(Palma de Mallorca, segle XIX)
Notari i escriptor. Li fou conferit el càrrec de secretari reial.
És autor d’una història dels reis de Mallorca (1852) i d’una sèrie d’articles a favor de diversos aspectes de l’economia i l’administració mallorquines, sèrie apareguda al diari “El Balear”.
(Palma de Mallorca, 1854 – 1899)
Autor teatral. Les seves obres, totes en vers i en català, són generalment de to costumista i caràcter moralitzador.
Aconseguí en el seu temps un considerable èxit de públic amb els sainets El poeta (1886), Mestre Quel el curandero, Un dia d’apuros o els estudiants del dia i Els molts anys a don Metrobi (sd).
També estrenà i publicà una obra més ambiciosa, amb pretensions de drama: Los glosadors d’altre temps (1887).
(Palma de Mallorca, 1467 – 1542)
Monja terciària. Fundadora del Col·legi de la Criança (1518) de Palma, juntament amb el canonge lul·lista Gregori Genovard, amb la finalitat d’acollir donzelles indigents i al qual dedicà tota la seva vida.
Li fou iniciat el procés de beatificació.
(Inca, Mallorca, 1535 – Palma de Mallorca, 1620)
Frare franciscà observant, teòleg i predicador. Entrà al convent de Jesús de Palma de Mallorca (1553), d’on fou enviat al col·legi de Santa Maria del Pi (Gandia). S’ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador.
De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, sagrada escriptura i d’hebreu. Fou tres triennis provincial de l’orde (1578-81, 1591-93 i 1604-06).
Fou proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, però renuncià sempre per humilitat. Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia. S’instà el seu procés de beatificació.
Deixà obres manuscrites de sagrada escriptura i teologia, dos volums de sermons i una regla per a les penedides de Mallorca.
(Sóller, Mallorca, 8 juliol 1903 – Palma de Mallorca, 25 abril 1980)
Escriptor. Col·laborà a l’“Almanac de les Lletres” i “La Nostra Terra”.
Ha publicat la traducció al català de La familia de Pascual Duarte, de C. J. Cela, el recull de narracions Agredolç (1952) i la biografia Crist (1958).
(Palma de Mallorca, 3 abril 1728 – 17 desembre 1784)
Historiador, arqueòleg, naturalista i pintor. Doctor en dret per la universitat de Palma, de la qual fou catedràtic de dret canònic. Vers el 1759 l’ajuntament de Palma el nomenà cronista del regne de Mallorca. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i contribuí a la formació de la Societat Econòmica d’Amics del País de Palma.
Practicà la pintura després d’haver-se format al costat de Guillem Mesquida.
Entre les obres que escriví, moltes conservades manuscrites, figuren Glorias de Mallorca (l’única que va poder veure publicada, 1755), Noticia de las antigüedades de Mallorca y de las diferentes medallas descubiertas en la isla. Flora baleárica i Jurisprudencia civil.
(Sóller, Mallorca, 18 agost 1928 – Palma de Mallorca, 2 novembre 2018)
Periodista i editor. S’inicià com a periodista el 1947 en el diari “Baleares” i es llicencià el 1951. L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma.
Ha fundat i dirigit, entre d’altres, les publicacions “Mallorca Deportiva” (1957-60), “Fiesta Deportiva” (1959-71), els diaris “Majorca Daily Bulletin” (des del 1961) i l'”Iberian Daily Sun” (1969).
Ha estat director d'”Última Hora” (1974-83), diari que adquirí el 1974, i de “Baleares” (1987), del qual en promogué el 1996 la transformació en “Diari de Balears”, primer diari en català de les Illes Balears. El 1987 creà el Grup Serra.
L’any 2010 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.
(Muro, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1715)
Teòleg i escriptor. Dominicà (1664), tingué càrrecs dins l’orde. Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilul·lians esdevinguts el 1699; fou exiliat de Mallorca.
Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lul·lista i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic, entre d’altres.
Escriví també contra els botiflers (Montalván para todos) i és autor d’una Summa commentariorum sancti Thomae, en set volums (1630-47). Tots els seus nombrosos escrits, que han romàs inèdits, tenen un to polèmic i satíric.
(Palma de Mallorca, 1800 – 1871)
Jesuïta. Ingressà a la Companyia el 1816, a Madrid. Amb motiu de la dissolució de l’orde, el 1820, passà a Itàlia, on estudià. De nou a Madrid, s’ordenà de prevere el 1826 i fou nomenat ministre del col·legi de València, vicerector del d’Alcalá de Henares (1827) i rector del Colegio Imperial de Madrid (1829).
Defensor de les tradicions romanes, les volgué implantar a Espanya; comptà primer amb el suport dels superiors locals fins que s’accentuà la divisió entre els jesuïtes, partidaris uns dels costums romans i d’una observança rigorosíssima, i els altres, dels costums locals. Per apaivagar les tensions fou cridat a Itàlia el 1833, on estigué 12 anys.
Restaurada la Companyia a Espanya, hi tornà i fou enviat a Palma de Mallorca, on aviat topà amb les autoritats religioses i civils pels seus sermons. Deixà l’orde a Palma el 1835.
Publicà 17 opuscles d’espiritualitat en castellà i llatí, i en la seva obra Carta… a los superiores de España… sobre la vida del hermano Carlos López Alda, escolar… (1832, traduïda al llatí, francès i italià) projecta en aquesta figura la seva mentalitat.
(Palma de Mallorca, 1720 – 1807)
Escultor i arquitecte. És autor de retaules notables, com el de l’església de Sant Jaume, fet en col·laboració amb Joan Montaner, el retaule major de Santa Maria d’Inca, i el de Sant Sebastià de la catedral.
També és coneguda la seva imatge de Ramon Llull a Puigpunyent.
Dades dels Països Catalans 