Municipi del Baix Segura (País Valencià): 35,58 km2, 25 m alt, 15.599 hab (2014)
(o Guardamar) Situat al litoral, al delta del Segura. La plantació de pins, eucaliptus i palmeres, iniciada el 1900, ha atorgat al terme un dels seus millors atractius.
La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme, que ha donat un nou impuls a la població i ha canviat la fesomia del terme. L’agricultura, però, dominada pel regadiu, es manté encara com a activitat important, la pesca, en canvi, ha esdevingut una activitat secundària.
La vila, d’origen islàmic, enfilada en un coster, va ésser destruïda per un terratrèmol el 1829 i construïda de nou, més avall, en forma de quadrícula.
És la població més meridional de llengua catalana.
Municipi de la Safor (País Valencià): 1,03 km2, 11 m alt, 487 hab (2014)
(o l’Alquerieta de Guardamar, o l’Alqueria de Guardamar, o Guardamar, ant: l’Alqueria de Tamarit, Tamarit, el Rafal de Verdaguer o l’Alqueria de Don Enric) Situat enfront de la costa, en plena horta de Gandia, a l’est d’aquesta ciutat, a la dreta del riu d’Alcoi i prop de la seva desembocadura.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, on s’hi cultiven taronges, tomàquets i altres conreus d’horta, a través de la sèquia comuna de Gandia, que tanmateix no ha pogut evitar, durant les últimes quatre dècades, una lenta devallada de la població. Recentment ha començat l’explotació turística de la platja de Guardamar. Àrea comercial de Gandia.
Municipi i capital comarcal de la Safor (País Valencià): 60,83 km2, 22 m alt, 76.497 hab (2014)
El 1965 hi foren annexats els municipis de Beniopa i de Benipeixcar. Situat al litoral, a la plana regada pel riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau. El sector nord-occidental del terme és accidentat per la continuació de la serra Grossa.
ECONOMIA.- La font de riquesa tradicional del municipi és l’agricultura de regadiu (principalment taronges i hortalisses), amb una mitjana de tres collites a l’any, que s’estén per l’anomenada horta de Gandia i s’alimenta de la sèquia reial d’Alcoi (que a través de la sèquia comuna de Gandia, rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra). La ramaderia és marginal, només destaca l’aviram. Les principals activitats industrials estan també relacionades amb l’agricultura (embalatge, transport de mercaderies, etc.), que antigament eren exportades a través del port de Gandia, inaugurat el 1893, i que és el primer port taronger del País Valencià. Darrerament, però, el turisme ha impulsat el sector de la construcció i ha esdevingut el principal recurs econòmic del municipi, localitzat a la façana marítima del municipi, que enclou l’ampla platja de Gandia, al nord del riu d’Alcoi, i la de Venècia, al sud. La pesca s’ha convertit en una activitat secundària.
POBLACIÓ.- El creixement de la població, a causa d’un fort corrent immigratori, ha estat espectacular, sobretot a partir del 1960.
LA CIUTAT.- Era una antiga alqueria islàmica, comprèn dos sectors: el nucli primitiu, que conserva part de les antigues muralles, i la Vila Nova, expandida a partir del segle XVI. Al nucli primitiu destaquen l’església arxiprestal i antiga col·legiata de Santa Maria, el palau ducal, el convent de Santa Clara, amb una capella gòtica, i la casa de la ciutat, amb façana neoclàssica. A la Vila Nova es destaquen l’edifici de l’antiga Universitat (segle XVI), actualment col·legi de les Escoles Pies, i el raval de la moreria.
HISTÒRIA.- El 1521, durant les Germanies, hi tingué lloc la decisiva batalla de Gandia, el dia de sant Jaume, on fou derrotat l’exèrcit del lloctinent Rodrigo Hurtado de Mendoza; els agermanats saquejaren i incendiaren el palau ducal i atacaren la moreria.
Illa i municipi d’Eivissa (Illes Balears): 83,24 km2, 11.545 hab (2014)
Junt amb les illes de s’Espardell, s’Espalmador i uns quants illots forma un arxipèlag al sud d’Eivissa, separada d’aquesta pels Freus. És una illa plana, formada per dos massissos una mica elevats: sa Mola (122 m) a l’est, que forma uns impressionants espadats, i el promontori del cap de Barbaria (107 m), a l’oest, units per una llenca sorrenca d’uns 5 km que fa d’istme, on hi ha les platges de Tramuntana i Migjorn. Al nord hi ha l’estany des Peix i l’estany Pudent i, entre tots dos, el port de la Savina. Clima subàrid i vegetació xeròfila, amb predomini de la garriga. Agricultura de secà. Pesca i explotació de salines.
Anomenada Pitiüsa Menor pels romans, fou abans una colònia púnica. Ocupada pels sarraïns, fou conquerida pels catalans (1235) i estigué deshabitada des de final del segle XIV fins a final del XVII, que tornà a ésser poblada per eivissencs. El cap del municipi és Sant Francesc de Formentera.
Dins el terme, a les terres altes de sa Mola, a l’est, hi ha el far de Formentera. El port, dit de la Savina, és a la part occidental de l’illa. Dins el terme han estat trobades restes prehistòriques, púniques i romanes.
ECONOMIA.- L’oferta econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya, ametllers, garrofers i oliveres), el regadiu (dedicat bàsicament al taronger), la ramaderia porcina, l’avicultura, la indústria (sobretot de joguines), la pesca i el turisme, que ha omplert el terme de xalets i apartaments. Àrea comercial de Gandia. La població, que havia deturat el seu creixement a mitjan segle XX, s’ha duplicat del 1960 fins avui.
