(Figueres, Alt Empordà, 16 setembre 1884 – 17 abril 1958)
Pintor. Destacà com a paisatgista. Fou el pare d’Alexandre Bonaterra i Matas.
Bonaterra i Gras, Josep
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Bonastre, mestre de *
(País Valencià)
Nom amb què alguns historiadors de l’art anomenen l’autor de diverses obres atribuïdes al mestre d’Alaquàs.
Bonacase, Sergi
(Oms, Rosselló, 1924 – 1977)
Pintor. Estudià a les acadèmies d’André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari (1948-50).
Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment.
Obtingué el premi Joan Miró els anys 1964, 1965 i 1966.
Boix i Álvarez, Manuel
(l’Alcúdia, Ribera Alta, 1942 – )
Pintor. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València (1961-66). Clarament influït pel pop-art, el 1964 presentà Trilogia monoteista.
Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle (1970). El 1971 exposà a Barcelona la sèrie Falconeria. Després ha presentat Trama i ordit (1978), Deu imatges de les Germanies (1978).
Com a il·lustrador ha col·laborat en nombroses revistes i més tard s’ha orientat cap al llibre infantil i juvenil: Sóc el foc (1980), El pardalet sabut i el rei descregut (1982), Tirant lo Blanc (1989), etc, gènere en el qual ha estat guardonat amb diversos premis.
Boher, Francesc
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 12 març 1769 – Perpinyà, 8 abril 1825)
Escultor i pintor, autodidacte. Treballà a Puigcerdà, Barcelona, Perpinyà.
Autor del Retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles.
Blat i Monzó, Ismael
(Benimàmet, Horta, 6 novembre 1901 – 10 juny 1976)
Pintor. Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat.
Obsessionat per la llum, prefereix temes i paisatges exòtics (Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus) i el costumisme, on fa ressaltar els tons grisos (Oració).
Blasco i Pastor, Arcadi Miquel
(Mutxamel, Alacantí, 17 gener 1928 – Majadahonda, Madrid, 15 març 2013)
Pintor, ceramista i dibuixant. Després d’estudiar a l’escola de San Fernando de Madrid i a Roma, on fou Influït per Massimo Campigli, s’especialitzà en ceràmica (n’aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca i Triana) i en la confecció de vidrieres, mosaics, baixos relleus i vitralls (catedral de Tànger).
Són molt característics els seus plafons a base de formes orgàniques. Bon coneixedor de la ceràmica popular, s’ha preocupat per la recuperació de les tècniques tradicionals.
Ha participat en moltes exposicions individuals i col·lectives i hi ha obres seves als museus de Tòquio, Nova York, San Francisco, Madrid, etc.
Blanes Viale, Pedro
(Mercedes, Uruguai, 19 maig 1878 – Montevideo, Uruguai, 22 juliol 1926)
Pintor. S’instal·là uns anys a Mallorca, on dugué a terme una tasca fecundíssima.
La seva pintura expressionista donà obres molt remarcables.
Blanes i Pérez, Camil
(Barcelona, 1898 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Ha conreat especialment els temes florals i les natures mortes.
Bisquert i Nandes, Antoni
(València, 1596 – Terol, Aragó, 10 novembre 1646)
Pintor. Establert a Terol des del 1620. Rebé la influència de Francesc Ribalta i els valencians.
Les seves obres més importants són a Terol: el retaule de Santa Úrsula, a la catedral (1628), i de La Pietat a l’església de Sant Jaume.
Hom li atribueix una Pietat del Museo del Prado, considerada generalment com de l’escola de Francesc Ribalta.
Dades dels Països Catalans 