Estany del Pirineu, prop de la frontera amb França, al peu del port de Lladorre, al començament de la vall de Cardós, a l’est del pic de Certascan (2.853 m alt). Pel riu de Certascan desguassa al de Lladorre.
Ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Cim (2.742 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Manyanet) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Boí i vall del riu d’Erta).
El port de Llevata (2.450 m alt) el separa del massís de Moró, la collada de Sas (1.480 m alt), del tossal de Sant Quiri, i el port d’Erta (2.460 m) l’uneix al massís format pels pics d’Erta (el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro) i pel Corronco de Durro.
Al vessant occidental es forma el barranc de Cerbi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet.
Vall del massís de la pica d’Estats, dins la comarca, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera.
És dominada, al nord, pel pic de Canalbona (2.959 m alt), a l’est del qual s’obre el port de Canalbona, que comunica amb la vall occitana de Vic-de-sòs.
(les Valls de Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt).
El port de Caborreu, a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví.
Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós.
A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent, per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera (dominada pel pic de coma les Bienes, de 2.997 m alt) és un circ lacustre (estanys de coma les Bienes).
(Espot, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l’est, de la serra de Crabes.
Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l’estany de Bergús (o de Colomers d’Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús.
Ha estat anomenat també pic del Desengany.
Petita vall tributària per l’esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós.
És drenada pel riu de Selves, emissari de l’estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt).
La part més baixa és coberta pel bosc de Selves.
Massís muntanyós que forma dos cims (2.903 i 2.901 m alt), dels més alts de Catalunya.
Situat a la partió de les valls d’Espot i d’Àneu, al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Pallars Sobirà, entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cim (2.520 m alt) de l’antic municipi de Barruera, situat a la serralada que separa la vall de Boí de la vall de Barravés, al nord-oest del poble d’Erill-la-vall.
El barranc de Basco neix a la collada de Basco (o coll d’Erill-la-vall) que s’obre entre el pic d’Erill (2.508 m alt) i Punta Lofaro (2.061 m alt), i desguassa, per la dreta, a la Noguera de Tor.
Dades dels Països Catalans 