Arxiu d'etiquetes: pobles

Casafabre (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,99 km2, 557 m alt, 40 hab (2012)

(fr: Casefabre) Situat a la vall mitjana del riu Bulès, a la zona muntanyosa dels Aspres que limita amb el Conflent, al sud-oest de Perpinyà. Hi ha algunes hectàrees de bosc.

A causa de la migradesa dels recursos econòmics del municipi (limitats a bosc i a agricultura de secà), és un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló; des de mitjans del segle XIX fins al primer terç del segle XX la població ha anat oscil·lant, i ha partir d’aquesta data hi hagué un important descens, tot i que els darrers anys s’ha mantingut estable. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és en un coster, a la dreta del riu del Bulès, és format per unes poques cases al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Martí. Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes.

Dins el terme i al sector de l’esquerra del riu hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix.

Carrícola (Vall d’Albaida)

4 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4,6 km2, 425 m alt, 99 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat. Una gran part del terme és muntanyós.

La vida econòmica local es basa principalment en l’agricultura de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres), que ocupa el sector nord del terme, que predomina sobre el regadiu. La confecció de paneres per al revestiment de garrafes, és una activitat tradicional al municipi. Àrea comercial d’Ontinyent. La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al peu de la serra de Benicadell; és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel i va ser renovada al començament del segle XX.

L’antiga torre o castell de Carrícola és dins el terme del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament

Càrcer (Ribera Alta)

11 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,6 km2, 42 m alt, 1.952 hab (2014)

Situat a la vall Farta (anomenada també vall de Càrcer), drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sellent, al límit amb la Costera.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al taronger, de llarga tradició, que aprofita l’aigua del Xúquer a través de les sèquies d’Escalona, del canal de la vall de Càrcer i de la sèquia de Càrcer. El conreu de la taronja ha donat lloc a petites activitats industrials. Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del riu de Sallent, afluent del Xúquer; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és obra de 1710-20. Fou el centre de la baronia de Càrcer.

Enllaç web: Ajuntament

Caramany (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 14 km2, 280 m alt, 148 hab (2013)

(occ: Caramanh) Situat a la vall mitjana del riu Aglí, que travesa el terme d’oest a est. Al sector muntanyós, al sud, és accidentat pels vessants septentrionals de la serralada que separa la Tet i l’Aglí (coll de les Colomines, 699 m alt) i és en part cobert de bosc.

La base de l’economia local és l’agricultura, el secà dedicat sobretot a la vinya, com és propi de la zona, i amb la producció de vi de qualitat superior denominada Corberes del Rosselló (hi ha una cooperativa vinícola), i el regadiu, alimentat amb aigües de l’Aglí, amb petites extensions d’hortalisses i arbres fruiters. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un coster sobre la riba dreta del riu de l’Aglí.

Canyada de Biar, la (Alt Vinalopó)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 19,32 km2, 558 m alt, 1.242 hab (2014)

(cast: la Cañada) Situat al vessant septentrional de la serra de Sant Cristòfol, a la vall de Biar, al sistema subbètic valencià, al nord-oest d’Alacant. Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura, amb predomini del secà (olivera, cereals i vinya); el regadiu (arbres fruiters, cereals i hortalisses) s’alimenta de les aigües de la vall de Beneixama i del Vinalopó. Bestiar oví. Àrea comercial de Villena.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba al peu de la serra de Sant Cristòfol. Formà part, fins al 1795, del terme de Biar, després depengué de Beneixama i del Camp de Mirra, del qual se separà el 1843.

Enllaç web: Ajuntament

Cànoes (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,55 km2, 71 m alt, 4.875 hab (2012)

(fr: Canohès) Situat en una plana molt conreada entre Tuïr i el sud-oest de Perpinyà.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, dedicada principalment als arbres fruiters i a la vinya, l’elaboració de vi de qualitat (dins de la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres), també hi ha arbres fruiters i hortalisses. La ramaderia ovina aprofita els herbatges de la depressió. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Perpinyà.

La població ha experimentat un notable ascens durant les últimes dècades, en gran part degut a la proximitat de la ciutat de Perpinyà.

El poble, que fou construït prop d’un estany, dessecat ja a l’edat mitjana, es troba al voltant de l’antic castell de Santa Llúcia i de l’església parroquial, d’estil romànic.

Canillo (Andorra)

50 Respostes

Parròquia d’Andorra: 110,0 km2, 1.526 m alt, 4.826 hab (2011)

La més extensa i la primera parròquia, segons l’ordre tradicional del país. Ocupa una gran extensió per diferents valls subsidiàries de la capçalera de la Valira, eix del territori, situada al nord d’Encamp, conegut per la solana d’Andorra.

La vida econòmica local, basada en l’agricultura i la ramaderia, ha experimentat una forta revifalla els darrers anys a causa de la construcció de l’estació esportiva hivernal de Soldeu.

El poble és a la confluència del riu de Montau amb la Valira d’Encamp; manté en bona part el seu caràcter arcaic: vells molins i cases pairals amb balconades de fusta; hi destaca l’església parroquial de Sant Serni, que conserva valuoses obres d’art; la creu de pedra dels Set Braços data de la segona meitat del segle XV.

La parròquia comprèn, a més, els pobles, llogarets i caserius del Tarter, Ransol, els Plans, l’Aldosa de Canillo, el Vilar de Canillo, les Cases del Forn, Prats, Pradarrodó i les Morelles, l’església romànica de Sant Joan de Caselles, el santuari marià de Meritxell, a més d’una dotzena de masos.

Enllaç web: Parròquia

Balbs, els * -Garrotxa-

Deixa un comentari

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Nom amb el qual també és conegut Sant Joan dels Balbs  (poble i antiga parròquia).

Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre)

11 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.

A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Canavelles (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 10,95 km2, 932 m alt, 48 hab (2012)

Situat a l’antiga vall d’Engarra, a l’esquerra de la Tet, on hi ha els graus de Canavelles (o d’Oleta), a la zona més alta de la comarca.

És el típic municipi de muntanya que no ha pogut desenvolupar prou la seva economia a causa de les poques condicions del terreny i la dificultat de les comunicacions. Hi ha conreus de secà (cereals) i, vora el riu, conreus irrigats (fruiters). Ramaderia. La despoblació, en conseqüència, ha estat una constant durant el segle XX, si bé darrerament s’ha deturat.

El poble és en un replà del vessant oriental del roc de Concalles.

Dins el terme hi ha el poble de Llar, el balneari dels Graus de Canavelles i els antics castells de Nyòvols i de Serola, on resta l’església de Sant Pere dels Graus.