Arxiu d'etiquetes: pobles

Cervera del Maestrat (Baix Maestrat)

6 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 93,2 km2, 316 m alt, 644 hab (2014)

(cast: Cervera del Maestre)  Situat a la vall mitjana del riu Sec o rambla de Cervera. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, és aspre i abundant en pedreres de marbre.

Només unes 4.000 ha són conreades, especialment de secà (cereals -blat i ordi-, vinyes, oliveres i ametllers), circumstància que ha provocat, a manca d’altres recursos, un progressiu descens demogràfic. Ramaderia ovina i cabrum. Àrea comercial de Vinaròs.

El poble es troba aturonat a l’esquerra de la rambla de Cervera, a llevant de les ruïnes de l’antic castell de Cervera; hi destaca l’església parroquial, dedicada a santa Maria. Fou capital de la batllia de Cervera.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Costa.

Cervera de la Marenda (Rosselló)

15 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,18 km2, 25 m alt, 1.370 hab (2012)

(o Cervera, fr: Cerbère) Situat entorn d’una cala, a la costa rocosa de l’Albera, al límit amb l’Alt Empordà i estès des de la costa fins a la vall de Banyuls, on hi ha el coll de Cervera, amb boscs d’alzines i pins (bosc de Cervera).

L’economia local es basa en l’agricultura, dedicada principalment a la vinya, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda, i complementada per l’activitat turística.

El poble és al fons de l’estreta cala de Cervera; es formà a partir del 1878 al voltant de la gran estació ferroviària construïda per enllaçar les xarxes espanyola i francesa, sobretot per al tràfic comercial, a conseqüència de la diferència dels rails entre els dos estats.

Dins el terme municipal, segregat del de Banyuls el 1881, hi ha diversos monuments megalítics, com el de la Pedra Dreta.

Ja al segle X formava un terme jurisdiccional anomenat la vall de Cervera.

Cerdà (Costera)

9 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,46 km2, 136 m alt, 386 hab (2014)

Situat a l’esquerra del riu Cànyoles, dins la zona de petits municipis de l’horta de Xàtiva. Comprèn vuit enclavaments al territori de la Foia de Cerdà, dos al de la Plana, un al de Saurina i un altre al de la Vila.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, el regadiu en expansió, que aprofita les aigües del riu dels Sants a través de la sèquia de Ranes, hi produeix cítrics, hortalisses, tabac i fruita, però hi preponderen els cultius mediterranis de secà. La ramaderia ovina, la cria d’animals de granja i l’activitat d’alguns petits tallers industrials completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble agrupa tota la població del municipi i és al llarg de la carretera de València al port d’Almansa, entre Torrella de la Costera i la Torre de Cerdà. L’església parroquial, dedicada a sant Antoni, fou segregada de Xàtiva el 1536.

Enllaç web: Ajuntament

Centernac (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,6 km2, 306 m alt, 121 hab (2012)

(ort trad: Sant Arnac, fr: Saint-Arnac) De llengua occitana, situat a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, accidentat al sud per la serra de Verges (584 m alt), en part coberta de bosc (roures i alzines).

Agricultura dominada per la vinya. Al vessant meridional de la serra de Verges hi ha jaciments de feldspat. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és en un replà al vessant meridional de la serra de Verges, a l’esquerra de l’Aglí; església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 899. Prop del riu, hi ha el molí de Centernac, que fabrica farina amb una sèrie d’instal·lacions que formen un petit nucli.

Pertangué als templers des del 1137, els quals hi constituïren una preceptoria (existent ja el 1214) dependent de la comanda rossellonesa del Masdéu.

Censà (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 22,26 km2, 1.400 m alt, 29 hab (2012)

(ort trad: Sansà, fr: Sansa) Situat a les Garrotxes de Conflent, format per la capçalera de la vall de Cabrils, al límit amb el Llenguadoc i amb el Capcir, amb el qual es comunica pel coll de Censà (1.791 m alt), accidentat pels vessants meridionals de la serra de Madres.

El territori és muntanyós i dins la zona més àrida del Conflent, on el bosc i els pasturatges cobreixen una gran part d’aquesta zona, circumstància que ha impedit el desenvolupament econòmic i ha provocat el despoblament. A la vora de la riera de Cabrils hi ha els pocs conreus, principalment cereals de secà. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba al vessant sud del pic de la Pelada, presidit per l’església parroquial de Sant Joan, refeta després que fos destruïda pels francesos el segle XVII i que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu (segle XII).

