Antiga parròquia (Sant Cristòfol de Borrassers), situada a l’esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d’Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà.
En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al segle XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antiga parròquia, que forma un terme (5,33 km2), situat al vessant septentrional del Montsec, damunt la conca de Meià, separat de la resta del municipi pels termes de Gavet de la Conca, de Vilanova de Meià i d’Artesa de Segre.
La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià.
Despoblat al segle XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet.
Poble i parròquia (Santa Maria de Merola), al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola (afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig travessa l’antic terme de Merola i desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l’Ametlla de Merola).
L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova (bastida el segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola), dins l’actual terme de Viver.
El lloc és esmentat ja el segle IX.
(o Marcinyac) Antiga parròquia (Sant Miquel de Marçanyac) i església (1.070 m alt), situada als contraforts sud de la serra de Busa, entre Besora i la Selva.
Esmentada al segle XI, com a sufragània de Sant Martí de Tarascó, vers la fi del segle XIV passà a dependre de la de Sant Climent de la Selva.
Antiga parròquia (Santa Maria), a la vora de la riera d’Osor, al sector septentrional del terme.
És esmentada ja el 1038; l’antiga església (segle XIII) ha estat convertida en santuari marià. El 1880 fou bastida una nova església, prop de la Font Picant.
Hi hagué una casa forta (domus) de Mansolí i una família d’aquest nom que, el segle XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba.
El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus, ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís, erronis.
Antiga parròquia (Sant Pere de Madrona) de l’antic municipi de la Valldan, enlairada en un penyal del vessant nord-oriental de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga.
És un notable edifici romànic (segle XII). Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva.
Masia i antiga parròquia (Santes Creus), situat al vessant meridional de la serra de Busa.
Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l’antic hostal de Guilanyà.
El lloc és esmentat ja el segle XI.
Illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries.
El 1149 Ramon Berenguer IV de Barcelona, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova. L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova. El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova.
A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre.
Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l’església parroquial de Sant Gil.
Un quilòmetre al nord-oest, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer.
Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre.
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
(o Santa Maria de Foix) Parròquia i antic poble.
L’església, després convertida en santuari (la Mare de Déu de Foix), s’alça a 661 m alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix; és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri (segle XII), amb dues naus menors afegides posteriorment (segle XIII), envoltat, amb la rectoria, d’una muralla. Fou consagrada el 1319. La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936.
L’ermita de Foix, a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix (688 m alt), al camí de Torrelles, fou construïda el 1707. La imatge és actualment venerada a l’església parroquial de Torrelles.
Prop de l’església vella hi ha les restes del castell de Foix, esmentat ja el 1067, que al segle XIII pertangué als Cervelló, des del 1388 als Pinós i al segle XV als Peguera, que foren senyors de Foix i de Torrelles.
Dades dels Països Catalans 