Arxiu d'etiquetes: platges

Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre)

11 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.

A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Calp (Marina Alta)

14 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,64 km2, 59 m alt, 22.437 hab (2014)

(cast: Calpe) Situat a la raconada de Calp, entre el penyal d’Ifac i el cap Toix. Estès des de la serra d’Oltà, límit occidental del terme, fins a la costa. El terreny, força accidentat, abunda en vegetació natural.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, la pesca i l’agricultura principalment de secà (ametllers, garrofers i vinya), s’han vist àmpliament superades pel turisme, que alhora ha estat la causa del fort creixement experimentat per la població durant les últimes dècades, i de l’augment de la indústria de la construcció i hotelera. Ja no s’exploten les salines de l’estany residual darrera d’Ifac. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; conserva les muralles; hi destaca també l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, gòtica amb elements mudèjars.

El penyal d’Ifac, dins el terme, ha esdevingut símbol turístic del municipi.

Benidorm (Marina Baixa)

38 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,51 km2, 15 m alt, 69.010 hab (2014)

Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la badia de Benidorm, on hi ha l’illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa).

L’agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del riu d’Algar, i la pesca, bases tradicionals de l’economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d’aquesta data per l’activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d’apartaments i hotels, els quals han canviat la fisonomia del lloc.

La vila, al centre de l’extens areny de la badia, s’assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria; també es conserven les ruïnes de l’antic castell de Benidorm fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de Felip II. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu.

El terme comprèn els barris i les caseries de les Foietes, la barriada costanera del Racó de l’Oix, la Foiamanera, Almafrà i Armanello, la partida i ermita de Sanç, la masia de Fluixà i el poblat ibèric del tossal de la Cala, prop de la urbanització de la cala del Tossal.

Enllaç web: Ajuntament

Bellreguard (Safor)

9 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,91 km2, 15 m alt, 4.712 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial de la Llaguna, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud-est de Gandia i prop de la costa. El terme comprèn dos nuclis separats, el nucli urbà primitiu, a l’interior, i l’anomenat Corral d’Hinet, obert a la mar a través de la platja de Bellreguard.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, totalment de regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a la sèquia comuna de Gandia, derivada del riu d’Alcoi que regen el terme. Les terres de regadiu són molt repartides i explotades quasi totalment per llurs propietaris. Al segle XVII fou un important centre sucrer, amb plantacions de canyamel. També hi ha ramaderia estabulada (bovina, ovina i porcina) i avicultura. Compta amb una petita flota pesquera. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, és situat vora la carretera de València a Alacant. A la zona marítima hi ha el barri d’estiueig de la Paloma.

Enllaç web: Ajuntament

Atalis, platja d’

3 Respostes

(es Mercadal, Menorca)

(o d’Atàlix) Platja de la costa de Migjorn, situada entre la platja de son Bou i les platges de Binigaus. És anomenada també platja de Sant Tomàs.

Prop de la punta d’Atalis hi ha una moderna urbanització i hi han estat construïts dos grans hotels.

Arenes, platja de les -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

(of: del Cabanyal)  Platja, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la sèquia d’en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada, també platja de Garbí.

En aquesta platja hi fou instal·lat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes.

Arenals del Sol, els

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó)

Platja i centre turístic de la Costa Blanca, entre la platja d’Aigua Amarga i el cap de Santa Pola.

Un gran hotel, mil bungalows i quatre-cents apartaments d’una colònia anglesa, juntament amb una intensa repoblació de pins, constitueixen el pla de la gran urbanització construïda.

Arenal, s’

11 Respostes

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Poble i nucli turístic, veí del municipi de Palma de Mallorca, sobre les dunes consolidades al contacte del pla de Sant Jordi i la marina de Llucmajor.

Antic nucli de pescadors, des dels anys 1950 és un dels principals centres turístics de les Illes Balears.

Antoneta, platja d’

Deixa un comentari

(la Vila Joiosa, Marina Baixa)

Platja, a la dreta de la desembocadura del riu de Sella.

Antena, cala

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca Llevant)

Cala de la costa, al nord de Cala Murada.

La seva platja n’ha fet un indret d’atracció turística.