Continuació vers l’oest-sud-oest de la serra de Bèrnia, on hi ha el cap o morro de Toix, més enllà del barranc de Mascaret, que culmina al puig de Toix (337 m alt), a la Costa Blanca.
Divideix en dos sectors l’oval comprès entre el penyal d’Ifac i la punta de la Bombarda, formant l’extrem meridional de la Raconada de Calp i el septentrional de l’Olla d’Altea.
Nom popular amb què són conegudes les restes d’una factoria de peix (garum) d’època romana, a la platja d’Ifac.
Són una sèrie de dipòsits excavats a la roca, tipus semblants a d’altres restes de la mateixa zona (Xàbia, volts del tossal de Manises, Santa Pola, etc), algunes de les quals sembla que també reberen el mateix nom.
Espai natural protegit. Cap de la costa, constituït per un alt penyal (332 m alt) calcari unit a terra per un istme d’1 km de longitud.
Situat a la Costa Blanca, entre el cap de Moraira i el de Toix, que tanca pel nord la raconada de Calp.
Enllaç web: Parc Natural del Penyal d’Ifac
Llogaret, al peu del penyal (332 m alt), que avança en forma de peduncle angulós al litoral; el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el nord-oest i el sud, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà– que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost.
Al suau coster del nord hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana (des del segle V aC) i d’altres restes ibèriques i medievals.
La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d’una factoria de garum (banys de la Reina). Modernament s’ha redossat un petit port al costat oest i unes drassanes de certa importància.
Platja de la costa, al nord del penyal d’Ifac.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,64 km2, 59 m alt, 22.437 hab (2014)
(cast: Calpe) Situat a la raconada de Calp, entre el penyal d’Ifac i el cap Toix. Estès des de la serra d’Oltà, límit occidental del terme, fins a la costa. El terreny, força accidentat, abunda en vegetació natural.
Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, la pesca i l’agricultura principalment de secà (ametllers, garrofers i vinya), s’han vist àmpliament superades pel turisme, que alhora ha estat la causa del fort creixement experimentat per la població durant les últimes dècades, i de l’augment de la indústria de la construcció i hotelera. Ja no s’exploten les salines de l’estany residual darrera d’Ifac. Àrea comercial d’Alacant.
La vila és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; conserva les muralles; hi destaca també l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, gòtica amb elements mudèjars.
El penyal d’Ifac, dins el terme, ha esdevingut símbol turístic del municipi.
Dades dels Països Catalans 