Cim (2.805 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Carançà de les comes de Noucreus i de Vaca, entre els colls de Noucreus i de Carançà.
Fossa del Gegant, pic de la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: pics
Forn, coma del -Pallars Sobirà-
Coma de la vall de Cardós, afluent dretà del riu de Tavascan.
És dominada pel pic de la coma del Forn (2.683 m alt) i pel de Ventolau, al límit amb la vall d’Àneu.
Falgars, serra de
(Berguedà)
Alineació muntanyosa dels Prepirineus orientals, que s’estén en direcció est-oest, paral·lelament a la serra de Cadí, per damunt del Llobregat. És un massís calcari mesozoic.
L’altitud màxima l’assoleix el pic de Falgars, de 1.288 m, amb la collada de Falgars, a 1.250 m.
S’hi troba el santuari de Santa Maria de Falgars, del segle XI.
Erta
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.518 m alt), situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta (2.439 m alt), obert entre la pica de Cerbi a l’est i els pics d’Erta (2.652, 2.642 i 2.626 m) a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí.
L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas, depengué del monestir de Lavaix.
Formà part de l’antic terme de Malpàs.
Engorgs, els
Depressió del Pirineu axial, capçalera de la vall Tova, entre la vall de la Llosa, de la qual és separada per la serra de l’Esquella, i la vall de Querol, separada pels pics dels Engorgs (2.815 m alt) i la serra de Campcardós (2.911 m alt).
Al mig de la depressió hi ha un conjunt d’estanys d’origen glacial, emissaris del riu Duran.
Crabes, coma de
Coma de la vall d’Espot, una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot, centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes, a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Pontarró.
El cim culminant és el pic de Crabes (2.790 m alt), del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes.
Contraix, coma de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix (2.570 m alt i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix (2.957 m) i, a l’est, pel gran tuc de Colomers (2.932 m).
El coll de Contraix (2.770 m) comunica aquesta vall amb la coma de Colieto.
Conangles, vall de
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.
Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).
A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.
Comaloforno, pic de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cim (3.303 m alt) culminant del massís de Besiberri, al Pirineu axial, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran, a la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí. Domina Caldes de Boí. Al vessant septentrional presenta una petita gelera.
La primera ascensió tingué lloc el 1882; el 1907 hi fou col·locada una creu de ferro.
Al vessant sud-est s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
Colieto, coma de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, a la capçalera de la Noguera de Tor, aigua amunt de l’estany Negre.
Limiten el circ de Colieto: les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers (que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers) i la creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto (2.803 m alt), el coll de Contraix (pas vers la coma de Contraix), el pic de Contraix i les crestes de Colieto (2.967 m) al sud, i els pics de coma les Bienes i Comalespada a l’oest.
Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto, l’estany Gran de Colieto (format per dos grans llacs quasi units a 2.200 m) i l’estany de Colieto (el més baix, a 2.140 m) en constitueixen el sistema lacustre.
Dades dels Països Catalans 