Coma de la vall Ferrera, al peu del pic de Baborte (2.938 m), on es troba l’estany de Baborte (9 ha, 2.340 m) i d’altres de més petits.
Baborte, coma de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: pics
Auran, coma d’
Coma de la capçalera del riu de Bords, a l’antic municipi de Betlan, limitada al nord pel pic de coma d’Auran (2.427 m alt) i a l’est pel tuc de Samont, separat de l’anterior pel coll de Mont.
Armeros, tuc d’Es
Pic (2.516 m alt) de la serra que separa la vall de Varradòs de la de l’Unyola (serra d’Es Armeros) entre el coll d’Era Ansa dera Caudera i la collada de Varradòs.
Mont, serra del -Alt Empordà/Garrotxa-
(Albanyà, Alt Empordà / Beuda, Garrotxa)
(o de la Mare de Déu del Mont) Massís (1.115 m alt) del Pre-pirineu, a l’alta Garrotxa, format pels contraforts orientals del Pirineu, a la divisòria entre el Fluvià i la Muga.
Als seus vessants neix el riu Manol, afluent de la Muga. Hi predominen els materials calcaris.
La vegetació és de tipus mediterrani (bosc d’alzina, sotabosc de boix).
Al cim del pic del Mont hi ha el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.
Monestero, vall de
Vall glacial, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Recolzada en la serra de Sobremonestero (2.878 m alt), al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero, entre els pics de Monestero (2.878 i 2.793 m) i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero, el més important dels quals és l’estany baix de Monestero; la vall segueix una direcció rectilínia sud-nord i enllaça amb l’estany de Sant Maurici.
Mata-redona
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Masia, a l’extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 m alt), contrafort septentrional de la serra de Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles de la Ràpita, Freginals i Amposta.
Matagalls, el
(el Brull, Viladrau, Osona / Montseny, Vallès Oriental)
Pic (1.694 m alt) del Montseny, al nord-oest del massís, termenal dels tres municipis.
Format inicialment per esquists del silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic.
El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal.
Mariola, estany de -Pallars Sobirà-
Estany (2.273 m alt) de capçalera de la vall de Tavascan, a la vall de Cardós.
Situat al vessant sud-est del pic de Mariola (2.663 m alt), a la línia de crestes que separa el País de Foix del Pallars, que s’alça entre el coll de Cerbi i el port de Mariola (obert entre els pics de Mariola i de Montarenyo).
Margalida, pic de -Ribagorça-
Cim (3.218 m alt) del massís de la Maladeta, entre el pic de Tempestes i el pic de Russell, al punt on la cresta de les Tempestes es bifurca, tot derivant-se cap a ponent la cresta de les Salenques.
El nom li fou donat el 1906 pel pirenaista gascó Le Bondidier en honor de la seva muller.
Mainera, serra de
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).
La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.
Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negre i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.
Dades dels Països Catalans 