(Alaior, Menorca, 25 novembre 1892 – Exeter, Anglaterra, 28 agost 1973)
Biòloga i pedagoga. Professora de la Universitat de Barcelona fins al 1936, any en què es traslladà a Bilbao, i el 1937, a la Gran Bretanya.
Obres seves són: Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931) i El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931).
(Barcelona, 4 febrer 1857 – Santiago de Xile, Xile, 1943)
Escultor i pintor. Fou deixeble d’Antoni Caba i d’Agapit Vallmitjana. Dirigí l’Escuela de Bellas Artes de Santiago de Xile.
Entre les seves obres, molt nombroses en aquell país, figura el monument al poeta Ercilla a la capital xilena.
(Moià, Moianès, 1810 – Mataró, Maresme, 1876)
Religiós escolapi. De jove sojornà a Amèrica.
Fundà, el 1852, el col·legi de Valldèmia de Mataró. Fou bon orador.
(Peralta de la Sal, Llitera, 11 setembre 1557 – Roma, Itàlia, 25 agost 1648)
Eclesiàstic, educador, fundador i sant. Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida i teologia a les de València i Alcalá de Henares.
Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l’Urgell.
A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l’Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis).
(Catalunya, segle XIX – Sóller, Mallorca, 1873)
Pedagog. Fundà i dirigí alguns col·legis. Publicà diverses obres de caràcter didàctic.
(Barcelona, 1924 – 1985)
Pedagog i jesuïta. Doctor en pedagogia.
Són notables els seus escrits sobre aquesta especialitat. En destaca, entre altres, el llibre Pares, pensament per a educar, aparegut en 1963.
(Reus, Baix Camp, 1837 – Madrid, 1901)
Pedagog i escriptor. Des del 1865 residí a Madrid, on es dedicà a l’ensenyament.
És autor de diverses obres didàctiques i d’una novel·la en castellà.
(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1862 – 27 setembre 1937)
Pintor. Va estudiar a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Mir.
Tornà a Reus, on treballà en la decoració de molts edificis modernistes, així com l’escenografia del Teatre Fortuny, on destacà pels detalls del paisatge. Exposà a Reus, Barcelona i Madrid.
Fou professor de dibuix en diversos centres reusencs, i també va tenir acadèmia pròpia. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l’època.
(Barcelona, 1911 – 1990)
Pintor, museòleg i pedagog. Va estudiar a l’Escola de Llotja, d’on des del 1943 fins que es va jubilar va ser professor. Fou funcionari de la Junta de Museus de Barcelona, on va col·laborar en la salvaguarda del patrimoni artístic durant la guerra civil.
Féu la seva primera exposició individual el 1940. Destaca sobretot com a paisatgista.
L’any 1967 fou nomenat director del Museu d’Art Modern, on va organitzar nombroses exposicions d’art català del segle XIX i principis del XX.
(Barcelona, 1859 – segle XX)
Pianista i pedagog. Fundà l’Associació Musical d’Aficionats de Barcelona (1902), així com el Centre Artístic Musical (1903).
Dades dels Països Catalans 