Arxiu d'etiquetes: parròquies

Agudells, els *

(Barcelona)

Nom donat els segles X i XI a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, dins el territori de la ciutat, i a un sector veí de la serralada litoral (serra dels Agudells).

Abellars

(Forallac, Baix Empordà)

Veïnat i parròquia de l’antic municipi de Fonteta.

Sant Magí de Rocamora

(Pontils, Conca de Barberà)

Parròquia del terme de Rocamora de Sant Magí. Té com a parroquial el santuari de Sant Magí de Brufaganya.

Gornal, la -Alt Penedès-

(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)

(ant: el Gornal) Poble i parròquia, situat a la vora de la carretera de Barcelona a Tarragona, al nord-oest del terme.

Comià

(Borredà, Berguedà)

Antic poble (actualment masia) i parròquia, vora la riera de Merlès.

L’església de Sant Esteve de Comià, romànica, és anomenada també Sant Esteve de Roma, del nom d’una de les masies més importants del terme.

Cervià -Osona-

(Torelló, Osona)

Nom amb el qual fou coneguda a l’alta edat mitjana la parròquia de Sant Feliu, que ha originat l’actual vila de Torelló.

Borrassers

(Lluçà, Osona)

Antiga parròquia (Sant Cristòfol de Borrassers), situada a l’esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d’Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà.

En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al segle XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

Madrona -Berga-

(Berga, Berguedà)

Antiga parròquia (Sant Pere de Madrona) de l’antic municipi de la Valldan, enlairada en un penyal del vessant nord-oriental de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga.

És un notable edifici romànic (segle XII). Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva.

Guilanyà

(Navès, Solsonès)

Masia i antiga parròquia (Santes Creus), situat al vessant meridional de la serra de Busa.

Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l’antic hostal de Guilanyà.

El lloc és esmentat ja el segle XI.

Gènova, illa de -Baix Ebre-

(Tortosa, Baix Ebre)

Illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries.

El 1149 Ramon Berenguer IV de Barcelona, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova. L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova. El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova.

A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre.