(Logronyo, Rioja, 1838 – Palma de Mallorca, 1873)
Arxiver de l’Arxiu Històric de Mallorca. Liberal moderat, es distingí pel seu article Los hombres funestos i, sobretot, per La clave sobre el pronunciamiento de la ciudad de Palma (1869).
En aquesta diatriba dels fets esdevinguts els dos primers dies d’octubre de 1868 acusa enèrgicament la Junta Provisional d’haver consentit els “excessos de la turba”.
(Ciutadella, Menorca, 1641 – Palma de Mallorca, 1707)
Frare franciscà. Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691.
Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa (1692), amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita.
(Palma de Mallorca, 1783 – 1860)
Metge. Es distingí en la lluita contra l’epidèmia del 1821 a Palma de Mallorca, i sobre la qual calamitat escriví un treball mèdic.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i de la Junta Provincial de Sanitat.
(Palma de Mallorca, segle XVI – 1583)
Religiós mercenari. Tingué gran prestigi dins l’orde, del qual fou provincial. Passà cinc mesos captiu a Àlger, on fou cruelment martiritzat.
Es autor d’algunes cançons d’inspiració religiosa.
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1771)
Polític. Regidor perpetu de l’ajuntament de Palma, nomenat el 1749 per Ferran VI de Borbó. Intentà de posar fi a la mala administració dels cabals comuns, responsable, segons ell, de la misèria de l’illa. Així, redactà, amb informació abundosa, un projecte de reforma.
Els diputats de la universal consignació confiaren aleshores llur defensa a l’advocat Joan Baptista Roca, el qual escriví unes objeccions. Però Antic replicà amb una Satisfacción de los reparos (1753), on justificà la seva crítica de la situació i la seva proposta, la qual reeixí, cinc anys després, amb la creació d’una junta de cabals comuns.
Per fideïcomís, anteposava als seus cognoms el de Palou.
(Palma de Mallorca, 1698 – 6 juny 1752)
Canonge. Rector de la universitat lul·liana de Mallorca, on fou també catedràtic de teologia i cànons.
Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura.
Deixà publicats alguns sermons (1750).
(Valldemossa, Mallorca, 5 gener 1649 – Palma de Mallorca, 20 febrer 1700)
(Margalida Beneta Mas i Pujol) Escriptora mística. Ingressà (1677) al convent dominicà de Santa Caterina de Palma de Mallorca.
És autora d’un Llibre de càntics expositats del Beato Ramon Llull, publicat el 1760 en versió castellana anònima. Aquesta edició, que incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres lul·lianes, desvetllada a Mallorca per les edicions maguntines (1721-42).
(Palma de Mallorca, 19 desembre 1842 – 9 març 1907)
Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma de Mallorca i a París, on estigué exiliat. Fou regidor republicà el 1868.
Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí, i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons IV el Magnànim rebent els consellers (1884), al paraninf de la universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca.
És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Palma de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme de bona part de la seva obra.
Hi ha altres obres seves al Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca i al Museu Romàntic de Madrid, entre altres.
(Palma de Mallorca, 14 febrer 1735 – 20 abril 1810)
Impressor entre 1786 i 1810. És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740, del qual foren tretes diverses còpies manuscrites, una d’elles conservada a la Miscel·lània Pascual.
L’obra, escrita en un català col·loquial, comprèn de 1740 a 1800 i fou aprofitada, entre d’altres, per Àlvar Campaner al Cronicón Mayoricense.
Impressor del Sant Ofici, el seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la vídua Caterina Pascual.
(Palma de Mallorca, 1880 – 1946)
Periodista i promotor teatral. Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina”, del qual periòdic fou propietari. Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca (1905).
Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà alguns sainets com Un, dos, tres… sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935.
Dades dels Països Catalans 