Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l’església parroquial de Sant Gil.
Un quilòmetre al nord-oest, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer.
Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre.
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
(o Santa Maria de Foix) Parròquia i antic poble.
L’església, després convertida en santuari (la Mare de Déu de Foix), s’alça a 661 m alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix; és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri (segle XII), amb dues naus menors afegides posteriorment (segle XIII), envoltat, amb la rectoria, d’una muralla. Fou consagrada el 1319. La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936.
L’ermita de Foix, a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix (688 m alt), al camí de Torrelles, fou construïda el 1707. La imatge és actualment venerada a l’església parroquial de Torrelles.
Prop de l’església vella hi ha les restes del castell de Foix, esmentat ja el 1067, que al segle XIII pertangué als Cervelló, des del 1388 als Pinós i al segle XV als Peguera, que foren senyors de Foix i de Torrelles.
Antiga parròquia i veïnat, centrats en l’església de Sant Pere de Ferrerons, en una elevació (926 m alt), al nord-est de la vila.
El temple existia ja el 939, que passà a dependre de Moià, però era parròquia independent ja el 1063. El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta; l’església actual fou reedificada el 1763.
Formà una quadra, amb règim propi, unida a Rodors i un quant temps (1714-1801) a Marfà, formant les Tres Quadres.
Oscil·là sempre, però, entorn de Moià (on hom l’anomenava la batllia forana) i el 1842, amb Rodors, passà definitivament a dependre’n.
Antiga quadra i parròquia (Sant Genís de Caraüll), agregada el 1840 al municipi, a la conca del Llobregat, entre els termes d’Oristà, de Santa Maria d’Oló (Moianès) i de Sant Bartomeu del Grau.
L’església, esmentada ja el 943, depèn de la d’Oristà des del segle XIV; l’actual edifici és del segle XVIII.
(Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental)
Antiga parròquia (Sant Cebrià de Cabanyes) i castell, situada en una vall del vessant interior de la serra del Maresme.
L’església, romànica, és enrunada; el frontal de l’altar (obra de fusta del segle XIII) es conserva al Museu Episcopal de Vic. Consagrada el 1192, fou parròquia independent fins al 1504, que fou agregada a la de Sant Fost.
El 1867 la part del seu terme a la dreta del Besòs, l’actual poble de la Llagosta, fou agregada a Santa Perpètua de Mogoda.
Barri i parròquia (51 m alt). Antic barri del municipi de la Canonja, des del 1964 incorporat a l’actual, format 1 km a l’est del poble, prop de la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització.
És constituït bàsicament per població immigrada que treballen als polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou.
Cada diumenge s’hi celebra un important mercat.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Parròquia (Santa Maria) i antic castell, de població disseminada. Una part del seu terme fou agregat al municipi de Sant Martí Sarroca.
Al final del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó, senyors d‘Enveja i castellans de Vilanova de Cubelles.
Antiga quadra i parròquia (585 m alt), al vessant septentrional de la serra de Biure, alineació del baix Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs.
L’antiga parròquia de Sant Martí de Biure és esmentada ja el 839; l’actual església, romànica, fou consagrada el 1044.
Dades dels Països Catalans 