(València, 1696 – Granada, Andalusia, 1749)
Pintor. Conreà la pintura religiosa.
Dos anys abans de morir entrà en religió. Ingressà a l’orde caputxí, amb el nom de Maties de València.
(València, 1696 – Granada, Andalusia, 1749)
Pintor. Conreà la pintura religiosa.
Dos anys abans de morir entrà en religió. Ingressà a l’orde caputxí, amb el nom de Maties de València.
(Pollença, Mallorca, 25 maig 1862 – Palma de Mallorca, 1956)
Pintor. Estudià, pensionat, a Madrid (1883-84) i a Roma (1885-86), on fou company de Joaquim Sorolla i pintà els Foners balears (museu d’Edemburg). Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arts i Oficis i del Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Adscrit en principi al realisme idealitzant, conreà també la pintura d’història i el paisatge amb estil impressionista. Fou premiat a diverses exposicions de Barcelona i Madrid.
El seu fill fou Simeó Cerdà i Juan (Palma de Mallorca, 1900 – 1971) Pintor. En contacte amb Hermenegild Anglada adoptà un modernisme postimpressionista i decoratiu, sobretot en visions policromades de fons marins i peixos.
(València, 1854 – 1926)
Pintor i decorador. Germà de Lluís. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Conreà els temes històrics (Ausias March llegint les seves trobes al príncep de Viana, Desterro del Cid a València), els temes religiosos i pintà nombrosos retrats.
Excel·lí també en l’adornament floral de carrers, places i edificis.
(Prada, Conflent, 1912 – Sant Feliu d’Avall, Rosselló, 1995)
Pintor. Encoratjat per Rafael Benet, Raoul Dufy i, sobretot, per Dunoyer de Segonzac, ha pintat paisatges i marines (Rosselló, París, Honfleur, Holanda) en un estil proper a Marquet.
Ha exposat a Barcelona (1955, 1959, 1967), París, Rotterdam, Londres, Casablanca, Ginebra, Nova York, etc. Té obres en importants col·leccions estrangeres, al Museu d’Art Modern de París i a Schenectady (USA).
(Càller, Sardenya, Itàlia, segle XV – vers 1537)
Pintor. Estigué a Barcelona, Nàpols i, versemblantment, a Roma. És autor del retaule de l’església de Sant Joan Baptista a Vilamar (1517) i d’altres obres a Sardenya.
El seu tríptic de la Mare de Déu dels Consellers, de gran qualitat, a la casa de la vila de Càller, recorda la disposició de l’obra homònima de Lluís Dalmau i l’estil de Rafael.
(Caudiel, Alt Palància, 25 agost 1922 – Benicàssim, Plana Alta, 17 abril 2006)
Pintor. Estudià pintura i escultura a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Treballà de professor en diversos centres.
Fou especialista en la pintura de murals, els quals es troben, principalment, a Castelló de la Plana.
(Alacant, 3 novembre 1901 – 16 maig 1986)
Pintor. Medalla d’argent en les exposicions alacantines del 1951 i del 1954, realitzà diversos murals i mosaics a la seva ciutat natal, com els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, del Col·legi d’Orfes Ferroviaris, de l’Ajuntament, de la capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, de l’estació d’autobusos, de la Caixa d’Estalvis, etc.
De les seves obres més importants cal esmentar: Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol.
(València, 1787 – 1860)
Pintor. Deixeble de Vicent López, el qual va presentar-lo a Carles IV de Borbó per la precocitat artística de què havia donat mostra des de noi.
Fou acadèmic de mèrit i mestre de dibuix a l’escola de l’Acadèmia de Sant Carles, en el museu de la qual se’n guarden obres, d’altres figuren també a les esglésies de València i a col·leccions particulars.
Fou el pare de:
Antoni Castelló i Gonzalez (València, segle XIX) Pintor.
Vicent Castelló i González (València, 1812 – 1872) Pintor.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Nom de dos germans pintors. Actius a València: el major (? vers 1595 – ?) i el menor (? 1598 – ?).
Un d’ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles. Autor de la Nativitat, la Presentació, la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d’Andilla (1624-26).
El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d’Esteve Marc.
Hom li ha atribuït obres (al Museu de Belles Arts de València) tingudes com de Francesc Ribalta: alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar, etc.
(Castelló de la Plana, 5 maig 1871 – 18 gener 1934)
Pintor. Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma.
Bon colorista, practicà tots els gèneres dins la pintura a l’oli (Segadors, Museu de Castelló de la Plana) i conreà també l’aquarel·la. Decorà l’església arxiprestal de Vila-real.
Obtingué medalla d’or a València (1909) i a Mèxic (1910) i la de Lo Rat Penat (1926).
Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana.