(València, 1629 – segle XVII)
Pintor. Fou gendre i deixeble de Francesc Ribalta, amb el qual col·laborà.
Les seves obres imiten fidelment l’estil del seu sogre.
Castanyeda, Gregori
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Castanyeda, Abdó
(València, segle XVI – 1629 ?)
Pintor, documentat des del 1607. Probablement és l’autor d’algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo, a Santa Úrsula de València, d’estil pre-ribaltià.
Col·laborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d’Andilla (1624-26). Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València.
Castañer i Segura, Ramon
(Alcoi, Alcoià, 1929 – Madrid, 30 desembre 2011)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli. Ha exposat individualment a Alcoi, València, Barcelona i París.
Com a muralista ha decorat, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi (1956) i la del Salvador a Cocentaina (1961).
Influït per l’estructura del cubisme, ha passat també per una etapa abstracta.
Casanova i Ruiz, Llorenç
(Alcoi, Alcoià, 14 març 1844 – Alacant, 23 març 1900)
Pintor. Fou deixeble de Daniel Cortina i de Federico Madrazo. Pensionat a Roma (1874-78) per la diputació d’Alacant, on romangué quatre anys més. Fundà a Alcoi el Centre Artístic, escola d’art.
A Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894. Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando (1891).
Conreà tots els gèneres i algunes de les seves obres són ben remarcables: L’èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer (Alacant, Casino), Samba gitana (Alacant, Casa de la Vila) i El cardenal.
Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un detallisme pulcre, un domini complet del dibuix i un empastament cromàtic elegant i mesurat.
Casabó, Remy
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 5 novembre 1929 – París, França, 26 febrer 1988)
Pintor. Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on s’establí. Hi féu la primera exposició individual l’any 1958.
La seva obra ha evolucionat del cézannisme a un expressionisme intens. Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta i la figura.
Durant els fets de maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista.
Carlotta i Miró, Ricard
(Palma de Mallorca, 1837 – Barcelona, 1912)
Pintor. Destacà com a retratista. La seva obra reflecteix una formació més popular que no pas acadèmica.
Cardona, Bartomeu
(País Valencià, segle XVI – València, després 1560)
Pintor. Fill de Joan Cardona, amb el qual col·laborà en l’exercici del càrrec de pintor de la ciutat de València (nomenat el 1523).
Treballà almenys fins al 1560.
Cardells i Aleman, Joan
(València, 21 març 1948 – 6 juliol 2019)
Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Els seus primer treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials.
Des de l’any 1966 fins al 1977, juntament amb Jordi Ballester i Bonilla, passà a integrar l’Equip Realitat.
També és autor d’escultures de fibrociment en les quals crea temes típicament urbans.
Carbó i Rovira, Joan Baptista
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 21 juny 1823 – 30 novembre 1880)
Pintor. Deixeble de Joaquim Oliet, després d’ampliar estudis a Roma s’establí a Castelló i aconseguí un cert prestigi per la seva abundosa producció de temes religiosos i bíblics.
Els retrats, de tècnica més naturalista, mantenen alguna vigència artística.
Carandell i Fiol, Ignasi
(Girona, 1832 – 1879)
Pintor. Mostra preferència per les natures mortes i els temes florals.
Dades dels Països Catalans 