(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1811)
Jurisconsult. És autor de diversos treballs jurídics i de comentaris a l’obra De re criminali, del seu mestre Antoni Nadal.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1811)
Jurisconsult. És autor de diversos treballs jurídics i de comentaris a l’obra De re criminali, del seu mestre Antoni Nadal.
(Palma de Mallorca, vers 1455 – agost 1518)
Eclesiàstic. El 1496 era domer de la catedral de Mallorca.
És autor de l’Ordinarium de administratione sacramentorum… Secundum ritum almae Sedis Maioricarum (València, 1516) i de la Consueta de sanctis, i col·laborà en la redacció de la Consueta de sacistia, ambdues inèdites.
Hom creu amb fonament que tingué cura de l’edició del Misale i del Breviarum secundum usum almae Maioricensis Eclesiae, impresos a Venècia el 1506.
El seu sepulcre és a la capella del Sant Crist de la seu de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 1858 – segle XIX)
Advocat. Fou advocat de l’estat a Oviedo i Cadis. Posteriorment ocupà el càrrec d’agregat d’ambaixada a Roma.
És autor de poesies.
(Palma de Mallorca, 1888 – 1962)
Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924).
Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936.
Com a advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants.
(Palma de Mallorca, 1699 – 1767)
Numismàtic. Reuní una important col·lecció de monedes.
Escriví en castellà poesies originals i traduccions per al teatre.
(Palma de Mallorca, 1774 – 1856)
Metge. Destacà en la professió i també per la seva vasta cultura.
(Palma de Mallorca, 18 juny 1619 – Catarubén, Veneçuela, 7 octubre 1684)
Jesuïta i missioner. Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma de Mallorca i la missió de l’Orinoco a Nova Granada (1678).
Fou autor de Razones para convencer al pecador, Casos raros de la confesión (1670), etc. El seu llibre Prophecias del P. Ignasi Fiol, amb profecies per al període 1668-1770, fou prohibit per la Inquisició el 1706.
Morí martiritzat pels caribs.
(Palma de Mallorca, 1831 – 1895)
Advocat i polític. Demòcrata i republicà, fou fundador i director de la revista “El Iris del Pueblo”, de Palma de Mallorca (1855-56). Col·laborà a l’Ateneu Balear (1863). Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865.
Com a polític, fou membre de la Junta de Govern de les Balears (octubre 1868), cònsol d’Espanya a Alexandria (novembre 1868) i governador civil d’Almeria (abril 1870).
Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, va escriure Poesías (1868) i Una preocupación mallorquina (1877), sobre la qüestió xueta.
(Palma de Mallorca, 12 novembre 1933 – 8 agost 2011)
Poeta. Estudià ciències polítiques a la universitat de Madrid.
Ha publicat els reculls de poemes L’últim (1955), Contribució de Bàrbar (1956), Calaloscans (1966), Camp rodó (1973) i Calaportal de Cavorques (1983).
El 1990 fou elegit president de l’Obra Cultural Balear.
(Palma de Mallorca, 1725 – 1790)
Jurista. Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Col·legi d’Advocats de Palma de Mallorca (1779).
És autor d’un extens dietari en català, publicat per Antoni Pons, del qual només és conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època.