressivament durant el segle XX.

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha el despoblat de Carbonera, on s’aixeca l’antic castell de Benicadell.

Beniarjó (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,8 km2, 48 m alt, 1.815 hab (2014)

Situat a l’horta de Gandia, a la riba dreta del riu d’Alcoi, al sud de Gandia.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs), alimentada a través de sèquies amb aigües de l’Alcoi, i complementada per algunes activitats industrials derivades sobretot de l’agricultura. Fou centre del conreu de canyamel. Àrea comercial de Gandia. A partir del 1960, tanmateix, la població tendeix a disminuir.

El poble, una antiga alqueria islàmica, conserva les ruïnes del palau dels Marc (els poetes Pere Marc i el seu fill Ausiàs Marc, foren senyors del lloc). L’actual església parroquial és dedicada a Sant Joan Baptista.

Dins el terme es troben els despoblats de Pardines i de Vernissa.

Enllaços web: AjuntamentCentre FP la Safor

Beniardà (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 15,74 km2, 464 m alt, 208 hab (2014)

Estès per la vall de Guadalest, a la vora del seu embassament, al nord-est d’Alacant. El relleu, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella i els occidentals de la serra d’Aitana.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura, que ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu s’hi cultiven tomàquets i cebes. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha sofert una minva constant a partir de finals del segle XIX.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del Guadalest; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a començaments del segle XVII.

Dins el terme municipal es troben els despoblats de Beniàssim, Beniqueis i Benialet, i la masia i partida de Mesquida.

Beniarbeig (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 7,40 km2, 42 m alt, 1.926 hab (2015)

Estès per la vall baixa del riu Girona, a la seva ribera esquerra, al nord-est d’Alacant. El terreny és pla, llevat del sector nord, accidentat pels contraforts de la serra de Segàrria.

La principal font d’ingressos del municipi prové de l’agricultura, tant de secà (ametllers, garrofers, oliveres i vinya) com de regadiu (tarongers i hortalisses), aquest darrer gràcies a les aigües derivades del Girona. Últimament la població s’ha estabilitzat, gràcies a la immigració, procedent del sud de la Península, que ha compensat l’hàbit emigratori autòcton, dirigit especialment a França.

El poble era una antiga alqueria islàmica; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.

El terme comprèn els despoblats de Benicadim i Beniomer.

Enllaç web: Ajuntament

Benferri (Baix Segura)

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 12,4 km2, 52 m alt, 1.910 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’horta d’Oriola, en un terreny pla, drenat per la rambla de Favanella.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà; el regadiu s’alimenta d’aigua del canal d’Albatera. Els principals conreus són els cereals, oliveres i horta, seguits dels ametllers i la vinya, destinada a la producció de vi de taula. La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La població ha tingut diverses pujades i baixades durant el segle XX.

El poble es troba entre la rambla de Favanella i la carretera a Oriola; hi destaca l’església parroquial de Sant Jeroni, construïda el 1622, el mateix any en què el municipi s’independitzà d’Oriola. Pertangué al marquès de Rafal.

Benetússer (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,76 km2, 11 m alt, 14.529 hab (2014)

Situat al sud de València, ciutat amb la qual limita. El terme, molt petit, s’estén a l’oest de l’antiga carretera de València a Alacant.

No existeix cap hectàrea dedicada a l’agricultura i la base de l’economia local és la indústria, sobretot de mobles i de la fusta, però també alimentària, tèxtil i química.

El terme, ocupat en gran part per edificacions, és de fet un barri de València i ha multiplicat gairebé per cinc la seva població a partir del 1950, principalment a causa de la immigració.

El poble, d’origen islàmic, forma, de fet, una aglomeració amb Alfafar i Sedaví; hi destaca el palau senyoria (que en substituí un d’existent al segle XIV) i l’església parroquial de Santa Maria (modificada posteriorment), ambdós foren bastits al començaments del segle XVII.

Dins el terme es troba el barri de la Florida.

Enllaç web: Ajuntament