(Pollença, Mallorca, 16 setembre 1881 – Londres, Anglaterra, 29 març 1969)
Artista, fotògraf i pintor. Membre de l’anomenada Escola Pollencina. El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes.
La seva pintura amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini.
(Illes Balears, segle XVII)
Pintor. Un dels millors de la seva època a Mallorca.
És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa, probablement acabat el 1629.
(Gualeguay, Argentina, 1878 – Palma de Mallorca, 8 abril 1959)
Pintor. Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca.
Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina.
(Cotlliure, Rosselló, 16 febrer 1922 – Perpinyà, 27 juliol 2022)
Novel·lista en francès i pintor. Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’instal·là a Tolosa.
Ha publicat un llibre de novel·les curtes (Rue du soleil, 1955) i les novel·les Le vin de Lune (1957) i L’oeil de mer (1962).
Com a pintor decorà diverses esglésies, el Museu d’Art Modern de Cotlliure conserva algunes de la seves pintures. Conreà també l’escultura.
(Fiñana, Almeria, Andalusia, 1926 – Sabadell, Vallès Occidental, 2012)
Pintor. Conreà l’informalisme, amb una notable qualitat cromàtica.
Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).
Guillem de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.
Guillem Ramon de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.
Joaquim Berga (Catalunya, segle XVIII) Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.
Josep Berga (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX) Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.
Nicolau de Berga * Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Teresa Berga (Catalunya, 1621 – 1640) Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.
(València, 14 gener 1935 – Castelló de la Plana, 4 octubre 2016)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou un dels fundadors del Grup Parpalló.
Participà en nombroses exposicions individuals i col·lectives, on guanyà diversos i importants premis. Destacà entre els neo-expressionistes.
La seva pintura és de difícil classificació i presenta un dramàtic tenebrisme.
(Pollença, Mallorca, 1950 – )
Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. A 21 anys féu la primera exposició, a Mallorca. A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa i dels Estats Units.
Igualment, ha participat en fires internacionals. La seva obra ha merescut diversos guardons.
Estèticament és dedica a la pintura matèrica per passar després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets hiperrealistes que han derivat cap a l’expressionisme.
(Roma, Itàlia, 1 octubre 1884 – València, 12 setembre 1916)
Pintor. Anomenat Peppino. Fill de Marià Benlliure i Gil. Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels seus apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís: Via del cardenal Merrydel Val (Museu de Belles Arts de València).
Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista: Carme, la Clavariesa (Museu de Belles Arts de València), Sortida de missa (1915).
Dades dels Països Catalans 