(Perpinyà, 1980 – )
Associació cultural. Creada per la gairebé totalitat de les associacions catalanes de la Catalunya del Nord com a resposta a la política francesa que pretenia la incorporació cultural catalana a la influència llenguadociana amb centre a Montpeller.
La Federació va crear una dinàmica per a la normalització de la llengua i la cultura catalanes en aquelles comarques.
(Perpinyà, setembre 1970 – 1981)
Publicació periòdica. D’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats. Fins al novè número es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació (CREA). A partir del núm. 10 (1973) fins a la seva desaparició de fet, fou el portaveu de l’Esquerra Catalana dels Treballadors.
Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins.
A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins del catalanisme nord-català d’esquerres, del qual ha estat l’expressió més radical, fins a l’aparició de “La Nova Falç” (1977).
(Perpinyà, 1922 – 1931)
Periòdic bimensual. Successor de la “Renaissance Catalane”, com a “‘organe de défense des intérêts industriels et commerciaux'”, dirigit per Albert Janicot.
A partir del número 9, Just Calveyrach passà a director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de “‘les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane'”.
Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera. Tingué polèmiques, per això, amb “L’Indépendant”.
Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació.
(Perpinyà, 1951 – )
Revista trimestral. Publicà articles d’història i arqueologia, textos, necrologies d’historiadors i erudits, i comentaris bibliogràfics sempre relacionats amb temes catalans i més específicament de la Catalunya del Nord.
Entre altres, en foren col·laboradors Ramon d’Abadal, Pere Ponsich, M. Durliat i Maties Delcor.
(Perpinyà, 1849 – 1851)
Publicació bisetmanal, de petit format, amb el subtítol “Journal du Droit National”.
Dirigida per Paul de Lourdoueix, de caràcter reialista legitimista.
(Perpinyà, 1884 – segle XX)
Orquestra fundada per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants.
El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d’altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc.
(Perpinyà, 1 gener 1881 – 1 desembre 1884)
Diari en francès. Sortí amb el subtítol de “Journal Catholique et Royaliste des Pyrénées-Orientales”.
(Perpinyà, 1880 – 1895)
Diari republicà. Fundat per Emili Brousse, òrgan dels radicals.
El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical.
(Perpinyà, 1914)
Recull alfabètic de biografies de rossellonesos. Publicat en francès per Joan Capeille, gràcies a l’ajut de l’impressor Joaquim Comet.
Les biografies, sovint d’una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n’indica la procedència.
Va precedit d’un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix.
(Perpinyà, novembre 1936 – 1949)
Setmanari. Aparegut en substitució de “Le Cri Catalan” i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l’octubre de 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals.
Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre de 1944.
Dades dels Països Catalans 