Veure> Unió de Sindicats Lliures (organització sindical de la patronal catalana, 1919-31).
Corporació General de Treballadors *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: patronals
CEAM *
(Catalunya)
Sigla del Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (patronal del metall, 1951 – ).
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
(València, 1887 – )
Corporació patronal. Fundada amb la peculiaritat, respecte a les altres cambres provincials, d’una secció d’agricultura, que desaparegué el 1891. En fou el primer president E. Garcia Monfort.
Ha col·laborat en manifestacions com l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana el 1952. Des del 1902 publica un butlletí informatiu que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià, i, des del 1912, la “Memoria Comercial”, que és una anuari estadístic provincial.
Ha publicat treballs a favor de les zones franques (1916, 1934 i 1951) i algunes visions de l’economia de tot el País, com La futura economía valenciana, de J. Bellver (1933).
Enllaç web: Cambra de Comerç de València
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1886 – )
Corporació patronal, Amb jurisdicció en l’illa de Mallorca i que amplià a les Pitiüses a partir del 1924. Fins el 1898 gairebé no tingué activitat, però fou reorganitzada aquest any i començà a participar en la vida econòmica de Mallorca, en la qual ha tingut un paper molt destacat.
Cal esmentar la seva participació en la creació de l’Escola de Comerç (1900-07), del Foment del Turisme (1905), l’organització de l’Exposició de productes de les Balears (1910), la creació de l’Escola de Nàutica (1920), i la participació activa en l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de les Illes (1932).
El 1899 publicà un butlletí que, fins que desaparegué el 1976, assolí un interès especial pel coneixement de les Illes. Entre les seves publicacions cal destacar la memòria comercial i de treballs que és editada anualment des del 1918, i que fins a temps recents ha estat l’única publicació de tipus econòmic de les Illes.
També ha publicat la tesi doctoral Mallorca, el Sur y el Sureste (1964), de V.M. Rosselló i Verger; La història de la Cambra (1961), de B. Barceló i Pons i el llibre de Lluís Ripoll sobre la vida de la corporació editat amb motiu del centenari el 1986.
Enllaç web: Cambra de Comerç de Mallorca
Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic
(Barcelona, 1951 – )
(CEAM) Associació privada. Comprèn la majoria de les empreses metal·lúrgiques de Catalunya.
El seu objecte és l’estudi de problemes de tipus econòmic, tècnic i d’organització de la indústria metal·lúrgica.
Ha publicat diversos estudis, i edita la revista “CEAM“, que tracta temes d’economia industrial.
Unió de Sindicats Lliures
(Barcelona, octubre 1919 – 1931)
(o Corporació General de Treballadors) Organització sindical. Constituïda a l’Ateneu Legitimista. Sota la direcció del requetè Ramon Sales i Amenós, comptà amb el suport de la patronal, que el novembre d’aquell any havia declarat el locaut, i dels governadors civils de Catalunya comte de Salvatierra i Martínez Anido.
Pretengué acabar amb la preponderància de la CNT mitjançant l’organització d’atemptats contra els seus principals líders. Tingué un desenvolupament en produir-se la Dictadura de Primo de Rivera, que li donà suport, la caiguda de la qual significà el desmantellament dels Sindicats Lliures. Quan es proclamà la República, Ramon Sales i altres dirigents fugiren.
Publicà “Unión Obrera”.
Pimec-Sefes
(Catalunya, juliol 1997 – )
Patronal de les petites i mitjanes empreses. L’organització nasqué fruit de la fusió de les dues patronals Pimec i Sefes.
La primera, constituïda durant els anys 1970, era de caràcter gremial. Sefes, per la seva banda, nasqué el 1976 com a Societat d’Estudis Financers, Econòmics i Socials amb estructura jurídica de societat anònima, ja que aleshores no es podien encara crear patronals, i tenia l’àmbit d’actuació a la comarca del Baix Llobregat.
El 1987 modificà els seus estatuts per a esdevenir una organització patronal vinculada a Foment del Treball Nacional, de la qual s’acabà deslligant, i estengué el seu àmbit d’actuació a tot Catalunya. A diferència de Pimec, Sefes tenia associades industries individuals.
Pimec-sefes representa més de 40.000 socis.
Enllaç: Pimec
Patronat de l’Obrer
(Barcelona, 1879 – segle XX)
Associació confessional catòlica d’ajuda als treballadors. Fundada sota el mecenatge del marquès de Comillas.
Pretengué bàsicament d’evitar la descristianització de la massa obrera i per això intentà aplegar unes activitats socials, com és ara l’establiment de centres de col·locació, d’escoles per a obrers, l’ajuda als obrers malalts, etc, amb cursets de catequesi, celebracions religioses, conferències, etc.
El Patronat Obrer de Barcelona edità “El Obrero Católico” (1884) i “El Patronato del Obrero” a partir del 1893, i el seu nombre de socis arribà al miler el 1892. Fou un organisme en un cert sentit paral·lel als cercles d’obrers catòlics organitzats per Antoni Vicent.
A Mallorca un Patronat Obrer fou fundat el 1907 pel jesuïta Guillem Vives a partir de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Assolí una certa vitalitat en 1912-13 en impulsar la formació de sindicats d’ofici i posteriorment la Federació Obrera Catòlica de Mallorca (1916). Aquesta, però, el 1919 es desvinculà totalment del Patronat.
Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona
(Barcelona, fi segle XIX – després 1928)
Entitat proteccionista. Creada amb l’objectiu de defensar els interessos de l’estament comercial i industrial davant del govern espanyol.
Durant la seva existència elaborà un programa amb les aspiracions de Catalunya en els aspectes fiscal, comercial i polític (1898), participà en el Tancament de Caixes (1899), fet que provocà la seva dissolució, i, una vegada restablerta, defensà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914).
Entre els seus presidents figuraren Sebastià Torres, que fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901.
Institut Industrial de Terrassa
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 octubre 1873 – 1978)
(IIT) Entitat. Creada de la fusió de l’antic Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants.
Tingué com a objectiu el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa. El seu portaveu fou el periòdic “La Industria Tarrasense” (1876), de caràcter proteccionista.
L’Institut donà lloc a la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (1886), la Mútua d’Assegurances (1900), la Biblioteca Tècnica-Tèxtil (1933), el Museu Tèxtil Biosca, etc. L’any 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920. El 1955 creà el Servei Comercial de la Indústria Tèxtil Llanera.
Amb la llibertat sindical del 1978, l’Institut, amb altres entitats locals, conformà la Confederació Empresarial de la Comarca de Terrassa (CECOT).
Dades dels Països Catalans 