Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (morts a)

Bosc, Andreu -historiador-

1 Resposta

(Perpinyà, 1570 – 1631)

Historiador i jurista. Jutge del Rosselló i de la Cerdanya. Impulsà la construcció de la catedral de Sant Joan i la instal·lació d’un mausoleu per a Francesc Eiximenis a l’església dels frares menors de Perpinyà (1623).

Va escriure Summari, índex i epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis (1628), estructurada de forma cronològica, aquesta obra és encara avui fonamental per a l’estudi de la seva època i de la defensa de la llengua catalana, i conté, a més, un apèndix amb 1.097 documents relatius a Perpinyà del 1173 al 1620.

Borralló, Josep

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 1867 – Perpinyà, 1959)

Historiador i sacerdot.

De la seva producció sobresurten les obres Promenades archéologiques: Elna et sa cathédrale (1909), L’abboye de Saint-André-de-Sureda (1911), La seigneurie du Vernet (1947) i Le mystère de la Crèche.

Bonafòs i Siau, Emmanuel

Deixa un comentari

(Perpinyà, 14 gener 1774 – 9 novembre 1854)

Metge i botànic. Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà (1796-1808).

Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i reféu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèl·liques durant la Guerra Gran. Fou un dels introductors dels vaccins a la Catalunya Nord (1800).

A partir de la Restauració dels Borbons a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents de Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs. El 1854 fou, amb Amat Massot, un dels primer membres catalans de la Societat Botànica de França, tot just fundada.

Boixeda, Jaume

1 Resposta

(Prats de Molló, Vallespir, 1837 – Perpinyà, 1898)

Poeta. Nebot de Gabriel Boixeda. Capellà del Col·legi de Perpinyà (1878), professor de retòrica i canonge.

És autor del recull de poemes Noms de casa (1889), que il·lustren el significat d’alguns cognoms catalans. Traduí el Llibre de Job i himnes eclesiàstics.

Amb el coronel Antoni Puiggarí i amb Carles Bosch de la Trinxeria publicà l’estudi Mots catalans d’etimologia grega a la “Revista Catalana”.

Boixeda, Gabriel

1 Resposta

(Prats de Molló, Vallespir, 1809 – Perpinyà, 1873)

Poeta. Rector d’Oms (1840-63). Escriví o traduí 108 faules, moltes d’elles publicades al diari “Le Roussillon” i recollides en un volum l’any 1937.

Fou l’oncle del també poeta Jaume Boixeda.

Boher, Jaume

Deixa un comentari

(Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908)

Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina.

Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane.

Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica.

Boher, Francesc

Deixa un comentari

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 12 març 1769 – Perpinyà, 8 abril 1825)

Escultor i pintor, autodidacte. Treballà a Puigcerdà, Barcelona, Perpinyà.

Autor del Retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles.

Blanes i de Planque, Esteve de

2 Respostes

(Perpinyà, 1679 – 1741)

Cavaller. Senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, la Reglella, Barrià i Volpillera.

El 1719 Lluís XV de França el nomenà marquès del Millars.

Fou el pare de Joan Esteve de Blanes i d’Évrad.

Birotteau, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 1768 – 3 agost 1832)

Eclesiàstic. Germà de Joan Bonaventura. Professor de teologia a la universitat de Perpinyà i rector del seminari.

Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes (1791) i Doctrine des observations chrétiennes (1792), hagué d’exiliar-se.

Després del concordat del 1801 retornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general. Participà activament en la reorganització diocesana.

També és autor d’Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile (1801).

Besombes-Singla, Pere de

Deixa un comentari

(Tolosa, Llenguadoc, 28 maig 1933 – Perpinyà, 28 març 2013)

Polític i notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà. Fou president de la Cambra de Notaris dels Pirineus Orientals i alcalde de l’Albera (1971-2013).

Autor d’una tesi doctoral, en part encara inèdita: Angelets et miquelets: Contribution à l’historie de la gabelle en Roussillon (1958). També publicà Miquelets et Angelets (2006) i Le Gouverneur Général Reste de Roca (1879-1976) (2008).