(València, 3 agost 1892 – 21 juny 1981)
Pintor, dibuixant i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles com a pintor, posteriorment es dedicà al cartellisme i al disseny gràfic, i va col·laborar en diverses editorials de la ciutat de València.
Durant la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, especialment per a la CNT, de la qual era militant.
Isidre Ballester (Catalunya, 1637 – 1670) Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.
Joan Baptista Ballester (País Valencià, segle XVII) Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.
Joaquim Ballester (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.
Nicolau Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702) Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.
(Reus, Baix Camp, 1900 – ? , segle XX)
Pintor. Ha estudiat a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Ha obtingut diversos premis.
(Alacant, 8 gener 1911 – 7 setembre 1986)
Pintor. El 1953 va anar becat a París. Va realitzar vidrieres i mosaics per a diverses esglésies.
Va treballar la pintura mural, l’oli, l’aquarel·la i el gouache, amb diversos gèneres: retrats, figures, paisatges, flors i bodegons.
Va rebre molts i importants premis i distincions.
(Barcelona, 1889 – 1967)
Pintor. Residí molts anys a Montbrió del Camp. Viatjà de jove per diversos països d’Europa.
Conreà gairebé sempre la pintura a l’aquarel·la i excel·lí com a paisatgista i retratista. Exposà poques vegades.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1879 – València, 1961)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, amb Josep Benlliure i Joaquim Agrassot.
És autor d’excel·lents aquarel·les i bodegons.
(València, 1411 – 16 juliol 1461)
“Jacomart“ Pintor. Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400. Hom ignora la seva formació. Fou coneixedor de les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau.
Treballà al Regne de València abans que Alfons IV el Magnànim el cridés a Nàpols, on residí com a pintor reial de 1443 a 1451, quan tornà a València. Treballà associat amb Jeroni Reixac, amb el qual féu el retaule de la Cena de la catedral de Sogorb.
D’estil sobri i enèrgic, és autor del retaule de Sant Benet (catedral de València), d’un retrat d’Alfons de Borja (col·legiata de Xàtiva), i d’un Sant Jaume el Major i Sant Egidi (Museu de Belles Arts de València).
Pseudònim amb que el pintor Francesc Xavier Nogués i Casas signava els seus dibuixos humorístics.
(Pamplona, Navarra, 1834 – València, 7 desembre 1897)
Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia.
Per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala.
Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura.
(València, 1759 – País Valencià, segle XIX)
Gravador i pintor. Professor d’arquitectura i gravat a l’Academia de San Fernando, de Madrid.
Autor, entre altres obres, de nombroses làmines religioses i de 140 gravats en coure per a les Metamorfosis d’Ovidi.
Dades dels Països Catalans 