Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Sarrà, Cristòfor

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XVIII)

Teòleg lul·lista. Doctor en medicina.

La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae (Palma, 1742), provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins: Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver. Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lul·liana Rafael Armengual en Veritas investigata doctrinae… Raymundi Lulli (1743).

Santandreu i Artigues, Pere Joan

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1808 – Palma de Mallorca, 1838)

Escultor. Format a Manacor (1821). Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó. La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid.

Col·laborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda. Treballà en marbres i presentà obres a l’Academia de San Fernando amb èxit.

Santacília i Pacs, Pere de

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1592 – 1668)

Militar. Un dels caps del bàndol dels Canamunt, a causa de la mort del seu germà Arnau el 1615 pel bàndol contrari dels Canavall, dugué a terme una famosa venjança -fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani F.M. de Melo-.

El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit: amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels Trenta Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia. Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal. Fou nomenat governador de Menorca (1542-45) per impedir la revolta catalana a l’illa i que els francesos hi desembarquessin.

Mitificat com a heroi, juntament amb Rocaguinarda figura com a protagonista de la novel·la de Manuel Angelon Los fueros de Cataluña (1857).

Fou el seu germà Arnau de Santacília i Pacs  (Palma de Mallorca, segle XVI – 1615)  Militar. Va ésser mort pel bàndol dels Canavall, i degut a això el seu germà Pere dugué a terme una famosa venjança.

Sans i Rosselló, Elvir

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1896 – 1972)

Escriptor. Funcionari públic.

Publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d’estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de las Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964).

Col·laborà a “La Nostra Terra” i fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Sanglada i Safortesa, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1657)

Teòleg lul·lista. Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan. Regí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca a mitjan segle XVII.

Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer (1608), presoner dels turcs un quant temps (1608-09), després trinitari (1628), de nou jesuïta i finalment carmelità (1640).

Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lul·liana, en llatí i castellà.

Salvà i Salvà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1867 – Palma de Mallorca, 1956)

Lul·lista. Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle XX, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu.

Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica (1935), publicà -entre el 1946 i el 1955- alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Llibre “de Benedicta tu in mulieribus”, contra l’opinió de Salvador Galmés.

Salvà i Ripoll, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1878 – 1949)

Polític. Advocat, germà de Maria Antònia. Membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista “La Nostra Terra” en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930.

Tingué més una activitat econòmica que no política: secretari del Banc de Crèdit Balear (1929-49) i president del Foment del Turisme de Mallorca (1934).

Salvà, Cosme

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1890 – 1922)

Anarco-sindicalista. Sabater, de molt jove col·laborà a “El Rayo” (1912-14) i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914. A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT.

Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí. Fundà també “Cultura Obrera” (1919-24), que dirigí (1919-22).

Sales i Cotoner, Joan de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1741 – 1817)

Escriptor. És autor de diverses poesies líriques i del drama titulat Marc Antoni.

Salas i Sureda, Manuel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1880 – 23 febrer 1942)

Industrial. De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española (amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar). Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina.

Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics. Intervingué (1933-34) en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma.

Políticament fou maurista i, encara que no ocupà cap càrrec en el partit, fou una de les seves personalitats més visibles; en diverses ocasions finançà campanyes electorals de Maura a Mallorca. Fou regidor de l’ajuntament de Palma (1909-13) i diputat provincial (1919-22).