Cauders de Conflent (Conflent)

6 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 6,49 km2, 1.625 m alt, 15 hab (2012)

(o de Montlluís, ant: Calders, fr: Caudiès) Situat a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el Capcir i l’Alta Cerdanya. És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet (pic del Bastard, 2.095 m alt; pic de Castelló, 2.045 m) i drenat per la riera de Cauders, afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils.

El terme és petit, cobert de bosc a la part occidental del terme i molt àrid, com és propi de la zona. Aquesta circumstància no ha permès el desenvolupament agrícola i ha provocat, a manca d’altres recursos, el despoblament. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, a l’esquerra de la riera de Cauders.

Catllà de Conflent (Conflent)

14 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,02 km2, 320 m alt, 716 hab (2012)

(fr: Catllar) Situat a la confluència dels rius de la Castellana i de la Tet, límit meridional del terme. El terme és muntanyós, amb algunes hectàrees d’alzinars.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb conreus de secà (vinya) i de regadiu (horts -maduixes- i fruiters, a la vora de la Tet), complementada per la ramaderia bovina.

El poble es troba a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on s’obre a la vall de la Tet; hi destaca l’església parroquial de Sant Andreu, dels segles XV i XVI, que conserva l’altar major barroc, esculpit en fusta per Josep Sunyer (segle XVII), i dues taules pintades per Antoni Guerra, el fill (inici segle XVIII). Pertanyia a Cuixà des del 948.

El municipi comprèn, a més, l’antic veïnat de l’Illa, el santuari de Sant Jaume de Calaons i l’antic priorat benedictí de Riquer, amb església romànica.

Castilló de Sos (Ribagorça)

13 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 32,41 km2, 904 m alt, 733 hab (2014)

(o Castelló de Sos, cast: Castejón de Sos) A la vall de Benasc, situat en gran part a l’esquerra de l’Éssera. Comprèn, aigua avall del Ru, els dos vessants de l’estret de Ventamillo. El terme és força accidentat (hi ha els cims de Baciver -2.725 m alt- i de Gallinero -2.728 m alt-) i cobert de boscs d’espècies diverses i de grans extensions de prats naturals.

La principal activitat econòmica del municipi és la ramaderia (bestiar boví, oví i cavallí), complementada per l’agricultura, situada al fons de la vall (arbres fruiters, cereals, farratge i patates), i, darrerament, per l’estiueig i el turisme. Mercat de la vall de Benasc, dins l’àrea comercial de Barbastre.

El poble és a la dreta del barranc d’Urmella, prop de la confluència amb l’Éssera; l’església parroquial, del segle XVII, és dedicada a sant Sebastià.

Dins el terme hi ha el santuari del Pui i els pobles de Lliri, Ramastué i el Ru.

Castigaleu (Ribagorça)

4 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 26,52 km2, 836 m alt, 95 hab (2014)

Situat a l’alta vall del riu de Queixigar (subafluent de la Noguera Ribagorçana), que travessa el terme de nord a sud, engorjat, en el primer sector. El terme és accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró. Gran part del territori és cobert de boscs (roures i carrasques) i de pasturatges.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, farratges i oliveres). Les terres són directament explotades per llurs propietaris. Hi ha ramaderia (bestiar de llana i porcí). Hi té una certa importància l’avicultura. La tradicional activitat del carboneig hi va en decadència. Àrea comercial de Graus. La població, amb tot, tendeix a disminuir a causa de l’emigració.

El poble, enfilat en un coster, es troba a la dreta del riu de Queixigar, dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha la caseria de Sant Llorenç i el despoblat de Santes Mases.

Castellonroi (Llitera)

9 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 37,49 km2, 442 m alt, 336 hab (2014)

(cast: Castillonroy) Situat als Pre-pirineus, a la vall baixa del Reguer, afluent de la Noguera Ribagorçana. Dins el terme, accidentat, hi ha la resclosa i central elèctrica de Santa Anna i el canal de Pinyana, al despoblat del mateix nom, al peu dels últims contraforts del Pre-pirineu.

La vida econòmica del municipi és agrícola de secà, i també de regadiu, gràcies al canal d’Aragó i Catalunya, que rega una part del terme amb aigua procedent de l’Éssera. Ramaderia. També hi ha alguns molins d’oli. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra del Reguer; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

Dins el terme hi ha també el despoblat de Pinyana i les esglésies de Sant Salvador de Montpedró (al cim del turó del mateix nom) i de Santa Anna.