LA CIUTAT.- D’origen romà, és a la costa, enfront del port, clau de la seva localització; dominada per l’antic castell de Dénia (on hi ha el Museu Arqueològic Municipal) i està dividida en dos sectors: Dalt Dénia i Baix la Mar; hi destaca, entre altres edificis religiosos, l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII; el convent dels franciscans recol·lectes (1588); església de la Sang (1691). L’estructura actual del port de Dénia, de gran tradició pesquera, va ésser acabada el 1955.
HISTÒRIA.- No s’ha demostrat la seva identificació amb la suposada colònia grega d’Hemeroscopi; fou seu de la província eclesiàstica cartaginense del bisbat de Dénia i després de la conquesta musulmana, del regne o taifa de Dénia (1010). El comtat de Dénia (1356) passà al marquesat de Dénia (1484). Amb la monarquia borbònica esdevingué centre del corregiment o governació de Dénia.
Municipi de la Safor (País Valencià): 3,15 km2, 6 m alt, 3.062 hab (2014)
(o Demús) Situat a la costa, a la plana regada pel riu d’Alcoi en la seva desembocadura (dita pla de la Llacuna), a la plana al·luvial de l’horta de Gandia. La costa és baixa i sorrenca (platja de Daimús).
La base de l’economia és l’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a la sèquia comuna de Gandia a través de la sèquia de Daimús, que ocupa quasi tot el terme, complementada pel turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia. Hi subsisteixen zones de conreu de vimet i canyamel, tradicional al municipi. Àrea comercial de Gandia.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en una elevació sobre la costa; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.
Dins el terme van ésser descobertes al segle XVI restes d’època romana; a la costa, hi ha el barri turístic dels Màrtirs.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 53,82 km2, 2 m alt, 22.461 hab (2014)
Situat a la costa, que és centrat per la muntanya de Cullera (233 m alt), a la plana al·luvial del Xúquer i de la seva zona deltaica que forma el cap de Cullera, sobre el promontori hi ha la torre de Cullera i el far de Cullera, i al sud hi ha la rada de Cullera i la platja de Cullera; des del sud de l’Albufera fins al peu de la serra de Corbera (on hi ha l’estany de Cullera). El municipi comprèn, a més, els llogarets del Brosquil i del Mareny de Sant Llorenç i, entre d’altres, el santuari de Sant Llorenç de la Bassa.
ECONOMIA.- Els recursos es basen en el turisme i en l’agricultura de regadiu (cítrics, cotó, arròs), que són possibles gràcies a la sèquia mare de Cullera, que pren l’aigua de l’assut de Cullera, amb aigües procedents del Xúquer. Es manté l’activitat pesquera, si bé en regressió. Àrea comercial de València.
POBLACIÓ.- L’ascens demogràfic, constant des de mitjan segle XIX, ha estat espectacular del 1960 al 1980 a causa del turisme, que ha propulsat la indústria de la construcció i també l’hotelera, que han canviat completament la fesomia de la costa i que ha donat lloc a la creació de nous barris turístics: Sant Antoni de Cullera, el Racó de Santa Marta, la Punta dels Pensaments, etc.
LA CIUTAT.- La ciutat és a l’esquerra del Xúquer, al peu de l’antic castell de Cullera, d’origen islàmic, diverses vegades modificat, al costat del qual fou construït, en 1891-97, el santuari neoromànic de la Mare de Déu del Castell, amb una imatge gòtica (segle XIV) de marbre blanc; hi destaca l’antiga església parroquial de Sant Joan, bastida al segle XVII sobre un primitiu temple gòtic. Els hospitalers hi establiren la comanda de Cullera, i al segle XIX, la ciutat va ser un important focus anarquista; hi va tenir un gran ressò la vaga general de setembre de 1911, en que tingueren lloc els tràgics fets de Cullera.
La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en el monocultiu de la vinya (producció de vi dolç natural) i la pesca de la sardina, que fou un recurs considerable a meitat del segle XX, ha estat profundament transformada pel turisme, concentrat a l’anomenada i llarga platja de Canet, on hi ha el nucli de Platja de Canet, un port turístic i el famós Casino. Increment de població que a l’estiu fins pot arribar als 70.000 habitants.
La vila és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet; havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Jaume és del segle XVI. El port és el punt de partida de tres llargs cables submarins.
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.
El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.
A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,64 km2, 59 m alt, 22.437 hab (2014)
(cast: Calpe) Situat a la raconada de Calp, entre el penyal d’Ifac i el cap Toix. Estès des de la serra d’Oltà, límit occidental del terme, fins a la costa. El terreny, força accidentat, abunda en vegetació natural.
Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, la pesca i l’agricultura principalment de secà (ametllers, garrofers i vinya), s’han vist àmpliament superades pel turisme, que alhora ha estat la causa del fort creixement experimentat per la població durant les últimes dècades, i de l’augment de la indústria de la construcció i hotelera. Ja no s’exploten les salines de l’estany residual darrera d’Ifac. Àrea comercial d’Alacant.
La vila és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; conserva les muralles; hi destaca també l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, gòtica amb elements mudèjars.
El penyal d’Ifac, dins el terme, ha esdevingut símbol turístic del municipi.
Dades dels Països Catalans 