(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 11 novembre 1924 – Barcelona, 18 febrer 1994)
Pianista. Estudià piano amb Pere Vallribera i composició amb Cristòfor Taltabull.
Compongué cançons de música lleugera i arrenjaments, especialment als inicis de la Nova Cançó catalana (Se’n va anar, Si un dia sóc terra, Com el vent, L’arbre, A cara o creu, etc).
Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort de Bonaventura Gassol i escriví uns preludis per a piano.
(Barcelona, 13 juliol 1837 – 17 març 1877)
Pianista i compositor. Fundador del setmanari “La España Musical”, hi publicà articles crítics.
Va compondre música religiosa i profana; la seva melodía Teresa, amb lletra catalana, obtingué un notable èxit.
Publicà Colección de estudios para piano (1862), i deixà sense acabar una Historia científica del arte musical.
(Barcelona, 5 març 1945 – )
Pianista i compositor. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià estudis a París i a Anvers (Bèlgica).
Amb un repertori molt extens (des del barroc fins als autors contemporanis), ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncel·lista Radu Aldulescu.
Com a compositor cal assenyalar Seguit (1972), Música 17 (1974), Joc de cadires (1980) i Concert per a piano i orquestra. Ha exercit també com a director d’orquestra i rebé el primer premi de direcció a Anvers (1979).
Professor del Conservatori de Barcelona (des del 1981).
(Durfort, Calonge de Segarra, Anoia, 20 desembre 1912 – Barcelona, 6 desembre 1996)
Pianista. Filla de Joan Balcells i Garcia i germana de Rosa. Estudià a l’Escola Municipal de Música.
Ha sovintejat les seves actuacions com a solista i també col·laborant amb artistes diversos. També a actuat a l’estranger.
Fou professora al Conservatori Superior Municipal de Música.
(Balaguer, Noguera, 19 abril 1904 – Barcelona, 14 març 1967)
Compositor i pianista. Autor de les sarsueles La Virgen de Guadalupe i El guerrillero, d’una Sonata a l’antiga, de preludis per a piano, de cançons i de música d’església.
(Barcelona, 1846 – 16 gener 1913)
Pianista i compositor. Germà de Ferran. Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols. El 1866 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu de Barcelona.
Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano, així com romances.
Traduí a l’italià els llibrets de les òperes Henry Clifford, d’Isaac Albéniz i Els Pirineus, de Felip Pedrell.
(Barcelona, 5 octubre 1887 – 29 octubre 1972)
Compositor i pianista. Deixeble de Josep Rodoreda i Carles G. Vidiella a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Dirigí l’Orfeó Canigó. El 1917 fundà l’Institut Musical Ardèvol i el Trio Ardèvol.
És autor d’obres de música de cambra, d’orquestra i de cant. Una suite seva obtingué el premi Ciutat de Barcelona 1958.
Escriví alguns llibres de teoria entre els quals un Tratado de técnica musical (1923) i uns Estudios rítmicos, polirrítmicos y politonales (1939).
Fou el pare del també compositor Josep Ardèvol i Gimbernat.
(Roses, Alt Empordà, 21 març 1937 – )
Pianista. Seguí, amb qualificacions excel·lents, la carrera de piano i professorat de música, al Conservatori del Liceu de Barcelona. N’obtingué les medalles d’or i de plata. Fou finalista al Concurs Internacional de Ginebra de 1955.
Estudià en aquesta ciutat amb Bela Siki. Amplià els seus coneixements a Viena, on residí des del 1958, amb el professor R. Hauser, de l’Acadèmia de Viena. En 1959 guanyà el premi Haydn-Schubert.
Becària a l’Acadèmia Chigiana de Siena, hi seguí un curs el 1960 amb Guido Agosti i Alfred Cortot. En 1962 aconseguí el primer premi a un concurs dirigit per Paul Badura-Skoda.
Ha actuat a Barcelona i a diversos països europeus. És posseïdora de la Medalla Harriet Cohen.
(Barcelona, 16 abril 1893 – 30 juny 1987)
Compositor i pianista. Estudià piano al Conservatori del Liceu i amplià coneixements musicals a París (1911-14), on estudià amb F. Motte-Lacroix i Samuel Rousseau. Tornà a Barcelona, on visqué durant uns deu anys, fins que s’establí novament a París (1923-41).
En la seva producció, personal i al marge d’escoles, i que gaudí d’un ampli reconeixement internacional, predominen les composicions per a piano i per a piano i veu. Entre la seva obra pianística destaquen Impressions íntimes (1914), Suburbis (1917), Escenes d’infants (1918), Charmes (1921), 10 Preludis (1927-51), Paysages (1942-60) i Música callada (1959-67). Per a veu sobresurten Quatre melodies (1926-28), Comptines (1943), Combat del somni (1942-51), Becquerianes (1972) i Cinc chants sur textes de Paul Valéry (1973).
També és autor d’obres per a guitarra (Suite compostena, 1961) i per a cor, com ara Cant d’Utreia (1962), Cantar del alma (1963) i Propis del temps d’Advent (1973). Compongué també obra simfònica (Variacions sobre un tema de Chopin, 1961) i els ballets Don Perlimplín i House of Birds (1956).
A més de compositor fou també un gran intèrpret de piano, i actuà sovint arreu del món. Entre altres distincions, fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, Cavaller de les Arts i de les Lletres pel govern francès, premi Nacional de Música (1979) i membre de la Real Academia de San Fernando de Madrid.
Dades dels Països Catalans 