Arxiu d'etiquetes: pobles

Castellonet de la Conquesta (Safor)

3 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 5,4 km2, 175 m alt, 146 hab (2014)

(o Castelló, o Castellonet, o de Borró, ant: de Santa Fe) Accidentat per les petites serres que marquen la transició entre la vall d’Albaida de l’horta de Gandia. Les terres no conreades són parcialment poblades per pins i brolles, en part de propietat comunal.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura, predominen els conreus de regadiu (ampliat darrerament per la perforació de pous) i és dedicat preferentment al taronger. També hi ha cultius de secà (garrofers, vinya -moscatell-, ametllers i oliveres). Àrea comercial de Gandia. Els darrers anys la població tendeix a disminuir.

El poble és al sector més pla del terme; l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, fou iniciada el 1729.

Enllaç web: Ajuntament

Castelló de Rugat (Vall d’Albaida)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 19,14 km2, 320 m alt, 2.302 h (2014)

(o del Duc, o de les Gerres) Situat al límit amb el Comtat. Part del terme és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell i les terres planes drenades pel riu de Micena i el barranc de Castelló.

L’economia del municipi és bastant diversificada: agricultura de regadiu (tarongers, hortalisses i arbres fruiters), gràcies a la perforació de pous, i de secà (blat, vinya), ramaderia ovina, avicultura, apicultura i indústria, sobretot de ceràmica, de gran tradició; hi ha també una fàbrica de torró. Àrea comercial de Gandia.

El poble es troba al peu del turó de Sant Antoni, vora la carretera de Gandia i Albaida; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, iniciada el 1536.

El terme comprèn part de l’antic lloc de Sarrient.

Enllaç web: Ajuntament

Castellnou dels Aspres (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,28 km2, 446 m alt, 350 hab (2012)

(o de Rosselló, fr: Castelnou) Situat a l’extrem nord de la zona muntanyosa dels Aspres, drenat per la riera de Castellnou (afluent, per la dreta, de la Tet), que forma en gran part el límit occidental, i per la Canta-rana, que forma el límit meridional.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya i complementada pel regadiu.

El poble és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha les restes de l’antic castell de Castellnou, centre del vescomtat de Castellnou, on hi havia l’església de Sant Pere, de l’antic priorat de Castellnou; l’església parroquial de Santa Maria del Mercadal conserva un notable portal romànic amb ferradures del segle XII; el 1875 fou excessivament restaurat el castell i les muralles que envoltaven la població.

Ha esdevingut un centre turístic molt freqüentat pels artistes plàstics.

Castell de Vernet (Conflent)

16 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 29,83 km2, 750 m alt, 129 hab (2012)

(o de Sant Martí, fr: Casteil) Situat a la vall de Cadí, al vessant nord-oest del massís del Canigó. La zona muntanyosa del terme és coberta de boscos (bosc i casa forestal de Merialles).

Les terres de conreu, principal recurs econòmic del municipi i dedicades bàsicament a les pomeres, són al fons de la vall. Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba a la dreta del riu de Cadí, sota l’antic monestir benedictí de Sant Martí del Canigó (al qual pertangué la jurisdicció senyorial); l’església parroquial és dedicada a sant Martí, on el 1786 fou traslladat el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent (l’estàtua jacent desaparegué), conservat entre dues tombes.

Castell de Cabres (Baix Maestrat)

2 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 30,75 km2, 1.129 m alt, 16 hab (2014)

Situat al vessant meridional de la serra de Sant Cristòfol, a la zona més alta i més àrida de la subcomarca de la Tinença de Benifassà, al nord-est de Morella.

Més de la meitat del terreny, de relleu molt muntanyós i amb algunes hectàrees de bosc (principalment pinedes), és improductiu, circumstància que ha provocat el despoblament del municipi. Els conreus, tots de secà, es limiten al blat i a les patates. Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és sobre una petita elevació, dominat per l’església parroquial dedicada a sant Llorenç; als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol.

Rebé la carta de població el 1233 per Balasc d’Alagó. Pertangué al monestir de Benifassà.

Enllaç web: Ajuntament

Cassanyes (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,15 km2, 540 m alt, 255 hab (2012)

(fr: Cassagnes) Situat a la dreta del riu l’Aglí, entre la seva vall, la de la Tet fins a l’Aglí, que en forma el límit nord-occidental, i drenat a més per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera, al límit amb el Rosselló, al nord-oest de Perpinyà. Part del terme és accidentat pel pic Albell Gros, amb boscos d’alzinars, brolles i pasturatges.

El conreu predominant és la vinya i produeix vi dolç natural de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de Corberes del Rosselló. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d’Illa a la Tor de França.

Dins el terme hi ha el poble i antic castell de Coixós, a l’Albell Gros, i una font d’aigües ferruginoses.

Casinos (Camp de Túria)

4 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 41,57 km2, 288 m alt, 2.829 hab (2014)

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb els Serrans i l’Alt Palància, al nord-oest de Llíria, drenat per la rambla d’Artaix, afluent del Túria.

L’agricultura, bàsicament de secà, és dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, que produeix un vi molt apreciat. Hom conrea també blat, oliveres, garrofers i ametllers. Altres recursos econòmics són la ramaderia, l’avicultura, l’explotació d’algunes pedreres de caolí i guixeres i la fabricació d’ametlles garapinyades, típica del municipi. Àrea comercial de València.

El poble, a l’esquerra de la rambla d’Artaix, es formà a mitjan segle XVIII; és destaca l’anomenada Casa de Capítol i l’església parroquial, dedicada a santa Bàrbara (erigida el 1778).

Dins el terme, al nord, hi ha la caseria del Mas d’Agustí.

Enllaç web: Ajuntament

Cases de Pena, les (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,38 km2, 46 m alt, 834 hab (2012)

(ant: les Casasses, fr: Cases de Pène) Ocupa la vall mitjana de l’Aglí, aigua avall de l’estret de Cavanac. El terme és accidentat per la serra de Talteüll, al nord, i el massís de Pena, al sud.

La vida econòmica del municipi es basa en l’explotació de pedreres calcàries i l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola (vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló).

El poble es troba a banda i banda de l’Aglí; el nucli vell, a l’esquerra, és al voltant de l’església parroquial; l’expansió del segle XIX tingué lloc a la dreta del riu; tots dos nuclis es comuniquen per un llarg pont. Molt a prop hi ha l’antic castell i actual santuari marià de Pena, al massís del mateix nom.

Cases Baixes (Racó)

1 Resposta

Municipi del Racó (País Valencià): 22,62 km2, 650 m alt, 195 hab (2014)

(cast: Casas Bajas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria i al límit amb Castella. Les brolles i els pasturatges ocupen gairebé la meitat del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, vinya, oliveres, ametllers i figueres); el regadiu és localitza a la riba del Túria i és dedicada al conreu d’arbres fruiters, hortalisses i blat de moro. També hi ha ramaderia ovina, aviram i apicultura. Àrea comercial de Terol.

Aquests recursos econòmics no ha pogut evitar l’emigració de bona part de la població, sobretot a partir del 1910.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a la dreta del Túria; l’església parroquial és dedicada a la Transfiguració.

Pertangué fins al 1838 al terme d’Ademús.

Cases Altes (Racó)

2 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 16,89 km2, 680 m alt, 149 hab (2014)

(cast: Casas Altas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a banda i banda del Túria. La major part del territori és ocupat per brolles (espígol); hi ha pasturatges d’hivern de propietat municipal.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, predominantment de secà (cereals i vinya); també hi ha regadiu (cereals -blat, sègol-, blat de moro, patates, hortalisses i arbres fruiters -pereres i pomeres disseminades-) a la riba del Túria. Hi té una certa importància el bestiar de llana, així com l’avicultura i l’apicultura.

Activitats que tanmateix no han pogut impedir l’emigració de gran part de la població a Barcelona, Sagunt i València. Àrea comercial de Terol.

El poble és a la dreta del Túria, dominat per l’església parroquial, dedicada a la Trinitat.

Pertangué fins al 1838 al terme d’Ademús.