(Barcelona, 1843 – 31 octubre 1919)
Músic. Deixeble de B. Calvó i Puig i de Pere Tintorer, es dedicà a l’ensenyament musical.
De la seva producció destaquen la cantata Catalunya (1877) i l’obra coral La Primavera (1888).
(Barcelona, 1904 – segle XX)
Pintor. Fill de Gabriel Martínez i Altés, del qual continuà l’acadèmia privada de Belles Arts.
(Barcelona, 1820 – 1903)
Pedagog. Fou professor de l’Escola Normal de Mestres de Barcelona.
Cooperà de forma decisiva a l’extensió a Espanya de l’organització de les Escoles Normals per a magisteri.
(Igualada, Anoia, 1843 – 1880)
Pedagoga. Exercí l’ensenyament a Vic, Badalona i Barcelona.
Escriví diversos treballs d’intenció pedagògica.
(Badalona, Barcelonès, 1880 – Barcelona, 1921)
Pedagog i músic. Deixeble de cant de Manuel Garcia. El 1910 fundà una escola de cant a Buenos Aires.
Amb Joaquim Cassadó escriví la sarsuela La Bohème.
(Ronda, Andalusia, 1839 – Madrid, 1915)
Pedagog i escriptor. Germà d’Hermenegildo. Inicià els seus estudis filosòfics a la Universitat de Barcelona amb Llorens i Barba, i els completà a Granada.
Fou l’ànima de la Institución Libre de Enseñanza.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1809 – Barcelona, 8 març 1875)
Pedagog. Dirigí les Escoles Nacionals de Lleida i de Barcelona.
Escriví obres destinades a facilitar l’ensenyament de l’idioma castellà a Catalunya.
(Reus, Baix Camp, 1892 – Argentina, segle XX)
Pedagog. El 1910 emigrà a l’Argentina. Hi dirigí algunes escoles.
De tornada a Reus, fundà la revista “El Amigo”, on féu bon nombre d’articles, defensant l’ideari catòlic.
El 1936 va tornar a viure a l’Argentina, on morí.
(Catalunya, 1816 – Barcelona, 1887)
Pedagog. Exercí a Barcelona. Publicà diverses obres docents i gaudí de notable prestigi.
És remarcable el seu llibre Instrucción de antropología y pedagogía (1863).
(Barcelona, 24 gener 1933 – 14 juliol 2022)
Escriptor i pedagog. Es dedicà a l’ensenyament.
Ha publicat l’opuscle La instrucción en la formación de la persona (1964) i el llibre El nen i l’altre (escrit en col·laboració amb Ramon Canals, premi Antoni Balmanya 1965).
Dades dels Països Catalans 