Vilarnau d’Amunt (Perpinyà, Rosselló) Despoblat. El lloc és esmentat el segle XIV.
Vilarnau d’Avall (Perpinyà, Rosselló) Antic lloc. El lloc és esmentat el segle XIV.
Vilarnau -Rosselló-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (hist)
Tribunal Superior de Perpinyà
(Perpinyà, 13 juliol 1888 – 3 setembre 1993)
Organisme col·legiat de la justícia andorrana. Dependent de l’autoritat del copríncep francès, paral·lel i amb atribucions idèntiques a les del Tribunal Superior de la Mitra.
Els litigants disconformes amb la resolució del jutge d’apel·lacions poden acudir a qualsevol dels dos tribunals superiors, de Perpinyà i de la Mitra, i pertany exclusivament al tribunal elegit de conduir el procés de la causa fins a la sentència definitiva.
El 1993 fou substituït pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Sant Joan el Vell
Antiga església parroquial de la ciutat, consagrada el 1025 amb la presència del bisbe d’Elna Berenguer i del comte Gausfred II de Rosselló, bastida sobre una església anterior que englobà la de la Mare de Déu dels Córrecs. Era pròxima al palau comtal.
Al seu emplaçament fou construït des del 1324 un temple gòtic que seria la futura catedral de Perpinyà.
Ruscino -ciutat-
Ciutat ibèrica i després romana dels sordons, que correspon a Castellrosselló. Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al segle VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic.
Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat. Després del segle I dC sembla que perdé importància.
El lloc fou identificat des del segle XVII; hi han estat fetes excavacions als segles XIX i XX, que continuen.
Cotlliure, almirallat de
(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)
Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.
Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.
Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.
Consell Sobirà del Rosselló
(Perpinyà, 1660 – 1789)
Òrgan de justícia i de govern. Creat per Lluís XIV de França, amb plena jurisdicció sobre el comtat de Rosselló i la part del de Cerdanya incorporada a França pel tractat dels Pirineus (1659), en substitució del tribunal del governador.
Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apel·lació de darrera instància. En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats; només el procurador general era francès.
Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català. Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització.
Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el nou règim. Exercia, per tant, un poder polític similar al dels parlaments de les províncies franceses.
Persistí fins a la Revolució Francesa.
Català Mazarí
(Perpinyà, 1657 – 1661)
Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazzarino i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany.
Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà.
Després de la mort del cardenal Mazzarino, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català (Royal-Catalan). Posteriorment (1667) esdevingué el Reial Rosselló (Royal-Roussillon).
Bajoles
(Perpinyà, Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Antiga comanda hospitalera. La casa de Sant Vicenç de Bajoles, l’actual mas Anglada, entre Perpinyà i Castellrosselló, era la principal dels religiosos hospitalers al Rosselló i tenia sotmeses les senyories o cases subalternes de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari, i és esmentada ja el 1172.
La successió de comanadors (el primer conegut és del 1211) s’allargà fins a la Revolució Francesa (1790).
Vivien a la casa de Bajoles un prior i diversos frares, mentre que els cavallers tenien residència a Perpinyà.
Agulló -Rosselló-
Antic monestir (Santa Maria d’Agulló) de frares agustins.
Fundat a l’oratori del mateix nom, situat extramurs de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 