Arxiu d'etiquetes: pobles

Cases Baixes (Racó)

1 Resposta

Municipi del Racó (País Valencià): 22,62 km2, 650 m alt, 195 hab (2014)

(cast: Casas Bajas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria i al límit amb Castella. Les brolles i els pasturatges ocupen gairebé la meitat del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, vinya, oliveres, ametllers i figueres); el regadiu és localitza a la riba del Túria i és dedicada al conreu d’arbres fruiters, hortalisses i blat de moro. També hi ha ramaderia ovina, aviram i apicultura. Àrea comercial de Terol.

Aquests recursos econòmics no ha pogut evitar l’emigració de bona part de la població, sobretot a partir del 1910.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a la dreta del Túria; l’església parroquial és dedicada a la Transfiguració.

Pertangué fins al 1838 al terme d’Ademús.

Cases Altes (Racó)

2 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 16,89 km2, 680 m alt, 149 hab (2014)

(cast: Casas Altas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a banda i banda del Túria. La major part del territori és ocupat per brolles (espígol); hi ha pasturatges d’hivern de propietat municipal.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, predominantment de secà (cereals i vinya); també hi ha regadiu (cereals -blat, sègol-, blat de moro, patates, hortalisses i arbres fruiters -pereres i pomeres disseminades-) a la riba del Túria. Hi té una certa importància el bestiar de llana, així com l’avicultura i l’apicultura.

Activitats que tanmateix no han pogut impedir l’emigració de gran part de la població a Barcelona, Sagunt i València. Àrea comercial de Terol.

El poble és a la dreta del Túria, dominat per l’església parroquial, dedicada a la Trinitat.

Pertangué fins al 1838 al terme d’Ademús.

Casafabre (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,99 km2, 557 m alt, 40 hab (2012)

(fr: Casefabre) Situat a la vall mitjana del riu Bulès, a la zona muntanyosa dels Aspres que limita amb el Conflent, al sud-oest de Perpinyà. Hi ha algunes hectàrees de bosc.

A causa de la migradesa dels recursos econòmics del municipi (limitats a bosc i a agricultura de secà), és un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló; des de mitjans del segle XIX fins al primer terç del segle XX la població ha anat oscil·lant, i ha partir d’aquesta data hi hagué un important descens, tot i que els darrers anys s’ha mantingut estable. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és en un coster, a la dreta del riu del Bulès, és format per unes poques cases al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Martí. Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes.

Dins el terme i al sector de l’esquerra del riu hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix.

Carrícola (Vall d’Albaida)

4 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4,6 km2, 425 m alt, 99 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat. Una gran part del terme és muntanyós.

La vida econòmica local es basa principalment en l’agricultura de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres), que ocupa el sector nord del terme, que predomina sobre el regadiu. La confecció de paneres per al revestiment de garrafes, és una activitat tradicional al municipi. Àrea comercial d’Ontinyent. La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al peu de la serra de Benicadell; és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel i va ser renovada al començament del segle XX.

L’antiga torre o castell de Carrícola és dins el terme del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament

Càrcer (Ribera Alta)

11 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,6 km2, 42 m alt, 1.952 hab (2014)

Situat a la vall Farta (anomenada també vall de Càrcer), drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sellent, al límit amb la Costera.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al taronger, de llarga tradició, que aprofita l’aigua del Xúquer a través de les sèquies d’Escalona, del canal de la vall de Càrcer i de la sèquia de Càrcer. El conreu de la taronja ha donat lloc a petites activitats industrials. Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del riu de Sallent, afluent del Xúquer; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és obra de 1710-20. Fou el centre de la baronia de Càrcer.

Enllaç web: Ajuntament

Caramany (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 14 km2, 280 m alt, 148 hab (2013)

(occ: Caramanh) Situat a la vall mitjana del riu Aglí, que travesa el terme d’oest a est. Al sector muntanyós, al sud, és accidentat pels vessants septentrionals de la serralada que separa la Tet i l’Aglí (coll de les Colomines, 699 m alt) i és en part cobert de bosc.

La base de l’economia local és l’agricultura, el secà dedicat sobretot a la vinya, com és propi de la zona, i amb la producció de vi de qualitat superior denominada Corberes del Rosselló (hi ha una cooperativa vinícola), i el regadiu, alimentat amb aigües de l’Aglí, amb petites extensions d’hortalisses i arbres fruiters. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un coster sobre la riba dreta del riu de l’Aglí.

Canyada de Biar, la (Alt Vinalopó)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 19,32 km2, 558 m alt, 1.242 hab (2014)

(cast: la Cañada) Situat al vessant septentrional de la serra de Sant Cristòfol, a la vall de Biar, al sistema subbètic valencià, al nord-oest d’Alacant. Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura, amb predomini del secà (olivera, cereals i vinya); el regadiu (arbres fruiters, cereals i hortalisses) s’alimenta de les aigües de la vall de Beneixama i del Vinalopó. Bestiar oví. Àrea comercial de Villena.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba al peu de la serra de Sant Cristòfol. Formà part, fins al 1795, del terme de Biar, després depengué de Beneixama i del Camp de Mirra, del qual se separà el 1843.

Enllaç web: Ajuntament

Cànoes (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,55 km2, 71 m alt, 4.875 hab (2012)

(fr: Canohès) Situat en una plana molt conreada entre Tuïr i el sud-oest de Perpinyà.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, dedicada principalment als arbres fruiters i a la vinya, l’elaboració de vi de qualitat (dins de la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres), també hi ha arbres fruiters i hortalisses. La ramaderia ovina aprofita els herbatges de la depressió. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Perpinyà.

La població ha experimentat un notable ascens durant les últimes dècades, en gran part degut a la proximitat de la ciutat de Perpinyà.

El poble, que fou construït prop d’un estany, dessecat ja a l’edat mitjana, es troba al voltant de l’antic castell de Santa Llúcia i de l’església parroquial, d’estil romànic.

Canillo (Andorra)

50 Respostes

Parròquia d’Andorra: 110,0 km2, 1.526 m alt, 4.826 hab (2011)

La més extensa i la primera parròquia, segons l’ordre tradicional del país. Ocupa una gran extensió per diferents valls subsidiàries de la capçalera de la Valira, eix del territori, situada al nord d’Encamp, conegut per la solana d’Andorra.

La vida econòmica local, basada en l’agricultura i la ramaderia, ha experimentat una forta revifalla els darrers anys a causa de la construcció de l’estació esportiva hivernal de Soldeu.

El poble és a la confluència del riu de Montau amb la Valira d’Encamp; manté en bona part el seu caràcter arcaic: vells molins i cases pairals amb balconades de fusta; hi destaca l’església parroquial de Sant Serni, que conserva valuoses obres d’art; la creu de pedra dels Set Braços data de la segona meitat del segle XV.

La parròquia comprèn, a més, els pobles, llogarets i caserius del Tarter, Ransol, els Plans, l’Aldosa de Canillo, el Vilar de Canillo, les Cases del Forn, Prats, Pradarrodó i les Morelles, l’església romànica de Sant Joan de Caselles, el santuari marià de Meritxell, a més d’una dotzena de masos.

Enllaç web: Parròquia

Balbs, els * -Garrotxa-

Deixa un comentari

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Nom amb el qual també és conegut Sant Joan dels Balbs  (poble i antiga parròquia).